Participació ciutadana: com ho fem? (II)

En l’anterior post vàrem repassar alguns aspectes de context de la participació ciutadana, i en aquest ens proposem descriure la nostra experiència en com passar del paper a la realitat. Val a dir que tant important és la cura en l’aplicació del procés participatiu com l’ús d’eines digitals que permetin fer arribar els processos participatius a tota la ciutadania.

Com procedim? FASE DE DEFINICIÓ

Qualsevol procés de participació pot ser estandarditzat en determinades fases que convé posar en relleu sota el següent plantejament, que seria la fase de definició:

• Reconèixer públicament el camí recorregut fins al moment en matèria de participació ciutadana
• Convèncer l’organització de la conveniència d’abordar de manera transversal el procés participatiu
• Identificar el mapa d’actors del municipi i del territori, que haurà de liderar la definició de la política pública de participació ciutadana
• Iniciar un període d’acompanyament i formació del Grup Impulsor, que en termes generals consistiria en:
  • Establir els denominadors comuns del que cal entendre per participació ciutadana
  • Diagnosticar i valorar críticament els resultats obtinguts fins ara
  • Identificar quines serien les temàtiques clau de la vida municipal d’interès
  • Identificar les metodologies d’intervenció
  • Dissenyar el procés mitjançant plans de treball

A partir d’aquí s’entraria a la fase d’implementació, a través de l’aplicació de qualsevol de les metodologies descrites en el post anterior. I, finalment, amb els processos d’avaluació de l’impacte i de retiment de comptes.

Les indispensables eines TIC. FASE D’IMPLEMENTACIÓ

El procés d’assessorament i creació d’una política pública en participació ciutadana no seria possible sense la tecnologia que facilita que realment els processos de participació siguin accessibles. Tothom ha de tenir la possibilitat de dir-hi la seva i, per tant, no n’hi ha prou amb la presencialitat.

Les aliances que estableix U·TRANS amb Milgrams fan possible l’ús d’eines de participació ciutadana com ara plataformes web o fins i tot una senzilla App mòbil a través de la qual la ciutadania d’un determinat territori pot formular les seves propostes així com compartir-les entre la comunitat gràcies a la fàcil integració a altres aplicacions com Whatsapp o les xarxes socials.

L’aplicació està dividida en quatre mòduls.

• Mòdul 1. Registre / Log-in. El sistema pot permetre tant l’accés lliure, via usuari i contrasenya, com restringir-lo als veïns i veïnes del municipi a través de la verificació dades del padró. Així mateix, es poden demanar dades demogràfiques als usuaris que, mantenint en tot moment el seu anonimat, puguin servir per a la fase de gestió de la informació.
• Mòdul 2. Recollida de Propostes. A través d’aquest instrument la ciutadania pot formular lliurement les seves propostes, que poden ser votades per la resta segons el seu interès. Com més vots tingui la proposta, més prioritat li hauria de donar l’administració. Està basat, de fet, en experiències pioneres com són el web de peticions ‘We the People’, de la Casa Blanca, o el web de ‘Decide Madrid’, que l’Ajuntament de Madrid posà en marxa l’any 2015.
• Mòdul 3. Pressupost Participatiu. Aquest mòdul serveix per implementar un sistema de votacions per als pressupostos participatius, de tal manera que els ciutadans i ciutadanes puguin prioritzar les actuacions més rellevants, essent conscients també del cost d’oportunitat que pot suposar la decisió.
• Mòdul 4. Sistema de consultes ciutadanes. Com el Mòdul 3, l’administració dóna la darrera paraula als seus ciutadans per decidir aquells afers on se’ls vulgui donar veu, responent a preguntes tancades. Parlem de qüestions com, per exemple, decidir el canvi de nom d’una via pública, decidir entre dues propostes arquitectòniques o bé sigui responent sí/no o bé assignant vots entre diverses opcions.

Cal dir que el sistema és customitzable segons les necessitats de cada municipi, afegint les modificacions convenients, així com també adequant el disseny de l’App a la imatge corporativa del municipi.

Avaluació de l’impacte i retiment de comptes. FASE D’AVALUACIÓ

Un cop es recullen les dades, la pròpia Aplicació compta amb un sistema de gestió que permet als responsables i tècnics de participació ciutadana explotar-les de manera eficient, ajudant a respondre i millorar la gestió dels processos participatius.

En aquesta fase es contemplen no tan sols la visualització dels resultats del procés sinó també analitzar les dades segons variables demogràfiques o la ubicació de l’usuari, de tal manera que es pugui obtenir acuradament com es duu a terme el procés participatiu i extreure conclusions que puguin servir per millorar la implementació d’aquestes dinàmiques amb el suport d’un equip que donarà suport a l’organització del procés de planificació, implementació i presentació a la ciutadania.

Des de l’experiència acumulada per U·TRANS en processos de participació en diversos municipis i territoris com per exemple Sallent, Tossa de Mar i Calella, oferim un servei de suport i acompanyament integral en la definició de polítiques públiques de participació ciutadana. Hem arribat a la conclusió que no n’hi ha prou amb la capacitació del personal tècnic i la definició del procés de participació: també són necessàries la recerca activa de recursos, el suport tècnic en el desplegament del procés, l’aportació de solucions en TIC i l’avaluació de l’impacte i els sistemes de retiment de comptes.

Per la seva banda, col·laborem amb l’empresa Milgrams per tal d’elaborar les tecnologies que permeten posar en marxa la segona fase, la d’implementació i recollida de la informació, i customitzar-los segons les necessitats de cada municipi. Fins ara, Milgrams ha implementat amb èxit plataformes de participació en municipis catalans com Gavà, Castelldefels, Santa Coloma de Farners, Celrà, Sant Just Desvern, Torroella de Montgrí, Montcada i Reixac o Sant Boi de Llobregat