Participació ciutadana: justificació i tipus (I)

En primer lloc, per participació ciutadana cal entendre la posada en marxa de procediments a través dels quals la ciutadania pot expressar la seva opinió. Lògicament, serà sobre determinades qüestions de proximitat que afecten la quotidianitat de la seva comunitat, barri, poble, ciutat o territori.

D’uns anys ençà, els governs municipals han posat en marxa aquests processos per a orientar la seva acció de govern i legitimar-se. Per tant, hi ha un interès en guanyar credibilitat i consens.

En segon lloc, el debat sobre la participació ciutadana fa anys que dura, sovint acompanyat de certs recels. Així, aquests recels es concreten en afirmacions del tipus «és una moda fugissera». Igualment, haurem sentit a dir que «sempre participen els mateixos» o que «que qui ha de decidir són els polítics perquè per que això els hem votat».

Addicionalment, també s’argumenta que  l’oposició política pot cooptar el procés o que els grups de pressió locals hi poden influir massa. Ara bé, simplement aquests darrers recels decauen si s’apliquen eines TIC que obren fàcilment la participació a tota la ciutadania.

Justificació

En qualsevol cas, la participació ciutadana és un element que ha entrat amb força en el que podríem anomenar la governança de ciutats i territoris. Per tant, sembla lògica la consolidació d’aquests processos participatius per diverses raons:

• Cal dissenyar polítiques públiques des de la proximitat i no només a partir de…
  • els programes electorals dels partits guanyadors, elaborats a corre-cuita per uns quants militants locals quan vénen les eleccions.
  • les intuïcions i coneixement dels regidors i regidores amb responsabilitat de govern.
  • les influències dels poders locals: grups de ciutadans més ben organitzats, empresaris, botiguers, propietaris de sòl i immobles.
  • les oportunitats generades per altres instàncies de govern regional o nacional.
• Cal incorporar les opinions de la ciutadania durant una legislatura de quatre anys. Addicionalment, orienta les prioritats i la intensitat de l’actuació municipals i també permet proposar noves polítiques públiques des de zero.

Apostem per la participació ciutadana

D’una banda, quan els ajuntaments es plantegen accions vinculades a la participació ciutadana sorgeixen molts dubtes. Tanmateix, quan hi ha la voluntat d’eixamplar i aprofundir aquests processos, el més normal és que els responsables polítics i els tècnics locals experimentin dificultats. Bàsicament, per manca de recursos de dos tipus:

• De temps. Sovint apareix una nova funció que cal assumir, però no es pot desatendre cap de les que ja s’estan executant. En conseqüència, això suposa una nova càrrega de treball que difícilment pot ser assumida dins d’una mateixa jornada laboral. Addicionalment, existeixen dificultats a l’hora d’incorporar nou personal per abordar aquesta matèria
• De coneixement: per a fer participació ciutadana amb garanties cal saber-ne, i això requereix un procés d’aprenentatge. Normalment, cal experimentació, conèixer altres experiències i formar-se (o assessorar-se).

D’altra banda, des de la perspectiva dels tècnics locals cal reconèixer que els recursos són sempre finits i que, per tant, gairebé mai s’inicien processos de participació ciutadana en condicions òptimes. Habitualment, manca temps, personal, coneixement o pressupost. Ara bé, el personal tècnic local i l’equip polític també sap que això no és cap excusa per aturar-se.

Tipologies de processos de participació ciutadana

Ara bé, com es formalitza aquest procés de recollida d’opinions per implicar la comunitat local en el procés de presa de decisió? Respondre implica entrar en les tècniques de participació ciutadana, aquí n’enumerem algunes a tall d’exemple:

• Per començar, cal recolzar-se en la societat civil present al territori. Així, cal recollir propostes amb el compromís per part del govern local d’incorporar les aportacions en el disseny de futures polítiques públiques. .
• Seguidament, és als pessupostos participatius, on es defineixen accions i s’assigna un pressupost per a la seva implementació, amb diverses variants:
  • Recollida de propostes oberta a tota la ciutadania, a les que cal assignar un pressupost durant un període determinat de temps (anual, bianual, trianual) per a atendre les accions proposades per la ciutadania. Tècnicament, el procés és: 1. Recollida de propostes, 2. Presentació presencial de les propostes ja estructurades, 3. Votació presencial i en línia per a prioritzar i 4. Implementació
  • Una variació de l’anterior procediment pot ser que des del govern local es proposi un nombre limitat de possibles accions per implementar -amb el seu corresponent pressupost compromès i termini d’execució- i que la ciutadania les prioritzi. Tècnicament, el procés és: 1. Presentació de les propostes estructurades, 2. Votació presencial i en línia i 3. Implementació
• A continuació, a l’elaboració d’escenaris de futur es crea i comparteix una certa idea col·lectiva sobre el futur de la ciutat o el territori. Alternativament, pot fer-se de manera integral definint horitzons o pot fer-se de manera sectorial (educació, medi ambient, sectors productius, etc.). Aquí les tècniques poden ser força diverses: elaboració del mapa d’actors, identificació d’informants clau, entrevistes, establiment de taules sectorials de debat, grups focals, elaboració de plans d’acció.
• Igualment, possibilitat de fer arribar propostes d’actuació concretes a l’agenda local, que són assumides pel govern local. Cal organitzar una «Assemblea Oberta» o similar, on els veïns i les entitats poden fer propostes. Per tant, cal un mecanisme de selecció i priorització abans d’entrar a l’agenda local per ser implementades
• Finalment, els referèndums o consultes ciutadanes orienten o determinen l’acció pública en una determinada qüestió del municipi. Normalment, acostumen a ser qüestions d’elevat impacte local i de transcendència. Per tant, van més enllà d’un mandat de quatre anys: la construcció d’un gran equipament (un port, per exemple), la construcció de nous vials (per exemple, la variant d’una carretera), la construcció d’un gran equipament (per exemple, un teatre o un gran centre comercial), etc.

 

Per concloure, més enllà de les tècniques de participació ciutadana les bones pràctiques passen per a incorporar instàncies de participació permanents en el disseny i implementació de polítiques públiques.

A Utrans ens creiem els processos de participació i apostem per a crear les condicions òptimes que generin polítiques públiques després de preguntar, votar, consultar i prioritzar. I ens preocupem per passar del paper a l’acció.