Parlem de talent amb Iolanda Triviño

Anna: Qui és la Iolanda Triviño? 

Iolanda: Em defineixo com a emprenedora per ADN i amb 25 anys d’experiència. També soc consultora i em mouen els reptes d’innovació i transformació. 

Vaig començar a treballar en enginyeria de processos i en l’aplicació de les normes ISO. Ja tenia un interès innat per tot el que era la gestió del canvi i la transformació, i aquesta va ser l’entrada a orientar la meva passió pels canvis i els cercles d’innovació. Vaig descobrir que em cridaven l’atenció els equips humans aplicats a la transformació a través del talent.

Hi ha una frase de Steve Jobs que em va ajudar a despertar:

«Si avui fos el meu últim dia de la meva vida, faria el que estic fent ara?».

2005, famous speech Steve Jobs gave at Stanford University: If today were the last day of my life, would I wanna do the same thing what I am about to do today?

Aquí vaig connectar amb el món futurista i vaig descobrir el moviment internacional Future of work.  En aquell moment, vaig decidir viatjar als Estats Units d’Amèrica per poder investigar-ho a fons. D’això ja fa quinze anys, just quan Silicon Valley estava en plena efervescència.

Una de les experiències que em va marcar molt va ser veure els Roads Show per tota la ciutat, que eren tours d’innovació i talent en el marc d’un Congrés de Talent. Concretament, es tractava d’una jornada de portes obertes on les empreses compartien com captaven i seleccionaven el talent, i també ho feien els centres de recerca i les universitats, entre altres. En definitiva, tothom s’obria. I em vaig preguntar, per què no fem això a Barcelona? 

I quan vaig tornar a la Barcelona vaig començar a treballar a Fira de Barcelona per fer-ho realitat. 

Anna: De tots els projectes en els que participes, explica’ns breument el més rellevant o al que li dediques més energia. 

Iolanda: El projecte <<Inclusivitat i diversitat en el talent>>. En el moment de ser mare, em va costar molt haver d’estar a una segona línia perquè, en realitat, una dona quan és mare és més productiva, sap gestionar molt bé els recursos i passa a ser una persona més resolutiva. 

En aquest sentit, em dedico a la plataforma de Valkiria Intech, un programa de corporate venture que permet ajudar a crear startups a empreses.

Compta amb el suport de la Direcció General d’Innovació del govern català i la Natalia Olson n’és la padrina principal.

Anna: T’hem sentit a dir que per desenvolupar el talent, cal construir el pont entre l’emprenedoria i l’empresa, i que és necessari comptar amb tot un model d’innovació a la ciutat. Ens ho pots explicar?

Iolanda: Actualment, no s’està visualitzant aquesta necessitat, però hi ha moltes ciutats que ens estan passant al davant, en especial perquè són Urban Living Labs. Cal avançar en laboratoris d’experimentació de talent capaços de reunir no només la Quàdruple Hèlix, sinó també un cinquè component on s’hi connecten: 

• Les necessitats de les empreses
• La recerca i el desenvolupament
• El talent jove
• La sostenibilitat de futur
• La ciutadania 

Aquest darrer component és important integrar-lo per evitar la gentrificació, que fa que la ciutadania se senti expulsada i que no pot aportar desenvolupament, activació econòmica i un impacte social que generi ocupació, reinserció laboral i diversitat del talent. Fins i tot existeix la xarxa internacional European Urban Living Labs.

Així, doncs, penso que cal crear un model publicoprivat per avançar en aquest sentit a Barcelona, tot i que encara restin alguns reptes importants per resoldre.

Anna: Quin és el secret per crear comunitats de talent?

Iolanda: L’exemple el tenim en la pandèmia, on les aliances van ser clau: altrament,  haurien tancat molts negocis. La comunitat aporta coneixement, col·laboració i potencial per endegar projectes de futur, així com connexions que ens fan sortir de la nostra zona de confort. 

Com es diu als Estats Units d’Amèrica, communities are rocking corporate innovation: les comunitats agafen les primeres posicions en la innovació disruptiva de les corporacions. No és ja només corporate venture, sinó la voluntat de crear xarxes que inspirin.

Per exemple, a casa nostra, des de Barcelona es podria aprofundir en el concepte del talent mediterrani, perquè a l’entorn del Mediterrani existeixen iniciatives i projectes molt interessants que estan captant l’interès i la inversió europea.

El concepte de comunitat és clau.

Anna: Breument: punts forts i punts febles per projectar Barcelona en el tauler global del talent. Què cal fer?

Iolanda:
Punts forts: 

• La marca Barcelona té molt pes.
• Avui ja és un pol d’atracció de talent.
• Té un model d’estil de vida que s’ajusta a l’imaginari del talent.
• Som una ciutat oberta i estem oberts a la innovació.
• Hi ha esperit per crear comunitat.
• La ciutat està en procés de transformació i el talent el tenim.
• S’ha demostrat que som una ciutat resilient.

Punts febles: 

• No existeix un mapa on s’identifiqui el talent de la ciutat.
• Cal accelerar els models públics i privats. Encara cadascú va molt a la seva. En alguns casos et pregunten, t’escolten, però el marc de col·laboració es difumina en els passos següents.
• Els actors locals han de treballar més sumant, s’ho han de creure ells mateixos que s’hi col·laboren sumen molt més!

Addicionalment, afegeixo que Barcelona necessita mirar més cap enfora i treballar amb persones i entitats de caràcter internacional. I no em puc estar d’apuntar que a Catalunya no se sap invertir, hi ha moltes family office i caldria formar i dotar d’eines a aquelles persones o entitats que disposen de diners per invertir com cal.