Què són les monedes locals? Iniciatives innovadores en desenvolupament local

Com hem vist anteriorment, sota el paraigua del desenvolupament local hi podem trobar les polítiques de l’administració local encaminades a reactivar i dinamitzar l’economia de territoris concrets, fomentant el creixement econòmic, l’ocupació i la qualitat de vida. Les denominades monedes socials o monedes locals en serien un exemple?

Què són les monedes locals / socials?

Una moneda social és una eina creada i utilitzada per una comunitat, generalment d’abast local, per tal de poder facilitar intercanvis tant de productes com de serveis i coneixements. Segons la definició de Bernard Liater, es basa d’un acord entre una comunitat d’utilitzar quelcom determinat com a mitjà d’intercanvi.

També són conegudes com a monedes complementàries, ja que solen pretendre complementar les deficiències del diner legal amb les seves pròpies avantatges com a dinamitzadores del comerç de proximitat, de l’autoocupació i de l’optimització dels recursos locals. És important destacar que en termes legals no es tracta de monedes stricto sensu equiparables a les divises tradicionals.

Com argumenta el professor dels estudis d’Economia i Empresa de la UOC August Corrons, la diferència amb la moneda tradicional rau en les seves funcions. El diner clàssic té tres funcions: serveix com a unitat d’intercanvi, per valorar el preu de les coses i per acumular riquesa. Les monedes socials, en canvi, només compleixen amb les dues primeres funcions. A diferència de la convencional, la moneda social es crea a través d’una activitat real, d’un treball ja realitzat -sia la producció d’un bé o la prestació d’un servei- i no a través del crèdit, és a dir, de deute. No generen interessos i, per tant, no té sentit estalviar. El seu objectiu, doncs, és que el diner vagi de la mà de la producció i no pas de l’especulació.

Encara que s’hagin popularitzat durant els darrers anys, les primeres monedes socials sorgeixen arrel de la Crisi de 1929. El primer cas fou el WIR, que fou creada per una cooperativa de PIMES a Zuric l’any 1934. Vuitanta-dos anys després, la iniciativa compta amb 60.000 empreses adherides. El cas més conegut, però, és la ciutat britànica de Bristol, que va posar en marxa una moneda local l’any 2012, el Bristol Pound, que ha esdevingut una alternativa real a la moneda oficial, a través de la qual els usuaris poden pagar els impostos, salaris i la factura de l’electricitat.

A vegades les monedes socials van lligades a altres iniciatives en economia social i solidària. En aquest sentit, un projecte que va encara més enllà, a cavall també amb l’economia circular, és WASTED, a Amsterdam (Països Baixos), que incentiva el reciclatge de residus per part dels veïns, als quals es premia amb una moneda virtual a partir de la qual es poden obtenir descomptes als comerços de barri. Amb els residus es creen objectes per a la comunitat.

Les monedes socials a Catalunya

En el cas de Catalunya, primer sorgiren diverses iniciatives des de la societat civil i posteriorment els governs locals les han impulsades com a iniciativa de desenvolupament local. Actualment a Catalunya existeixen 26 experiències d’aquest tipus. De fet, Catalunya acollí a mitjans de maig de 2017 la IV Conferència Internacional de Monedes Socials i Complementàries: Diners, Consciència i Valors per al Canvi Social, organitzada per la UOC.

En el primer cas hi tenim l’Ecoxarxa, una iniciativa impulsada l’any 2009 des del punt de vista de l’economia social i solidària. També la Turuta, una moneda local creada amb finalitats similars a Vilanova i la Geltrú l’any 2010, en seria un altre exemple. El Wall Street Journal se’n va fer ressò en un article de 2012 on analitzava l’abast d’aquestes iniciatives a Espanya.

A partir d’aquestes iniciatives alguns ajuntaments han optat per impulsar monedes locals als seus municipis. El cas pioner (i l’únic) a Catalunya és Santa Coloma de Gramenet, on l’Ajuntament posà en marxa la Grama a principis de 2017. L’objectiu és augmentar l’impacte de la despesa pública (subvencions, salaris, compra a proveïdors) en el comerç local i incrementar la circulació del diner entre els comerços de Santa Coloma.

La iniciativa és finançada per la Unió Europea a través del programa Digipay4Growth, pressupostada en 3 milions d’euros. També estan previstes actuacions similars al Berguedà i a Barcelona ciutat.

Totes aquestes iniciatives funcionen a través d’unitats virtuals. És a dir, de sistemes de pagament a través de dispositius mòbils, que permeten efectuar la transacció a aquells comerços del municipi que lliurement s’adhereixin a sengles iniciatives a través d’una aplicació mòbil que també compleix amb funcions informatives. El tipus de canvi és equivalent al de l’euro (1€=1 turuta, 1 grama…), que l’usuari pot canviar lliurement també a través de l’App. En els casos en què el sistema és posat en marxa i gestionat pel municipi, com ara Santa Coloma de Gramenet, els treballadors municipals poden optar a cobrar part del seu sou en moneda local.

Realment tenen utilitat les monedes locals?

No hi ha acord entre els economistes sobre la utilitat de les monedes locals o socials. En tot cas, recopilem arguments a favor i en contra:

A favor:

• Permeten dinamitzar l’economia de territoris concrets. El cas de la Grama, a Santa Coloma, és paradigmàtic. S’usa la moneda local per fomentar el comerç local per evitar que els diners que es generen al municipi es gastin en grans superfícies a Barcelona. Si els colomencs gasten més diners a Santa Coloma, es crearà més ocupació a la ciutat
• Es poden oferir avantatges i descomptes especials a aquells consumidors de l’àrea perquè gastin els seus diners a la ciutat. És una manera de segmentar el mercat.
• Permeten el pagament online, a través de dispositius mòbils, adaptant-se a la digitalització de la moneda i evitant el frau.

En contra:

• Alguns economistes els descarten cap mena de recorregut més enllà d’un ús puntual i concret.
• En plena globalització, quan es parla de construir unions monetàries, crear nous sistemes de pagament és anar contracorrent.
• La inquietud que pot generar entre els funcionaris cobrar part del seu sou en una moneda que tan sols podran gastar a la ciutat, si bé fins ara sempre s’ha plantejat com una mesura totalment opcional.

En tot cas, sí que és cert que iniciatives com les monedes locals o socials permeten promoure el desenvolupament econòmic local, si se saben gestionar bé i es presenten acompanyades d’altres beneficis i incentius perquè als ciutadans d’una àrea determinada els surti més a compte comprar a prop de casa. En aquest sentit, poden servir com a estratègies de col·laboració públic-privada per dinamitzar les economies locals, encara més si és l’Ajuntament qui adopta un rol proactiu.