Totes les entrades

Publicat el 10 d'octubre, 2022 a Consultoria

Què és una anàlisi DAFO?

Per Francesc Quintana
10 minuts de lectura

L’acrònim DAFO fa referència a una tècnica d’anàlisi per a gestionar l’estratègia en relació a un canvi en un estat de la qüestió o a un objectiu que es vol assolir.

L’anàlisi DAFO s’aplica, per tant, a projectes concrets que calgui impulsar, a organitzacions de qualsevol mena (empreses, administracions, organitzacions no governamentals, etc.), a persones que volen reconèixer-se per fer un canvi i assolir un objectiu i a territoris que volen definir projectes per a millorar la seva riquesa o benestar (ambiental, social, econòmic, etc.).

Com a tècnica, DAFO presenta una gran versatilitat i, malgrat que va néixer a mitjans del segle XX en l’àmbit de la gestió empresarial, el seu ús s’ha estès a altres camps.

Estratègia i anàlisi DAFO

DAFO porta implícita una visió i una voluntat estratègica, és a dir, que facilita conèixer quin és el punt de sortida (anàlisi o avaluació de la situació) i deduir l’itinerari o procés que cal seguir fins a la consecució del canvi desitjat o de l’objectiu que es persegueix.

La voluntat estratègica

Més concretament, la tècnica consisteix en identificar els factors interns i externs (de l’organització, del territori…) que ajuden o impedeixen l’assoliment dels canvis i dels propòsits fixats.

L’estructura del DAFO

DAFO, com a eina, s’estructura en dues dimensions que, creuades, resulten en quatre categories analítiques. Les dues dimensions són dins / fora i a favor / en contra. Gràficament,

Els usuaris d’una anàlisi DAFO sovint fan i responen preguntes per generar informació significativa per a cada categoria per fer que l’eina sigui útil i identificar el seu avantatge competitiu, és a dir, les condicions i factors que de manera combinada els permetrà conèixer l’itinerari o procés de canvi que han de seguir.

Elements de l’anàlisi DAFO

La descripció dels elements de l’anàlisi DAFO és:

  • Punts forts o fortaleses: característiques de l’organització, projecte o territori que li aporten un avantatge per a l’assoliment dels objectius fixats.
  • Febleses o debilitats: característiques de l’organització, projecte o territori que comporten un desavantatge per a l’assoliment dels objectius fixats.
  • Oportunitats: elements de l’entorn que l’organització, projecte o territori podria aprofitar en benefici seu.
  • Amenaces: elements de l’entorn que poden causar problemes a l’organització, projecte o territori en l’assoliment dels seus objectius.

Resulta evident que l’anàlisi DAFO també pot aplicar-se per valorar la millor opció entre diferents alternatives; d’aquesta manera, cada un dels anteriors elements permetrà identificar l’avantatge competitiu d’una determinada alternativa vers l’assoliment de l’objectiu.

Com es crea un DAFO?

Prèviament a l’ús de la tècnica del DAFO, cal partir de la base que les persones que participen en la seva elaboració disposen d’un coneixement compartit entorn l’organització, el projecte o el territori sobre el qual es vol actuar.

És a dir, cal un diagnòstic previ que ha de ser conegut i acceptat per part de les persones o agents que s’impliquen en l’ús de la tècnica DAFO. Això pot incloure informació bàsica estadística, explotacions d’enquestes, entrevistes… o qualsevol altra informació quantitativa o qualitativa que s’hagi obtingut i que ha de ser compartida com a coneixement.

A partir d’aquí, es pot elaborar el DAFO. Comunament, les persones cridades a col·laborar-hi són les que hauran de tenir un paper rellevant en la transformació o canvi que posteriorment caldrà implementar.

Com s’aplica a l’organització?

L’ús de la tècnica DAFO sempre és més profitosa si es treballa en grup, genera debat, serveix de catalitzador per contrastar punt de vista i experiències personals i, també, genera consens.

Així, normalment amb dinàmiques de grup, es valora col·lectivament quines són les fortaleses del projecte, del territori o de l’organització en qüestió i s’arriba a fixar un llistat de fortaleses que pot oscil·lar al voltant d’una dotzena de punts, i es procedeix així per a la resta d’elements (categories analítiques).

Metodològicament, cal ser molt curós en no perdre de vista en quina de les dues dimensions se situa la identificació de cada element, perquè sovint no és un procés senzill de fer (en aquest sentit, la diagnosi i el coneixement compartit abans esmentats són una qüestió clau).

Un cop obtingut les idees o punts que omplen de contingut cada una de les quatre dimensions del DAFO, és convenient deixar reposar el resultat uns dies i validar-lo individualment, amb la possibilitat de fer-hi noves aportacions i esmenes. Amb les aportacions rebudes, la persona que lidera o dinamitza l’elaboració del DAFO pot elaborar la versió definitiva.

Finalment, val a dir que la tècnica DAFO no és una finalitat en ella mateixa sinó que és una peça fonamental en el procés d’elaboració d’una estratègia per al canvi i la transformació: a partir dels continguts del DAFO és possible definir una estratègia que consistirà en projectes i accions que caldrà portar a terme per potenciar les Oportunitats i les Fortaleses, així com per minimitzar les Febleses i les Amenaces.

Exemples d’anàlisi DAFO

Cas #1. Una ciutat que aspira a acollir un esdeveniment esportiu d’abast internacional.

Presentació: la ciutat té una mida mitjana dins l’estructura urbana del seu país, però està molt ben posicionada en atracció turística i comercial i en oferta cultural (arts, gastronomia, patrimoni arquitectònic).

