Totes les entrades

Publicat el 18 de febrer, 2022 a Consultoria

On és el talent a Barcelona?

Per Francesc Quintana
5 minuts de lectura

Del talent se’n parla molt i el seu potencial es considera el factor clau en la creació de riquesa dins l’Economia del Coneixement. Governs, empreses, organitzacions i territoris competeixen en desenvolupament i captació de talent.

El talent es troba universalment repartit, de manera homogènia, però ha passat a ser un factor clau per als sistemes productius per dues raons principals. En primer lloc, el talent necessita unes determinades condicions per florir, que no són pas fàcils de crear. En segon lloc, el talent s’associa a les activitats productives que s’espera que en el futur generin més ocupació i riquesa. Aquestes són les dues raons fonamentals per les quals se’n parla tant.

Cal tenir present, per entendre les dinàmiques globals, que parlar de talent equival a parlar de persones i de les condicions que necessiten per viure, treballar i ser felices.

Talent, rànquings i startups.

El talent és una qualitat natural en les persones que manera espontània apareix equitativament distribuïda. El talent s’associa amb les capacitats intel·lectuals, cognitives, creatives i de comunicació de les persones i totes elles són cada cop més importants en el sistema productiu. En termes generals, l’evolució de les funcions que executem en els llocs de treball requereixen aquestes habilitats més enllà d’uns coneixements específics, propis, de cada ocupació o professió.

Ara bé, en el món global d’inicis del segle XXI, el talent necessita unes determinades condicions d’entorn per florir i, per desgràcia, aquestes condicions no són arreu: només es donen en determinats nodes metropolitans per on passen els fluxos de coneixement, creativitat, d’estudiants i investigadors, de capital i d’innovació. Conèixer i desgranar aquests mecanismes que fan que el talent floreixi i aterri en una determinada ciutat o territori és clau per desenvolupar-lo i captar-lo en el marc del tauler global.

El fet que en determinades ubicacions s’hi concentri el talent provoca el que determinats autors han anomenat la guerra pel talent: les ciutats i els territoris esdevenen plenament globals quan són capaces d’atraure talent i retenir-lo. Així, sorgeix una autèntica competició per veure qui és més eficient per atraure persones talentoses, iniciatives emprenedores, capital llavor, fires internacionals, investigadors/es i nòmades digitals, entre altres.

I aquest context afavoreix l’aparició de rànquings que fan la funció d’il·lustrar i fer transparent dues qüestions molt importants. En primer lloc, quines són les ciutats més ben posicionades per atraure talent i, en segon lloc, els rànquings també ens parlen, de manera indirecta, de quins són els atributs que el talent valora per desplaçar-se arreu del planeta. En definitiva, si volem conèixer els factors que impulsen la mobilitat global del talent, cal mirar els rànquings.

Cal dir que sovint s’associa el talent amb la capacitat de crear startups. Ara bé, l’existència d’un teixit emprenedor en un territori és sempre una bona notícia, però la presència de talent va més enllà i inclouria l’existència d’un excel·lent sistema d’orientació i qualificació professional, d’un ecosistema formatiu complert (que millori l’ocupabilitat de les persones en els nivells bàsics, tècnics i superiors) i d’iniciatives de col·laboració públicoprivades que vetllin pel talent.

El cicle de vida del talent.

Quina és la dinàmica vital del talent? A diferència dels ésser humans, no neix, creix, es reprodueix i mor, però té un procés semblant:

  • En primer lloc, cal potenciar el talent local especialment entre infants i joves a través de la formació reglada i d’altres activitats que fomentin les competències que assenyalàvem més amunt, la més alta qualificació professional i les vocacions professionals
  • En segon lloc, desenvolupar el talent s’aconsegueix mitjançant recursos i serveis vinculats a la formació, l’emprenedoria i capacitació de les persones. El seu objectiu és millorar l’ocupabilitat, acompanyar les persones en els processos de reorientació professional i la requalificació.
  • En tercer lloc, l’atracció i l’acollida de talent forà és la funció <> de la piràmide del talent i permet l’òptima connexió entre el talent local i el global. Està formada per centres de recerca, infraestructures cientificotècniques, clústers sectorials ben travats, parcs científics i tecnològics, empreses de mida internacional i entitats que públiques i/o privades que vetllen per la creació de l’ecosistema del talent

La concentració del talent.

La naturalesa del talent és imprevisible, dinàmica, líquida. Per tant, més que governar el talent, cal procurar les condicions per que pugui créixer i que, en una determinada localització, s’hi generi una altra concentració. És aleshores quan passen coses interessants. Barcelona, malgrat ser una ciutat de dimensions molt menors en nombre d’habitants a escala global, vol jugar a la primera lliga mundial de l’atracció del talent.

Els poders públics tenen la responsabilitat de propiciar les millors condicions perquè el talent floreixi, donant suport a l’emprenedoria o fent transparent el mercat del talent en plataformes web que concentren en un punt la gran diversitat d’iniciatives emprenedores o col·laborant en iniciatives de capital risc. Finalment, les darrers dades aportades per ACCIÓ indiquen que el volum d’empreses emergents ha incrementat un 75% respecte el 2016, facturen 1.710 milions d’euros i ja donen feina a 19.300 treballadors.

Vers la construcció de nius de talent.

Però amb conèixer les dinàmiques globals del talent, el seu cicle de vida i la necessitat de crear massa crítica no n’hi ha prou. Cal alguna cosa més per fer una ciutat atractiva per al talent global i acollidora per a les persones que han d’aterrar en la nostra ciutat o territori, així com també perquè el talent local no en marxi.

I és aquí on pren força la necessitat de comptar amb un espai urbà atractiu, funcional i connectat a través d’operacions de regeneració i adequació de l’espai on s’hi ha de viure i treballar. Addicionalment, si la concentració de talent té lloc majoritàriament entorn un sector d’activitat econòmica o entorn un determinat camp del coneixement, el talent quedarà clusteritzat i serà més productiu, generant més impacte en el desenvolupament local i en l’atracció de nou talent.

Finalment, també és essencial el rol de les entitat que públiques, privades o de naturalesa mixta que vetllen per potenciar el talent a la ciutat. Per al cas de Barcelona i Catalunya, hom pot esmentar, entre altres, els exemples rellevants de Barcelona Global, Barcelona Digital Talent, Acció, Barcelona Activa, Valkiria o Attico Lab.

Segueix llegint

Veure-les totes

5 tendències en disseny gràfic per al 2022 i com aplicar-les

Andrea Isern
febrer 2022 13 minuts de lectura

El MWC i la innovació pública

utrans
març 2022 5 minuts de lectura