Posant en valor les antigues colònies industrials

Catalunya és un país d’industrialització antiga, i des de la ciència històrica s’afirma que a finals del segle XIX ja era un país plenament industrial malgrat que moltes àrees romanien rurals. La industrialització fou intensa i s’endinsà per tot el país seguint el curs dels principals rius (l’Ebre a través de l’explotació minera del carbó; el Ter i el Llobregat a través de la indústria tèxtil; la mineria arreu a la recerca de materials valuosos; Barcelona, el port i el seu entorn immediat amb una gran diversificació industrial). Com a testimoni d’aquesta època ens ha arribat un patrimoni arquitectònic i cultural en forma de magatzems, fàbriques i colònies fabrils que avui encara no està massa clar com gestionar-lo ni com proveir-li un nou valor d’us social.

I el projecte?

La realitat de moltes colònies és que, un cop abandonada l’activitat productiva principal i tradicional, les colònies industrials van ser reparcel·lades per acollir diverses activitats industrials alhora que el conjunt arquitectònic es degradava i els antics habitatges eren abandonats. Bona part de les colònies industrials que han arribat fins avui presenten aquest estat: degradació, abandonament i usos productius fora d’ordenació.

Així, des d’un punt de vista tradicional, la primera intervenció acostuma a consistir en intentar preservar aquest patrimoni mitjançant figures de planejament urbanístic; però sovint, aquesta mateixa protecció és tant gelosa i rotunda que fa inviable qualsevol operació posterior de regeneració urbana en termes de mercat. Per tant, amb aplicacions draconianes de mesures urbanístiques no n’hi ha prou. Cal obrir més el focus.

Context

En la gènesi i vida de les colònies industrials cal fixar, i potser en termes de relat, cal distingir tres moments fonamentals:

• De mitjans a finals del segle XIX: la font d’energia fonamental era el carbó aplicat a la tecnologia del vapor i, per al cas català, a la indústria tèxtil principalment. Així, la fàbrica es convertí en el centre articulador de l’espai de vida ja que s’hi treballava, s’hi vivia al costat i la vida social també girava al seu entorn
• Segle XX: la font d’energia passà a ser l’electricitat, sovint obtinguda a través de combustibles sòlids. La tecnologia fonamental passà a ser el motor elèctric i el motor d’explosió, aplicat a una gran diversitat de sectors econòmics com el químic, l’electrònic o l’automòbil. Així, la colònia entrà progressivament en crisi perquè aquest procés de canvi tecnològic s’acompanyà del procés d’urbanització massiva i la segregació espacial dels usos del sòl per l’accés a la mobilitat privada
• Inicis del segle XXI: Hom endevina que s’han d’imposar les energies renovables i la generació distribuïda d’energia, on cadascú passarà a ser productor i consumidor. La tecnologia clau, ara, és la digitalització, que permet una producció descentralitzada: és aquí on el rol de les antigues colònies industrials pot ser recuperat però formant part del concepte de ciutat compacta que permet la compatibilitat d’usos: produir energia descentralitzant l’activitat econòmica, viure i treballar a la vora mesclant activitats productives i creatives en el mateix espai.

Mètode i estratègia

Per tant, en aquest nou context, quines serien les claus per a una transformació efectiva i harmònica de la nostra herència industrial a partir de les noves oportunitats? Avancem els següents elements de reflexió:

• Fer un plantejament global que faciliti la combinació de la revitalització urbana, social i econòmica de la colònia, amb la preservació de la memòria històrica. Per tant, la figura urbanística que s’apliqui haurà de permetre aquesta versatilitat
• Destacar, en el procés de rehabilitació o recuperació, el seu element icònic com a punt cabdal que representa la identitat i l’essència de l’antic complex industrial
• La col·laboració público-privada esdevé crucial per poder dur a terme molts dels projectes de rehabilitació que els ens públics planegen primerament, ja que són els ens privats els que molts cops inverteixen i se’n beneficien. No obstant, la primera iniciativa de promoció sempre és pública
• Introduir elements de participació ciutadana, atès que hi ha més possibilitats que el projecte sigui més acceptat. A més, el diàleg amb els veïns, a l’hora de la presa de decisions, pot influir positivament en evitar el fenomen de la gentrificació (expulsió dels veïns després d’un procés de revalorització urbana
• Incorporar en els resultats esperats del procés de rehabilitació els equipaments, la nova activitat econòmica (ubicar-hi nous usos industrials vinculats a la nova economia del coneixement), l’habitatge (públic o privat) i els espais lúdics polivalents.
• Apostar per la incorporació al projecte d’empreses generadores d’espais de co-working, d’espais de co-living (per a professionals d’entre 25 i 40 anys, que viuen sols o, si ho fan en parella, no tenen fills, que treballen a empreses tecnològiques, majoritàriament i es desplacen al lloc de treball amb transport públic, moto o bicicleta
• Incorporar, en la mesura del possible, un equipament de difusió i socialització de les tecnologies digitals que doni servei a les poblacions veïnes i que creï una nova centralitat per a l’emprenedoria i l’aprenentatge