Utrans, en clau de dona

Avui, 8 de març, dia de la Dona Treballadora, a Utrans ens ve de gust dedicar un dels nostres posts habituals a les companyes de feina.

D’on venim?

Utrans és una empresa consultora fundada inicialment per dos homes i que de bon començament també va tenir un component femení. Per tant, tres persones, de les quals una dona fent tasques de suport i de secretaria tècnica.

Amb els anys, com a tot arreu, hi ha hagut força canvis: noves incorporacions, persones que arriben i marxen. Ara bé, l’element masculí sempre hi ha estat majoritari. Fins aquí, tot «normal».

Tanmateix, amb els temps que bufen, ja fa uns anys que es va fer una aposta per a assolir la paritat de gènere. O, com a mínim, acostar-nos-hi tant com les circumstàncies ho permetessin.

La combinació en l’equilibri?

En l’actualitat, és innegable que a Utrans s’ha assolit la paritat. Com a mínim, la paritat numèrica, quantitativa. De les persones que col·laborem a Utrans, hi ha cinc homes i cinc dones: Laura Rubio, Andrea Isern, Elia Kelly, Anna Ramon i Anna Mora. I ho podem dir així perquè, ara per ara, no hi ha ningú més que s’identifiqui amb cap altra definició de gènere.

El cert és que s’ha trigat anys a assolir aquest equilibri, que entenem com una primera condició per a avançar vers la paritat autèntica que, no cal dir-ho, hauria d’anar més enllà d’una mera paritat numèrica. També cal dir que s’han aplicat polítiques de discriminació positiva a l’hora de contractar, que han ajudat a aquest equilibri.

Si fem més números, destaca que la mitjana d’edat de les dones d’Utrans és, aproximadament, d’uns 35 anys. Per contra, la mitjana d’edat dels homes puja fins als 54 anys. Per tant, en els propers anys, sembla ser que qui tindrà més recorregut serà la part femenina d’Utrans. Això si es manté la política en favor de la paritat, que sens dubte es mantindrà.

El nostre dia a dia

En una empresa sempre hi ha dos aspectes a tenir en compte. En primer lloc, qui la dirigeix. En segon lloc, les maneres de fer i de treballar en el dia a dia. Quin component és més important? Tot suma, evidentment, però malgrat que la direcció de l’empresa no hagi variat des del primer dia i que des d’aquí s’estableixin unes o altres directrius estratègiques sobre la trajectòria empresarial, les maneres de fer i de treballar són el que determina la qualitat de la feina i el benestar de les persones que hi treballem.

I és aquí on, a parer nostre, aconseguir la paritat de gènere és clau. O, dit d’altra manera: que si en algun moment, per circumstàncies difícils de determinar, la paritat es trenqués, sempre seria millor que fos en favor del nombre de dones. Per què?

La dona treballadora

Mirant enrere i veient que la presència de les companyes d’Utrans està més que consolidada, en els darrers anys s’aprecia un canvi en la manera de fer i de treballar que beneficia tothom:

• El tracte i les maneres de relacionar-se són suaus, lluny de qualsevol estridència. Les manifestacions de la masculinitat més clàssica i tronada a l’hora de relacionar-se entre companyes i companys han estat desterrades. I això és un gran avantatge, malgrat costi reconèixer-ho.
• Les anomenades competències toves es poden practicar cada dia perquè hi són ben presents. L’escolta activa, el treball en equip, l’empatia i la intel·ligència emocional, el pensament crític que veu totes les dimensions, la creativitat, la vocació de servei… tot això provoca un ambient de treball amigable i acollidor.
• Hi ha una mirada tranquil·la en tot allò que ens envolta. Al llarg del nostre avatar professional hem patit i gaudit de moments bons i no tan bons, però –ben mirat– les companyes d’Utrans no han estat mai amigues ni de l’eufòria ni del pànic, com si sabessin trobar, potser sense proposar-s’ho, el punt d’equilibri de cada moment.

Les companyes d’Utrans teixeixen per sota. De manera imperceptible i constant, amb la seva manera de fer, creen un ambient de treball acollidor i tranquil en el que no hi ha mai un «no» per a ningú a l’hora de tirar endavant una o altra tasca professional. Són, també, provocadores de la conciliació, que al final beneficia tothom. Sempre disposades a escoltar, a parlar del que faci falta i a donar un cop de mà, la companyonia s’experimenta sense fer grans declaracions de bons propòsits.

Ànims i endavant!

Tanmateix, encara hi ha camp per córrer? I tant. Ara seria el moment d’identificar allò anomenat «àrees de millora». No cal dir que superar tot el bagatge històric, cultural i emocional del «model patriarcal», que tot ho amara, no és una tasca fàcil. Simplement, però, és una feina que ateny tothom perquè com a éssers humans i com a persones treballadores hi tenim molt a dir i fer.

Potser les companyes de feina esperen massa sovint a veure què passarà, enlloc de provocar què hauria de passar. Potser les companyes de feina a vegades sembla que s’ofeguen amb un got d’aigua, quan són capaces de travessar un oceà nedant. Potser les companyes de feina apareixen situades d’entrada en un segon pla i sovint costa saber si és perquè així ho desitgen o pel pes de la tradició masclista, que sempre els ha atorgat una posició subsidiària.

En qualsevol cas, moltes gràcies per ser-hi i pel vostre estil.