Existeix consens entre els seus responsables públics que cal seguir incidint en aquesta línia de crear atractivitat com a font principal per a la creació de riquesa i ocupació.

Per tant, es plantegen ser la seu d’un important esdeveniment esportiu, concretament del proper campionat europeu d’handbol. La decisió sobre la ciutat que l’acollirà es prendrà en dos anys per part de la Federació Europea d’Handbol, i es proposen avaluar estratègicament les seves possibilitats enfront d’altres possibles ciutats candidates.

Exemple de DAFO de Ciutat

Debilitats:
La ciutat no compta amb una tradició d’organitzar esdeveniments esportius. L’opinió pública de la ciutat desconeix l’oportunitat, i caldrà un esforç per explicar-se i destinar-hi recursos. Els clubs esportius de la ciutat són modestos i la pràctica de l’handbol és escassa.
Amenaces:
La ciutat no és coneguda internacionalment a nivell esportiu. Hi ha ciutats europees més ben posicionades en la cursa vers la designació. Atesa la situació de crisi econòmica global, potser l’esdeveniment esportiu no atraurà prou visitants com per posar la ciutat al mapa dels esdeveniments esportius.
Fortaleses:
Es compta amb una societat civil entusiasta, i amb el suport de la resta de sectors econòmics per a aquesta iniciativa. El coneixement que es té en l’organització d’esdeveniments culturals internacionals és fàcilment traslladable als esdeveniments esportius. Amb l’atracció de l’esdeveniment esportiu, és reforça el model de creixement econòmic de la ciutat, amb el que tots els grups polítics hi estan d’acord.
Oportunitats:
Es compta amb el compromís de les autoritats nacionals d’invertir en els equipaments esportius necessaris. Se sap que els representants de la Federació Europea d’Handbol han quedat descontents de les darreres ciutats on s’ha celebrat l’esdeveniment, i apostar per una ciutat nova pot ser atractiu. Es preveu que en la propera edició del campionat hi participaran nous països europeus, especialment del Nord d’Europa.

Cas #2. Una ONG que es fixa com a objectiu elaborar el seu pla de comunicació.

Presentació: una ONG local que té per finalitat la cura de la infància en risc d’exclusió social ha portat a terme la seva tasca durant molts anys, fins al punt que col·labora regularment amb les autoritats locals i regionals en la prestació pública de serveis a la infància (previsió del fracàs escolar, assetjament, salut, pobresa extrema, prevenció de la drogodependència, lleure educatiu, maltractament, entre altres).

Compta amb personal propi i amb personal voluntari. Com a entitat, mai no s’han preocupat de les tasques de comunicació perquè no li ha calgut.

Ara bé, amb l’entrada d’una nova Junta de Govern a l’entitat, es valora la necessitat de tenir un pla de comunicació per donar a conèixer a la ciutadania el valor social que generen, per estar més ben posicionada en la cursa per obtenir subvencions de concurrència competitiva (que darrerament han baixat una mica) i per comptar amb més personal voluntari.

Exemple de DAFO d’una ONG

Debilitats:
No existeix, en el si de l’organització, cap coneixement en relació a la comunicació. Una part dels membres de l’ONG no veu necessari invertir en comunicació, atès que caldrà contractar una empresa de comunicació.
Malgrat la voluntat de disposar d’una política de comunicació pròpia, no es tenen clars quins han de ser els objectius de la comunicació.
Amenaces:
La infància en risc d’exclusió social no és un tema que estigui a l’agenda pública local, i l’opinió pública desconeix aquesta realitat. Davant la situació de crisi econòmica generalitzada, es preveu que els ingressos que es reben per part de les administracions es reduiran i que les necessitats augmentaran.
Ja estan apareixent noves realitats en exclusió social infantil (depressió, obesitat…) a les que caldrà fer atenció.
Fortaleses:
Es compta amb un equip de col·laboradors motivat i entusiasta, tant professional com voluntari. Existeix una complicitat total i un gran esperit de col·laboració amb l’Àrea de Serveis Socials de la ciutat.  
Al si de l’organització, existeix un gran coneixement i experiències que fàcilment poden ser material de qualitat per a la campanya de comunicació.
Oportunitats:
Des del govern local es vol valorar la tasca -sovint invisible- que es fa en atenció a la infància a la ciutat. L’atenció a la infància en risc d’exclusió és una qüestió que genera empatia entre la ciutadania.
A escala nacional, hi ha una línia de subvencions específica per a entitats del Tercer Sector que vulguin elaborar plans de comunicació.

Conclusió: La importància de l’anàlisi DAFO

En conclusió, l’anàlisi DAFO és una eina fonamental per conèixer la situació actual d’una empresa, organització o projecte. A través de la seva aplicació, es poden identificar les fortaleses i debilitats internes, així com les oportunitats i amenaces externes, permetent prendre decisions estratègiques i dissenyar plans d’acció més efectius i enfocats en els objectius desitjats.

Encara que la seva aplicació requereix temps i esforç, els resultats obtinguts són valuosos per millorar el rendiment, la competitivitat i l’èxit en el mercat. Per tant, és essencial tenir en compte l’anàlisi DAFO com una pràctica habitual en la gestió empresarial.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

five × four =

Segueix llegint

Veure-les totes

Per què el meu WordPress va lent? Com millorar-ne la velocitat

Pol Solà
setembre 2022 5 minuts de lectura

Entrevista a l’Esther Hierro, Directora Creativa de Marinva

Anna Mora
octubre 2022 7 minuts de lectura