Introducció multidisciplinar a la tecnologia blockchain

El 18 de juny de 2018 ha tingut lloc la jornada “Una introducció multidisciplinària a la tecnologia blockchain”, organitzada per la Universitat Oberta de Catalunya, on hem pogut apropar-nos-hi des de múltiples perspectives de la mà d’August Corrons, Víctor García, Marc Rocas, Sebastián Valdecantos, Benjamí Anglès, Pere Vidal i Àngels Fitó.

Element disruptiu

La tecnologia blockchain (cadena de blocs, en català)  permet construir una xarxa distribuïda, compartida i segura. Fent-la servir podem passar de la centralitat a la distribució, de la competitivitat a la col·laboració, de la opacitat a la transparència i de la desconfiança a la seguretat ja que posa les matemàtiques avançades, la programació i la criptografia a la disposició dels valors de l’economia social i solidària.

Com funciona

La característica d’aquesta tecnologia és que estructura la informació en grups de dades (blocs) als quals s’afegeix metainformació relativa als blocs anteriors (enllaçant-los com en una cadena). Aquesta propietat n’avala la seguretat ja que les dades d’un bloc només es poden editar o “hackejar” modificant tots els blocs posteriors!

I, en una xarxa distribuïda, això és impracticable. Per a fer-nos a la idea, és com si per canviar la matrícula d’un cotxe haguéssim de canviar en un temps rècord la matrícula de tots els cotxes del món escampats per qualsevol punt del planeta.

Per aquesta raó, blockchain és especialment adequada per emmagatzemar de forma creixent dades definitives ordenades en el temps. Les dades que s’emmagatzemen solen ser transaccions (no només financeres) i per això sovint se les anomena així.

Què s’hi fa?

Economia al servei de les persones. Les vessants i repercussions que blockchain tindrà en com es comunica i estructura la tecnologia omnipresent en el nostre dia a dia són tan enormes com imprevisibles. Ara per ara la seva implementació més coneguda, amb un boom recent de petits i grans inversors, són els tokens i les criptodivises, un nou mitjà de pagament digital que elimina els bancs com a intermediaris.

Digitalitzar la moneda de canvi permet incrustar normes al seu propi software i així, trasllada l’autoritat per crear normes en l’àmbit financer dels bancs centrals als usuaris. Així doncs, obre una porta per a transformar i democratitzar l’economia i empodera la ciutadania per a legislar de manera transparent i coherent amb els ecosistemes locals.

Mitjà per a l’emprenedoria social. Cada cop són més les associacions i entitats ciutadanes, socis naturals d’aquesta tecnologia, les que hi estableixen sinergies. També les empreses que n’aprofiten el potencial per a projectes de caire social. A la jornada d’aquest 18 de juny hem pogut conèixer de primera mà un exemple que està transformant la societat i la manera de fer negocis a Argentina; Monedapar. Aquesta iniciativa esdevé un sistema de crèdit mutu que pren i retorna a la comunitat en un intercanvi recíproc de béns, serveis, temps i crèdit.

Eina transformadora per al sector públic. Però és al sector públic hi ha més oportunitats viables amb un alt impacte transformador. Es preveu que blockchain permeti repensar des del registre de propietat al pagament d’impostos, els documents d’identitat, la democràcia i el vot electrònic. Ciutats d’arreu del món estan posant en marxa propostes que poden transformar la manera d’interaccionar dels diferents agents:

• Dubai ja en té en marxa un enorme projecte pilot amb IMB que busca estalviar temps, esforç i recursos fent servir blockchain a l’hora d’identificar les empreses, gestionar certificats i contractes, afavorir el comerç i promocionar el turisme.
• Bristol (Anglaterra) i Berkeley (EEUU), en canvi, es troben entre les ciutats pioneres amb monedes locals i digitals de caràcter cívic. Els beneficis d’aquest mitjà d’intercanvi que facilita la inversió local es destinen a finalitats ciutadanes entre les quals trobem la construcció de pisos socials, noves ambulàncies o la creació de zones verdes.

Altres objectius de govern són l’afavoriment de les energies renovables i el reciclatge, premiats en tokens locals que s’accepten per al pagament d’impostos. Però els casos exemplars no s’acaben aquí, i en trobem de ben diversos arreu. Fins i tot a casa nostra, Barcelona, veurem l’evolució aquests propers anys de la moneda ciutadana Rec, que es presenta com una alternativa exclusivament digital que reinverteix en el territori per tal de fomentar l’economia i les relacions de proximitat.

El canvi de paradigma al món digital que vindrà

Pel que fa a l’ecosistema digital també hem vist un canvi de paradigma. Les noves iniciatives basades en blockchain van més enllà de xarxes centralitzades com Uber, Facebook o Airbnb per proposar organitzacions anàlogues però autònomes i descentralitzades com Steemit, Storj, Wificoin i Winding Tree, on l’empresa et remunera en moneda virtual pels continguts que crees, l’espai que comparteixes o els Mb de connexió que no fas servir.

Més enllà de les criptodivises més conegudes com Bitcoin o Ethereum, el potencial de la tecnologia blockchain va molt més lluny de la seva finalitat original. Un token té flexibilitat per convertir-se en qualsevol cosa, ja sigui una moneda o un vot. I és que blockchain fa possibles idees i activitats que en un sistema tradicional no ho eren. Ens permet així repensar tots els àmbits i posa sobre la taula noves oportunitats.

Roy Amara declarava que sobrevalorem l’efecte que la tecnologia tindrà en la nostra vida diària a curt termini i infravalorem el que tindrà a llarg termini. Sembla que comencem a ser molt conscients de com blockchain pot revolucionar l’economia i la indústria, però tot just n’entreveiem l’impacte tremendament innovador que podria tenir sobre el sector públic, les formes de govern i l’organització de la societat civil.