Pràctiques professionals i talent: mà d’obra barata o inversió de futur?

Establir sinergies entre formació i empresa és fonamental per complir amb la missió social del sistema educatiu, impulsant l’ocupabilitat dels seus estudiants.

L’ocupabilitat, pilar del sistema educatiu?

Un dels pilars fonamentals del sistema educatiu és la inserció laboral. En especial, a través dels programes de pràctiques per formar professionals inserits adequadament en el mercat laboral.

En efecte, un bon programa de formació i acompanyament a l’empresa pot ajudar els estudiants a esdevenir futurs treballadors qualificats, proporcionant-los:

• Coneixements pràctics, introduint-los a algunes de les tasques que realitzaran al llarg de la seva vida laboral.
• Una primera experiència professional en el seu futur camp d’expertesa (fer currículum).
• Capacitat de Networking: la possibilitat de teixir una xarxa de contactes professionals que els serà de molta utilitat en el mercat laboral.

Ara bé, sovint la realitat dels programes de pràctiques no és aquesta. El paper com a intermediari sovint falla per la manca de mitjans necessaris dels respectius programes d’inserció laboral. La burocratització i la manca de recursos humans i materials per a atendre les demandes fa que el quid pro quo que suposen les pràctiques professionals per a estudiants i empreses no es pugui vehicular de manera adequada.

Les Empreses

Les empreses són les primeres interessades en poder captar talent en pràctiques per formar-lo, talent que serà la primera opció a qui recórrer quan cerquin ampliar la seva plantilla. Formar talent és una inversió de futur, que donarà fruit a llarg termini. Però també suposa un cost que no és menyspreable per a l’empresa en temps i diners. Les despeses de contractació i assegurança i, sobretot, la burocràcia, poden tenir sovint un caràcter dissuassori.

Malauradament, en molts casos els programes de pràctiques no responen a la seva finalitat. Sovint els becaris acaben assumint tasques precàries, sense contraprestació i sense valor afegit en termes d’aprenentatge. No podem obviar quina és la realitat del mercat laboral, que ha acabat produint situacions d’explotació que han desprestigiat la figura de l’estudiant en pràctiques o becari, al qual s’identifica erròniament amb l’estereotip d’un/a jove les funcions principals del qual són servir cafès i fer fotocòpies. Això ha acabat generant un efecte pervers, desprestigiant el que hauria d’ésser el principal pont d’accés de la universitat al mercat laboral.

Segons l’informe de la Comissió Europea The experience of traineeships in the EU , un 58% dels estudiants en pràctiques no percep cap remuneració, i 7 de cada 10 reconeixen tenir una càrrega laboral equivalent a la dels treballadors contractats, si bé un estudi d’UGT estima que la xifra oficial de becaris a l’Estat, que se sol xifrar en uns 70.000, és difícil de calcular atesa la irregularitat de moltes situacions.

Debats

És per això que alguns sectors (sindicats, col·lectius d’estudiants) veuen les pràctiques universitàries com una font de precarització del mercat laboral, introduint una competència que es considera deslleial, especialment en sectors productius de poc valor afegit.

L’altre gran tema de debat sol ser la remuneració que l’estudiant rep en molts casos per la feina feta. No sol ser equiparable a la dels treballadors, ja que formar-los degudament també suposa un cost per a l’empresa.

Des d’U·TRANS sempre hem cregut que els becaris han de rebre una contraprestació a canvi de les tasques que desenvolupen, tant que el pràcticum ha d’ésser una font de coneixement i habilitats per a l’estudiant tant o molt més útil en termes d’aprenentatge pràctic. Per això cal abordar realitats molt diferents cas a cas.

En el seu moment, des d’U·TRANS vàrem valorar positivament que les competències d’universitats del Govern català s’incorporessin al Departament d’Empresa i Coneixement per estrènyer els vincles entre empresa i universitat.

Un bon programa d’acompanyament i formació adaptat a les necessitats de cada alumne és la millor manera d’impulsar-ne les sortides professionals, com també una bona estratègia per a les empreses a l’hora de captar talent. En aquest sentit, no tan sols hem col·laborat amb diverses universitats per tal de dissenyar programes d’ocupabilitat efectius sinó que també, com a empresa, hem acollit estudiants en pràctiques als quals hem fet partícips dels nostres projectes. Igualment, també hem desenvolupat projectes de nova oferta de formació professional vinculada a la realitat de territoris concrets.

Finalment, aprofitem per convidar-vos a participar del programa SPARK POOL OF TALENT, a través del qual volem impulsar la formació aplicada de joves amb inquietuds perquè puguin desenvolupar les seves tasques en el camp de la consultoria no-convencional.