Polítiques actives d’ocupació: que són, tipus i el seu impacte en el mercat laboral

Descobreix tot sobre les polítiques actives d’ocupació: què són, els seus diferents tipus i com afecten el mercat laboral. Explora com aquestes iniciatives poden ajudar a fomentar l’ocupació, millorar les habilitats dels treballadors i impulsar el creixement econòmic. Un aprofundiment en les estratègies clau per a una gestió eficaç de l’ocupació i les seves implicacions socials i econòmiques.

Malgrat que l’atur oscil·la segons l’economia creixi o s’estanqui, és una qüestió polèmica discernir la causa per la qual sempre hi ha un romanent de persones l’atur i també la causa per la qual molts sectors d’activitat econòmica que no troben les persones degudament qualificades per contractar-les.

Per tractar aquesta situació contradictòria, els poders públics destinen recursos en forma de polítiques públiques: són les anomenades polítiques passives i actives per lluitar contra l’atur i procurar una qualificació professional dels recursos humans que correspongui -fins allà on sigui possible- a les demandes dels sectors productius.

Què són les polítiques actives d’ocupació?

Per polítiques passives d’ocupació cal entendre les prestacions econòmiques que paga l’Estat a les persones que es troben en situació d’atur, que perceben unes quantitats i per uns períodes determinats segons la seva situació personal i en relació a la seva trajectòria en el mercat de treball.

Per polítiques actives d’ocupació, aquestes són les realment interessants perquè tenen per objectiu inserir la persona al mercat de treball. Però com s’estructuren les polítiques actives d’ocupació segons el Servicio Público de Empleo Estatal?

• Orientació. Tasca que fan els serveis públics per ajudar les persones a traçar el seu propi itinerari formatiu i per adquirir les habilitats i coneixements mínims imprescindibles per assolir la inserció laboral, tenint en compte les capacitats i interessos de la persona i la seva trajectòria laboral i formativa, amb independència de la seva edat.
• Formació. Tasca que fan els serveis públics per formar les persones en aquells camps del coneixement en el que poden qualificar-se professionalment segons les seves aptituds i per obtenir les màximes garanties amb relació a la posterior inserció laboral.
• Oportunitats de feina. Tasca de suport als processos d’acompanyament a la recerca de feina com per exemple les borses de treball, els serveis d’intermediació entre l’oferta i la demanda, la promoció de jornades sectorials en sectors econòmics on hi ha oportunitats laborals, etc.
• Igualtat d’oportunitats en l’accés a l’ocupació. Serveis de suport a la capacitació per a l’accés al mercat de treball destinats a aquells col·lectius socials amb majors dificultats per accedir a una ocupació.
• Emprenedoria. Serveis de suport a l’autoocupació i per l’endegament de noves iniciatives empresarials
• Millora del marc institucional del sistema nacional d’ocupació. Planificació de mesures de reforma i millora del sistema nacional d’ocupació, com per exemple el reconeixement de les habilitats professionals adquirides durant l’activitat professional en termes de titulacions acadèmiques oficials o qualsevol mesura per modernitzar o racionalitzar l’Administració.

Com s’estructura el Servicio Nacional de Empleo?

Anualment, el Ministerio de Trabajo, Migraciones y Seguridad Social publica una resolució en la que s’aprova el Plan Anual de Política de Ocupación. Aquest estableix els objectius a assolir en cada any en el conjunt d’Espanya i en cadascuna de les diferents Comunitats Autònomes, així com els indicadors per valorar el seu grau d’assoliment. D’aquesta manera, el Plan Anual de Política de Ocupación es configura com un instrument d’avaluació de els serveis i programes de polítiques actives d’ocupació desenvolupades pel Servei Públic d’Ocupació Estatal i les Comunitats Autònomes.

Els objectius estratègics del Plan Anual de Política de Ocupación de 2019 són:

1. Promoure la millora de l’ocupabilitat de joves menors de 30 anys, amb especial atenció als que presenten majors deficiències de formació i risc de precarietat laboral, mitjançant instruments com el Pla de Xoc per l’Ocupació Jove (2019-2021), la Garantia Juvenil i la coordinació amb el sistema educatiu.
2. Potenciar l’ocupació com a principal instrument d’inclusió social, millorant de manera prioritària l’activació i inserció de persones aturades de llarga durada i de les més grans de 45 anys.
3. Promoure una oferta formativa dirigida a les necessitats del mercat laboral, ajustant millor les competències i facilitant les transicions laborals, mitjançant el Sistema de Formació Professional per a l’Ocupació en l’àmbit laboral (ordres ministerials que regulen l’oferta formativa i el seu finançament, el Catàleg d’especialitats formatives i el Registre de entitats formatives).
4. Millorar l’acompliment dels serveis públics d’ocupació modernitzant els instruments del Sistema Nacional de Empleo (SNE).
5. Abordar les polítiques d’activació des d’una perspectiva holística que tingui en compte les seves dimensions sectorial i local, i establint marcs de col·laboració amb ocupadors, interlocutors socials i altres agents públics i privats.

A continuació, el Plan Anual de Política de Ocupación de 2019  estableix uns objectius estructurals o eixos d’intervenció a partir dels quals llista tots els serveis i programes propis del SNE i de les Comunitats Autònomes, agrupant-los com segueix:

• Orientació
• Formació
• Oportunitats de feina
• Igualtat d’oportunitats
• Emprenedoria
• Millora del sistema institucional del SNE

S’estableix un pressupost de 5.793.704, 91 € i defineix de manera detallada un sistema d’indicadors per a cada mesura. A mode d’il·lustració:

Valoració.

Per tant, sobre el paper semblaria que el SNE té una estructura ben travada, objectius, recursos i un bon sistema de retiment de comptes i que, per tant, els bons resultats no haurien de tardar en arribar. De tota manera la Autoridad Independiente de Responsabilidad Fiscal (AIRef) ha encarregat recentment un estudi a l’Institut Cerdà on es posa de manifest que les polítiques actives d’ocupació van suposar entre 2007 i 2015 la despesa pública al voltant dels 55.000 M € i que hi ha un greu dèficit en la qualitat i la transparència de la informació i, per tant, en la rendició de comptes perquè les administracions no fan (o no publiquen) avaluacions sistemàtiques de l’eficàcia / eficiència de les polítiques actives d’ocupació; les dades públiques sobre les polítiques actives d’ocupació presenten importants deficiències que dificulten l’exercici d’avaluació i verificació per part de tercers.

Resulta evident que alguna cosa falla quan es gasten tants diners públics i no es coneix quin ha estat l’impacte de les polítiques actives d’ocupació. Tant si els nivells d’atur són dels més alts (Andalusia, 28.9% de taxa d’atur segons EPA del INE, 2016) com si són dels més baixos, (La Rioja, 13.6% de taxa d’atur segons EPA del INE, 2016) hi ha col·lectius socials amb un risc crònic d’exclusió laboral i hi ha un problema enorme d’empreses que no troben els recursos humans qualificats, com per exemple al sector del manteniment industrial i d’instal·lacions de xarxes de subministraments i serveis. El rol del SNE i de les polítiques actives s’hauria de repensar.