Publicat el 27 de juny, 2017 a Ciutats i Regions
La constant necessitat que els territoris tenen per definir estratègies desenvolupament econòmic, juntament amb el pes creixent del paper que potencialment poden jugar tant els governs municipals com els stakeholders, fa que sigui necessari innovar en el model tradicional d’implementació de polítiques de promoció econòmica liderades des de l’Administració.
És en aquest punt, on l’aplicació del model teòric de la Quàdruple Hèlix juga un paper clau, definint estratègies de futur mitjançant la interacció dels quatre pilars clau de qualsevol procés de creació de riquesa: l’Administració, l’àmbit del coneixement, el teixit empresarial i la ciutadania.
On rau el repte?
L’aparició de noves realitats com són la globalització, la societat en xarxa o l’era de la informació fa que actualment els diversos agents del territori no estiguin degudament coordinats. És en aquest entorn on apareixen noves variables, necessitats i problemàtiques que els Ajuntaments han d’afrontar.
Més en concret, podríem emmarcar aquestes mancances de coordinació a l’entorn de tres grans fets:
- Cada un dels agents de la societat, té objectius i necessitats Per tant, molts cops no són coincidents i ni s’adeqüen fàcilment amb els de la resta d’actors.
- La manca de comunicació entre els diversos agents fa que sovint es repeteixin tasques innecessàriament i que, per tant, els actors no comparteixin objectius i es dupliquin esforços.
- Actualment el temps juga un paper molt important en l’èxit o el fracàs de les estratègies, i els ritmes de treball de l’administració, el sector privat, la ciutadania i els agents del coneixement sovint són difícils d’ajustar.
A dia d’avui, quan la majoria de governs locals parlen en termes de promoció econòmica, busquen fomentar l’economia del territori en termes d’ocupabilitat, tractant de donar resposta a les necessitats de col·lectius en risc d’exclusió social i fomentant la seva formació per tal de millorar els seus perfils professionals.
Tot i que no s’han de deixar al marge aquestes línies d’actuació, actualment, també és absolutament necessari treballar la promoció econòmica, per exemple, en termes d’atractivitat del territori, posicionament global i captació de talent. Per tal d’aconseguir aquestes noves fites cal superar les existents barreres de comunicació entre els diferents actors de la ciutat o territori i dotar-se d’una estratègia col·lectiva i consensuada.
El nou catalitzador de la promoció econòmica
Per totes aquestes raons, entra en joc la necessitat d’aplicar el model de la Quàdruple Hèlix en la gestió i el desenvolupament de les estratègies locals. Aquest model, a nivell pràctic, pretén agrupar representants de tots els sectors de la societat per compartir objectius i vivències, debatre necessitats i decidir un horitzó de futur comú per al territori, on tots els membres s’hi sentin identificats. Al mateix temps, aquestes dinàmiques d’interacció grupals afavoreixen tant el networking a nivell municipal com la generació de noves oportunitats.
Aquests últims anys, el model de la Quàdruple Hèlix aplicat a les polítiques de promoció econòmica local, s’ha fet un lloc en l’agenda pública de molts territoris per fomentar les sinergies productives i disminuir la distància entre els interessos i els ritmes de treball dels diferents agents del territori.
En definitiva, el model de la Quàdruple Hèlix serveix com una eina estratègica dotada d’elements de participació ciutadana, comunicació, compromís social i voluntat política que des d’U·TRANS estem aplicant a diversos territoris que es preocupen pel seu futur.