Treballar després de la Covid. Què ha canviat?

Com ha afectat la Covid-19 a la forma de treballar d’Utrans?

A Utrans, com a totes les empreses la Covid-19 ens va obligar a reinventar la forma de treballar, eines com Slack, Trello o Whereby que abans s’utilitzaven ocasionalment van passar a un primer pla.

Un cop “finalitzada” la pandèmia ens vam trobar amb l’oportunitat de reflexionar, val la pena tornar a com estàvem abans de la Covid-19? O aprofitem l’avinentesa i millorem la nostra forma de treballar?

I ara què?

En aquest 2022 hem après a teletreballar de manera equilibrada. Tal com ja dèiem fa un parell d’anys

El teletreball suposa un canvi organitzatiu integral. Afecta la cultura empresarial, l’organització i la coordinació. Suposa una transformació tant important que requereix d’una reflexió estratègica que, quan abans la fem, millor

El cert és que si mirem enrere, en un període de temps de molt curt (dos anys?) els canvis han estat: 

• Increment de la productivitat. Ara es poden mantenir fins a tres o quatre reunions al dia amb clients o proveïdors que físicament estan molt lluny i que, anteriorment, amb la necessitat de desplaçar-se físicament, potser suposaven tres dies de feina. Per tant, les empreses poden fer més feina amb els mateixos recursos.
• Ningú no treballa sol. La capacitat de fer més feina també comporta una major necessitat d’interacció dins la mateixa organització, més comunicació, més suports interns, més fluïdesa. En aquest sentit, les eines de comunicació interna (missatgeria professional tipus Slack) s’han fet imprescindibles. 
• Organitzacions més tensionades. O, el que és el mateix, persones més tensionades per raó d’haver d’organitzar-se i continuar sent eficaç amb una major càrrega de treball. Si bé és cert que la no presencialitat fa sovint més còmode l’activitat professional i que sempre allibera temps, la quantitat i la complexitat de tasques i qüestions a resoldre pot arribar a ser angoixant.
• Pèrdua de personalitat. El fet de teletreballar implica en part perdre la comunicació amb els teus companys/es per temes no laborals, fins al punt de que l’empresa se’n pot ressentir ja que socialitzar forma part de les necessitats de tot esser humà

Si mirem enrere, les eines tecnològiques que fan possible el teletreball no són més que la darrera baula d’una cadena que provoca increments de productivitat: de les cartes manuscrites es passà al telègraf, del telègraf a la telefonia fixa, després arribà el correu electrònic amb la popularització dels ordinadors personals, a continuació la telefonia mòbil i, finalment, el programari per al teletreball junt amb múltiples eines d’intercanvi d’informació. On ens durà, aquesta cadena? Quina serà la propera baula?

Teletreball vs presencial: quins són els avantatges de treballar de forma híbrida?

En qualsevol cas, des d’Utrans compartim algunes idees que intentem aplicar-nos per gestionar aquesta situació: 

• Cal trobar un equilibri entre treball presencial i treball en línia. Cal discutir-ho col·lectivament i arribar a una entesa, on tothom comparteixi un punt comú.
• Apostar per la presencialitat en determinats moments en el desenvolupament dels projectes. La presencialitat és sempre una oportunitat per crear empatia i complicitat amb la clientela i les empreses proveïdores.
• Posar un límit de temps a les reunions de treball en línia. Si ja és important fer-ho a les reunions presencials, en les videotrucades és imprescindible. Es recomana un màxim de seixanta minuts. Fins i tot, es pot optimitzar el contacte amb clients i proveïdors fent reunions més curtes però més sovint.
• Internament, cal fer més reunions de coordinació però molt breus (de menys de quinze minuts) per compartir què fa cadascú i quins suports necessita per part de l’organització. 

No hi ha dues organitzacions iguals i cada persona és diferent, però els reptes són compartits i les solucions també ho poden ser.