Repensant el suport a l’emprenedoria

Parlar d’emprenedoria està de moda, fins al punt que les institucions educatives i les administracions públiques han fet seu aquest concepte i ara en són els principals valedors. És un discurs que va més enllà del que hom podria pensar que són els seus àmbits de referència, com per exemple els cercles empresarials o les escoles de negoci. La seva mirada és en clau positiva sobre el fet d’emprendre i el suport que mereixen aquestes persones. És un discurs socialment dominant i, per tant, genera interès i els mitjans de comunicació se’n fan ressò.

Les administracions públiques també aposten per aquest discurs i, malgrat algunes veus crítiques, el cert és que tots els municipis del país publiquen i posen expectatives en els seus serveis de suport a l’emprenedoria i que creen llocs de treball ocupats per personal tècnic especialitzat que dona suport a qui vulgui emprendre.

Perquè és un discurs dominant?

Ara per ara, pot qüestionar-se com s’està fent el suport a l’emprenedoria, però no trobem cap responsable públic ni cap persona de referència que negui la importància d’emprendre. Creiem que aquest fet és un reflex dels canvis que s’estan produint en el sistema productiu, en com s’organitzen i en la manera de treballar. De fet, no cal ser un savi per adonar-se que avui les empreses tenen dificultats per signar contractes fixos amb els seus treballadors i treballadores, que avui ja ningú pensa en entrar a treballar a una empresa “per a tota la vida” com passava a l’època dels nostres avis i que cal estar formant-se contínuament i reciclant-se professionalment per no perdre la feina. Només els llocs de treball de baixa qualificació professional escapen a aquesta pressió -tot i que en tenen d’altres, com per exemple l’automatització-. Aquest context té causes que indiquen una gran complexitat i, de fet, des de finals del segle passat, autors com Manuel Castells, Peter Drucker, Richard Sennett, Saskia Sassen, Richard Florida, Kenichi Ohmae o Henry Chesbrough -entre molts d’altres- ja han tractat les causes de fons que creen aquest nou marc.

En aquest context, l’autoocupació és una alternativa que apareix amb força: crea el teu propi lloc de treball, posa en marxa la teva empresa, inventa el teu negoci. I encara més enllà: pren les regnes del teu propi destí, reinventa’t i controla el teu futur, capacita’t i apodera’t perquè pots aconseguir el que et proposis, etc. Aquesta podria ser una petita mostra de com es parla de l’emprenedoria als mitjans de comunicació i també de les converses que sentim al carrer.

Quin és suport que efectivament es presta a l’emprenedor/a?

Podem fer l’exercici d’entrar al web de qualsevol ajuntament d’una ciutat mitjana del país, veurem que hi ha una gran homogeneïtzació en la tipologia de serveis que s’ofereixen:

• Suport als tràmits administratius per a la creació d’una empresa
• Formació: com crear la teva empresa, com consolidar-la, com fer el pla d’empresa i avaluar-ne la seva viabilitat
• Orientació legal sobre possibles fórmules jurídiques
• Servei de reempresa, per a la transmissió empresarial
• Fiscalitat i finançament

En general, els serveis oferts estan especialment orientats a qui vol començar una activitat empresarial, professional o artística per compte propi o bé repensar el seu negoci cap una nova oportunitat laboral. Es vol oferir un acompanyament personalitzat, formació per millorar les competències per emprendre i sovint també la possibilitat de fer xarxa entre empreses i professionals del teu sector o del teu territori. També és digne de menció el web Xarxa Emprèn, el portal del Govern Català que aporta recursos de suport al fet d’emprendre. De manera complementària, en alguns serveis de suport a l’emprenedoria s’ofereix formació en creativitat col·laborant amb centre docents i també s’organitzen premis i reconeixements i/o s’ofereixen espais físics on acollir l’inici de l’activitat (incubadores, vivers d’empresa i -darrerament- espais de co-working).

