Parlem dels reptes del talent digital amb en Jordi Arrufí

Francesc: Qui és en Jordi Arrufí?

Jordi: En començar la meva activitat professional, tenia molt d’interès en tot allò que era públic, per això vaig optar per estudiar el grau de Ciències Polítiques i vaig entrar al mercat de treball com a consultor, en una de les grans empreses consultores. Precisament, la meva feina allà se centrava en desenvolupar els projectes vinculats amb el sector públic.

Ara bé, m’agrada dir que jo provinc del reskilling, perquè a partir de 2008  vaig començar a treballar per a pimes amb capacitats de creixement, vaig descobrir el món de les start ups i de l’economia digital. I cap aquí em vaig reorientar. L’any 2015 vaig participar en el pla estratègic del Mobile World Capital, que tenia per objectiu que la ciutat de Barcelona no fos la capital digital global només durant uns dies de febrer, sinó que es generés un impacte al llarg de l’any.

L’any 2015 vaig participar en el pla estratègic del Mobile World Capital, que tenia per objectiu que la ciutat de Barcelona no fos la capital digital global només durant uns dies de febrer, sinó que es generés un impacte al llarg de l’any

I ara treballo en aquesta entitat ja fa cinc anys i promovent el talent digital. També m’agrada molt fer formació, perquè és quelcom que t’obliga a actualitzar-te permanentment, és la nostra R+D+I personal, tal com li vaig sentir dir un dia al professor Xavier Ferràs. Concretament, porto la part de formació digital, amb l’objectiu d’impactar en l’ecosistema digital i en la societat i dirigeixo el Màster de Transformació Digital. Per acabar de presentar-me, m’agrada dir que cal aprendre sempre, perquè el món canvia molt contínuament.

Francesc: De tots els projectes en els que participes, explica’ns breument el més rellevant o al que li dediques més energia.

Jordi: Dins el Mobile World Capital també porto el tema dels projectes europeus, però al que dedico més temps és al projecte del Barcelona Digital Talent. També dedico molt temps i energia al projecte BCN Inclusive Coding, que té per objectiu acostar el sector de l’economia digital a 10.000 persones que es troben en risc d’exclusió social. Ara hi estan entrant força empreses; potser, inicialment, hi entren per una qüestió d’RSC o de social whashing, però posteriorment s’adonen que aquest talent els va molt bé, un talent digital molt més compromès que mostra menys rotació. En aquest projecte hi treballem de fa un any i ens aporta moltes alegries. Tenim una xarxa d’empreses que ens ajuden a dissenyar els productes formatius i en fem divulgació. El Servei d’Ocupació de Catalunya també ens fa confiança perquè dissenyem i acreditem els cursos que programa en formació digital.

Francesc: T’hem sentit a dir que la manca de talent digital que hi ha al país és greu. Perquè? Què caldria fer per revertir aquesta situació?

Jordi: Sí. És greu perquè podríem dir que estem en un canvi d’època (encara que soni molt transcendent…) que es pot anomenar com la quarta revolució industrial. Fonamentalment, el que defineix aquest moment de canvi, són les tecnologies digitals: canvia la manera com funcionen els mercats, com competeixen les empreses, com és l’ocupació i els perfils professionals… La conclusió és que si analitzes les necessitats d’un perfil digital de fa deu anys, no té res a veure amb els perfils digitals d’ara.

El talent digital ja no és quelcom complementari, col·lateral, que una empresa pugui subcontractar a un proveïdor extern: la tecnologia digital és quelcom central, nuclear a cada empresa.

El talent digital ja no és quelcom complementari, col·lateral, que una empresa pugui subcontractar a un proveïdor extern: la tecnologia digital és quelcom central, nuclear a cada empresa. Per exemple, la tecnologia no és un accessori, ja forma part de la proposta de valor d’un banc perquè ara ja passa per una app, i el mateix en una empresa d’assegurances. 

