Publicat el 5 de setembre, 2017 a Centres d'R+D+i
És de gran interès general conèixer quins països fan més recerca i, per tant, com poden posicionar-se en molts altres aspectes vinculats amb la qualitat de vida, la potència del seu sistema productiu, el grau de centralitat o marginalitat en l’àmbit internacional, etc.
Ningú avui dia discuteix la necessitat que una societat a través del seu estat es doti d’un potent sistema nacional de recerca. De fet, existeix una competitivitat complexa que se simplifica en els titulars dels mitjans de comunicació afirmant que el país X inverteix més en R+D que el país I, derivant-ne d’aquí el supòsit al qual fèiem referència en l’anterior paràgraf.
Ara bé, hauria de quedar més clar sempre qui realment fa aquesta inversió en R+D. De manera velada, els responsables públics d’un país acostumen a monopolitzar el discurs públic sobre la recerca, i quan hi ha increments en aquesta inversió en termes de % sobre el PIB, capitalitzen personalment aquesta tendència, produint-se l’efecte implícit de que els responsables públics i el sector públic que comanden són els responsables del total de la inversió produïda en R+D.
Res més lluny de la realitat. En els països més avançats en termes d’R+D qui fa la gran part de la inversió és el sector privat. La recerca no té tant lloc en les Universitats i els centres de recerca amb càrrec als pressupostos generals de l’estat com en el teixit empresarial d’un país.
Les dades següents així ho demostren:

Gràfic. Inversió en R+D en % PIB per sectors (administració pública, centres d’ensenyament superior, sector privat). Font: dades OCDE.
Queda clar, doncs, que:
- La despesa en R+D finançada amb fons públics i que es fa en centres de recerca de l’Estat, és irrisòria.
- La despesa que es fa en universitats i centres de recerca universitaris té, en termes generals, més pes.
- La despesa que es finança a través de fons privats és la que marca la tendència, especialment en els països més avançats. Les empreses són qui realment paga la recerca.
En conseqüència, el que caldria conèixer és quines són les polítiques públiques que es porten a terme per afavorir que des del sector privat continuï invertint en R+D.
Deixa un comentari