Què és l’Economia Blava? La posició de Barcelona

Històricament, quan en una localitat costanera portuària arribava un vaixell, era motiu d’alegria per als seus habitants per la gran quantitat de feina que generava: calia carregar el vaixell d’aliments, de provisions de tot tipus i d’aigua. Calia fer-hi reparacions o alguna operació de manteniment com, per exemple, sargir les veles. De la mateixa manera, la tripulació demandava serveis comercials relacionats amb la càrrega transportada.

A més, al mar s’hi feien altres activitats tradicionals com la pesca o la cerca de corall. En definitiva, el medi aquàtic sempre ha estat una font de riquesa i de generació de llocs de treball.

L’Economia Blava en l’actualitat

La importància econòmica i estratègica de mars i oceans no ha parat de créixer. Tradicionalment, existia una visió més limitada, reduïda, d’aquest sector i quedava circumscrit al transport de persones i mercaderies. A dia d’avui, aquesta és encara la percepció dominant entre la ciutadania i els agents econòmics, però en els darrers anys està canviant ràpidament.

Entre les organitzacions internacionals de referència en general i entre les empreses i administracions públiques en particular ha quallat una nova visió de l’Economia Blava i se’n fa una definició més àmplia, que aplega una gran diversitat d’activitats econòmiques i que té com a denominador comú la seva relació amb el medi aquàtic.

La definició que en fa la Unió Europea inclou els següents subsectors d’activitat:

• Recursos marins vius. Inclou la collita i la captura de recursos biològics renovables i la seva conversió en aliments
• Recursos minerals marins (no vius). Inclou l’obtenció de petroli i gas, grava i sorra, mineria d’argiles i caolí, extracció de sal
• Energia marina renovable. Inclou tant l’energia eòlica marina com l’energia oceànica (maremotriu i undimotriu)
• Activitats portuàries. Inclou l’emmagatzematge, la càrrega i la manipulació de mercaderies, els projectes de reforma i adequació del port així com el serveis de suport vinculats al transport de mercaderies en vaixell.
• Construcció i reparació de vaixells. Inclou la construcció de vaixells i estructures flotants, la construcció d’embarcacions esportives i d’esbarjo, la reparació i manteniment de vaixells i la construcció, instal·lació i manteniment d’equips i maquinària.
• Transport marítim. Inclou el transport marítim de passatgers, el transport de mercaderies i els serveis de transport de lloguer i arrendament de material de transport.
• Turisme blau. Inclou el turisme de platja i les activitats recreatives, els esports nàutics (vela, submarinisme, busseig, entre altres) i el turisme de creuer.

Generació de llocs de treball i desenvolupament local

Gairebé ¾ parts de la superfície terrestre estan cobertes d’aigua, i d’aquí se’n deriva la importància estratègica de l’Economia Blava. D’altra banda, els grans reptes de la creació d’ocupació i de la necessitat de transformar la nostra economia vers la sostenibilitat i la digitalització han de passar, necessàriament, per incloure l’Economia Blava per la seva diversitat i per la innegable capacitat de transformació dels seus subsectors. No es pot entendre la generació d’ocupació de qualitat i l’avanç constant vers la sostenibilitat i la digitalització sense l’Economia Blava.

D’altra banda, l’Economia Blava crea llocs de treball en tots els nivells de qualificació professional: hi ha oportunitats per als perfils més bàsics (centrats en tasques de manteniments o en serveis recurrents, per exemple), per als perfils tècnics mitjans (en els perfils professionals d’oficis tradicionals, per exemple) i per als perfils superiors (en el camp de l’enginyeria nàutica centrada en el repair & refit, per exemple).

Com en tot sector d’activitat, l’Economia Blava està sotmesa a una forta competència internacional que, en aquest cas, implica ciutats, ports i hinterlands per esdevenir atractius, oferir els serveis més competitius i vincular l’Economia Blava amb la resta de sectors productius locals, les entitats del coneixement i la ciutadania per generar major creixement econòmic i noves oportunitats.

La definició de polítiques públiques

Les autoritats responsables, molt especialment les locals, s’estan posicionant en la promoció de l’Economia Blava a les seves ciutats i territoris, cercant la col·laboració amb empreses, centres de recerca, autoritats portuàries, centres de formació i altres entitats ciutadanes. Com no pot ser d’altra manera, l’interès dels decisors locals rau, molt especialment, en la generació d’ocupació, com ho demostra l’estudi liderat per Barcelona Activa sobre oportunitats d’ocupació en Economia Blava.

En aquesta línia de treball, l’Ajuntament de Barcelona lidera l’aposta pel sector amb la posada en marxa de la Mesura de Govern Impuls a l’Economia Blava, que suposa una aposta decidida per liderar les oportunitats que es generaran i posicionar la ciutat a escala europea com a referent en Economia Blava.

En la seva elaboració hi ha intervingut una miríada d’stakeholders locals, en un exercici de col·laboració pública i privada necessari per a la ciutat atès que l’Economia Blava ja suposa suposa un 4,3% del PIB de Barcelona i un 1,4% de l’ocupació de la ciutat. D’aquesta manera, el passat mes d’octubre de 2021 es va fer pública la Mesura de Govern.

L’objectiu és sumar competitivitat i sostenibilitat ambiental i el govern municipal hi destinarà 40,5 M€ i més de 52.000 m2 per a l’impuls de l’Economia Blava en el període 2021-2025. Aquesta inversió inicial municipal es preveu incrementar amb l’aportació d’actors privats i col·laboradors en els diferents projectes i amb els fons europeus NextGenEU.