Polítiques actives d’ocupació: què són i impacte en el mercat laboral

Malgrat que l’atur oscil·la segons l’economia creixi o s’estanqui, és una qüestió polèmica discernir la causa per la qual sempre hi ha un romanent de persones a l’atur. Al mateix temps, molts sectors d’activitat econòmica no troben les persones degudament qualificades.  

Per tractar aquesta situació contradictòria, els poders públics destinen recursos en forma de polítiques públiques: són les anomenades polítiques passives i actives per l’ocupació.

El seu objectiu és lluitar contra l’atur i procurar les qualificacions professionals que el mercat demana. En aquest sentit, el Servei d’Ocupació de Catalunya ha iniciat un camí de transformació per a respondre millor a les necessitats de persones i empreses.  

Què són les polítiques actives d’ocupació?

S’accepta que s’agrupen en dues grans tipologies segons el seu objectiu:  

• Polítiques passives d’ocupació: cal entendre les prestacions econòmiques que paga l’Estat a les persones que es troben en situació d’atur, que perceben unes quantitats i per uns períodes determinats segons la seva situació personal i en relació a la seva trajectòria en el mercat de treball.
• Polítiques actives d’ocupació: són les realment interessants perquè tenen per objectiu inserir la persona al mercat de treball i la seva execució correspon, principalment, als governs autonòmics i locals.

En què es concreten les polítiques actives d’ocupació?

En termes generals, les polítiques actives d’ocupació es concreten en:  

• Orientació professional. Tasca que fan els serveis públics per ajudar les persones a traçar el seu propi itinerari formatiu. Adquirir les habilitats i coneixements mínims imprescindibles per a assolir la inserció laboral, tenint en compte les capacitats i interessos de la persona i la seva trajectòria laboral i formativa, amb independència de la seva edat. 
• Formació. Tasca que fan els serveis públics per a formar les persones en els camps del coneixement en el que poden qualificar-se professionals segons les seves aptituds i per a obtenir les màximes garanties d’inserció laboral. 
• Oportunitats de feina. Tasca de suport als processos d’acompanyament a la recerca de feina: borses de treball, els serveis d’intermediació entre l’oferta i la demanda, la prospecció empresarial, la promoció de jornades sectorials en sectors econòmics on hi ha oportunitats laborals, entre altres. 
• Igualtat d’oportunitats en l’accés a l’ocupació. Serveis de suport a la capacitació per a l’accés al mercat de treball destinats als col·lectius socials amb majors dificultats per a accedir a una ocupació. 
• Emprenedoria. Serveis de suport a l’autoocupació i per a l’endegament de noves iniciatives empresarials 
• Millora del marc institucional del sistema nacional d’ocupació. Planificació de mesures de reforma i millora del sistema nacional d’ocupació, com per exemple el reconeixement de les habilitats professionals adquirides durant l’activitat professional en termes de titulacions acadèmiques oficials o qualsevol mesura per modernitzar i/o racionalitzar l’Administració. 

Com treballa el Servicio Público de Empleo Estatal (SEPE)?

Anualment, el Ministeri corresponent publica el Pla Anual de Foment del Treball Digne, que estableix els objectius a assolir en cada any en el conjunt d’Espanya i en cadascuna de les diferents Comunitats Autònomes, així com els indicadors per valorar el seu grau d’assoliment. D’aquesta manera, el pla anual es configura com un instrument d’avaluació dels serveis i programes de polítiques actives d’ocupació del SEPE i les Comunitats Autònomes. 

Els objectius estratègics del Plan Anual de Política de Ocupación de 2024 són:

• Enfocament centrat en les persones i les empreses.  
• Coherència en la transformació productiva. 
• Orientació a resultats.
• Millora de les capacitats dels serveis públics d’ocupació.
• Governança i cohesió del sistema nacional d’ocupació 

Així, el Pla Anual per al Foment del Treball Digne de 2024 es divideix en 6 eixos principals i té un pressupost de 6.388.584, 34 €, segons el detall següent:  

Com treballa el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC)?

És l’ens que gestiona el sistema d’ocupació de Catalunya, entès com el conjunt d’entitats, serveis i programes necessaris per promoure i desenvolupar la política pública d’ocupació. Tot queda inclòs en l’estratègia global de desenvolupament econòmic, orientada a la consecució de la plena ocupació i el benestar social. 

El conjunt de serveis del SOC inclou:

• Orientació professional
• Formació professional per a l’ocupació (no així la formació professional inicial o reglada, que depèn del Departament d’Educació i Formació Professional)
• Foment de l’ocupació
• La intermediació laboral
• L’emprenedoria i l’autoocupació
• Mobilitat laboral
• Desenvolupament econòmic local

La transformació: el nou model del SOC

Tant si els nivells d’atur són dels més alts (Baix Penedès, 12,36% de taxa d’atur registral a agost de 2024) com si són dels més baixos, (la Val d’Aran, 2,32% de taxa d’atur registral a agost de 2024) els principals reptes del mercat de treball català són:  

• Hi ha col·lectius socials amb un risc crònic d’exclusió laboral junt amb un problema enorme d’empreses que no troben els recursos humans qualificats, com per exemple al sector del manteniment industrial i d’instal·lacions de xarxes de subministraments i serveis. 
• Hi ha una més que notable manca de vocacions en els oficis industrials, és a dir, que no hi ha persones joves que optin per aquests estudis i per a aquestes posicions. També costa molt redirigir persones en actiu vers aquestes ocupacions (processos d’upskilling i reskilling).  

En conseqüència, per a l’any 2024, el SOC ha iniciat un procés de transformació amb els següents objectius:  

• Millorar l’ocupabilitat de les persones per afavorir l’accés al treball 
• Reforçar el vincle amb les empreses 
• Desenvolupar polítiques d’ocupació adaptades a cada territori 
• Prioritzar la tasca amb els col·lectius en situació de més vulnerabilitat 

Les concrecions d’aquesta voluntat de transformació són avançar en la concertació territorial (creació de 8 Consells Territorials), activar el servei <<SOC Empresa>> a les 70 oficines del SOC, incorporar 230 nous orientadors professionals (figura del tutor o tutora de referència), crear l’expedient únic ocupacional (seguint el model sanitari), plans de xoc per als col·lectius vulnerables, millora de la gestió de beques i ajuts i digitalització dels tràmits.  

Com es posicionen els territoris?

Les noves estratègies de concertació territorial es concreten en casos que encara tenen un llarg recorregut. A tall d’exemple:

En definitiva, l’administració local és en ple procés de definició d’estratègies territorials capaces d’alinear-se amb el nou model del SOC. Aquest procés s’articula en espais de treball conjunt per a planificar, coordinar i gestionar els serveis i programes que conformen les polítiques actives d’ocupació.