A partir de la nostra experiència de col·laboració amb aquest tipus d’organitzacions, creiem que amb aquests serveis s’arriba -sobretot- a persones de mitjana edat que han de canviar de feina (per canvi de residència, per voluntat de canviar en la seva trajectòria professional, entre altres) i persones majors de 50 anys que s’han quedat sense feina. Ara bé, és evident que amb aquests serveis és més difícil arribar a un públic més jove, nadiu digital i autodidacte, multimèdia i multicanal, perfils socials reconeguts com a millenials i amb unes pautes d’immediatesa en l’obtenció de resultats que emprenen sense la necessitat de recolzar-se en aquests serveis de suport que podríem qualificar de tradicionals.

Per acabar aquesta valoració, val a dir que també s’observa uns mètodes de formació tradicionals, temàticament centrats en l’elaboració del pla d’empresa, i que no existeix -en termes generals- la voluntat de sortir a buscar / crear l’emprenedor/a, sinó que s’opta de facto per esperar que una persona amb dificultats s’acosti a les oficines municipals de suport a l’emprenedoria. Aquest servei de suport difícilment es conceptualitza des de la pro activitat dels i les tècniques que els encapçalen. I des d’U·TRANS ens preguntem: per on passen els canvis? En quina direcció repensar els serveis de suport a l’emprenedoria? Què aportar des del servei públic a la persona emprenedora del segle XXI?

Com podem afinar més i ser més efectius?

Entre altres mesures, caldria endegar una avaluació dels resultats que s’han obtinguts en els darrers anys en el foment de l’emprenedoria, però per anar tenint més impacte del que ja sospitem que estem tenint ara, caldria:

• Implementar nous mètodes pedagògics i formatius per formar l’emprenedor/a
• Cercar aliances i col·laboracions amb centres docents i entitats que treballin amb gent jove en l’educació no formal, co-dissenyant fórmules imaginatives per afavorir l’adquisició d’actituds emprenedores
• Cal assumir que l’emprenedoria és una actitud, no una acumulació de coneixement que s’han d’aplicar, i aquesta visió ha de condicionar la manera de treballar dels i de les professionals que fan suport a l’emprenedor/a
• Comunicar millor
• Monitoritzar les darreres tendències en suport a l’emprenedoria que es detectin a nivell internacional i aplicant-les
• Actuar amb un rol facilitador, treballant per crear contextos en els que els diferents actors implicats en el fet emprenedor puguin desenvolupar el seu màxim potencial col·laborant entre ells: actes amb emprenedors/es de referència, jornades amb empreses consolidades que necessiten incorporar talent, entre altres

És fonamental treballar de manera transversal les actituds dels i les professionals que treballen als serveis d’emprenedoria: sense una actitud positiva i alineada amb les necessitats de l’organització, cap canvi vers la millora és possible. Quines serien aquestes actituds?

• Capacitat per inventar la seva feina en el dia a dia, cal creativitat. S’han d’obtenir uns resultats que fixarà l’organització, però el/la professional que treballa a l’oficina de suport a l’emprenedoria ha de tenir un elevat marge de discrecionalitat per fer la seva feina
• Actitud d’escolta activa i de detecció de les necessitats de les persones usuàries dels serveis de suport a l’emprenedoria, adaptant la cartera de serveis estandarditzada quan sigui necessari per així anar aportant valor i especialització territorial
• Sortir dels despatxos i anar a cercar les aliances amb empreses, centres docents i entitats del Tercer Sector per crear entorns col·laboratius en el que sigui més fàcil emprendre

En definitiva, aquestes orientacions poden ser considerades com a guies per al canvi o reformulació dels serveis d’emprenedoria de qualsevol entitat pública. Amb independència de si estem parlant d’una ciutat de 8.000, 15.000 o de més de 50.000 habitants, aquests aprenentatges poden ser adaptats amb més o menys intensitat, i requeriran d’un pla de treball que -molt especialment- haurà d’incidir en l’actitud en la manera de treballar dels i les professionals del servei per arribar a nous públics i prestar un millor servei.