Per tant, la tecnologia digital transforma l’economia i ens calen molts perfils digitals. I hi ha una demanda a l’alça en talent digital, i alhora hi ha una escassetat per causa d’una manca de vocacions. Això es fa evident en el fet que la majoria d’empreses et diuen si hi hagués més talent digital farien més projectes. Arribats a aquest punt, la tecnologia per ella mateixa ja no és tant el factor clau perquè es democratitza, es fa accessible i es pot adquirir: el valor diferencial passa a ser el talent, les persones. 

Per tant, cal fomentar-ne les vocacions mitjançant tres estratègies:

• Foment de les vocacions STEM i especialment entre el públic femení
• Requalificació professional (és a dir, reskilling)
• Atracció de talent internacional

Francesc: Sovint el talent es mou per espais poc visibles (bootcamps, headhunters contractant per a grans empreses, comunitats digitals de desenvolupadors, entre altres). Això és un avantatge o un inconvenient?

Jordi: És cert que vivim en economies paral·leles, que ho podríem explicar dient que hi ha els perfils de grans programadors i la resta de mortals. Aquesta imatge o percepció existeix. Els perfils professionals de la programació es mouen en uns circuits molt endogàmics que no arriben al coneixement del gran públic.

Per exemple, el públic general sovint desconeix l’existència del mercat dels bootcamp que de manera regular formen milers de persones en capacitats digitals. Que això no arribi al gran públic pot valorar-se com a millorable perquè caldria que es conegués més com a ecosistema o a partir dels casos d’èxit personals, nous referents que siguin més propers a la ciutadania. 

Ara bé, no és menys cert que, alhora, tenim més eines que mai per ubicar aquest talent, per exemple a través de Linkedin: tots hi tenim un perfil (o el podem tenir) i amb eines de big data podem saber en temps real quant de talent tenim i quines competències tenen. El problema és que els centres de formació no fan servir aquestes dades per oferir formació, ni les empreses tampoc no les fan servir per captar gent. El problema és que tenim més informació que mai i no la fem servir.

Francesc: Explica’ns l’escenari més probable en el que es trobarà el talent digital d’aquí a cinc anys a casa nostra.

Jordi: Bé, potser en deu anys hi haurà més canvis, però crec que d’aquí a cinc estarem pràcticament igual que ara. Com a tendències, apuntaria a:  

• Continuarà incrementant la demanda de talent digital perquè les empreses en continuaran demanant
• En paral·lel, com a societat no serem capaços d’augmentar l’oferta de talent digital per les mancances que ja tenim (no som capaços de generar prou vocacions ni talent digital) i perquè apareixen noves tendències, com per exemple el fet que  ara hi ha empreses americanes que contracten talent digital d’aquí perquè treballin per a elles en remot, per a sistemes d’innovació digital que estan en altres països, i paguen molt més que les empreses d’aquí. Ara bé, aquesta globalització del mercat del talent digital també farà que potser les empreses d’aquí fitxin talent fora, amb el que es fa difícil de predir què passarà.

En cinc anys continuarà incrementant la demanda de talent digital perquè les empreses en continuaran demanant i seguiran faltant perfils digitals

En qualsevol cas, en els propers cinc anys seguiran faltant perfils digitals. En aquest sentit, una darrera tendència que sorgeix és la dels citizen developper: qualsevol ciutadà pot fàcilment aprendre a programar amb tecnologies fàcilment entenedores com el low code. Addicionalment, els projectes finançats pels fons Next Generation també seran una ajuda. Ara bé, crec que en cinc anys no s’arribarà a suplir la demanda de talent digital.

Francesc: Quin seria el teu corol·lari per a aquesta breu entrevista?

Jordi: Com a provocació, vull dir que cal treballar més junts tots els operadors: governs locals, governs regionals, empreses… Aquí hi ha molt camí a fer, encara. El Barcelona Digital Talent és una iniciativa que busca intencionadament reforçar aquestes aliances.

En la meva feina em trobo amb dos tipologies de persones que dirigeixen organitzacions implicades en la generació de talent: els que volen, decididament fer créixer l’ecosistema i disposen d’una mirada generosa i els que tenen la visió que si venen més empreses hi haurà més competència i que tenen una actitud de poca predisposició. I les administracions també han d’estar més alineades en aquesta tasca.