Orientació Professional: reptes i oportunitats en política pública

D’orientació professional com a política pública no se’n parla prou. És, literalment, una assignatura pendent en forma de repte social i de país. L’orientació professional com a política pública és una assignatura pendent que ha de servir per assolir la plena ocupació i assegurar el futur de la indústria.

En un extrem, les empreses de caràcter industrial i d’altres activitats econòmiques no troben els perfils professionals que necessiten incorporar. Mentre que a l’altre extrem, coexisteix el fracàs escolar amb importants bosses de població que no treballa. Com pot ser? La manca d’una estructura d’orientació professional d’àmbit nacional en podria ser la causa.

L’orientació professional consisteix a acompanyar les persones sense feina remunerada, o que vulguin canviar d’ocupació, a entrar en el mercat de  treball. Això s’aconsegueix posant informació a l’abast, amb assessorament personal i assolint la qualificació professional adequada per a accedir al lloc de treball desitjat. L’objectiu últim de l’orientació professional és la inserció laboral.

La necessitat d’orientació professional és estructural en un mercat de treball dinàmic, que s’accelera en direccions insospitades degut al canvi tecnològic que ningú no controla. És una necessitat al llarg de la vida, però que es concentra en l’etapa formativa de la persona.

L’aparell productiu d’un país necessita uns perfils professionals determinats que sovint no queden coberts. Senzillament, o no són coneguts o les persones no els jutgen com a no suficientment atractius. Només la funció de l’orientació professional pot evitar que aquest desajust hipotequi el futur de, per exemple, la indústria nacional.

Tradicionalment, l’orientació professional no ha existit com a política pública ni hi havia agents que assumissin aquesta responsabilitat. Ara bé, algunes realitats han fet prendre consciència de la necessitat de l’orientació professional:

• A la fi de l’educació obligatòria, la majoria de joves no saben quin camí professional prendre ni quines oportunitats ofereix el mercat de treball. Per tant, el batxillerat continua sent la continuïtat natural del procés de qualificació professional.
• Existeix un nivell massa alt de fracàs escolar en l’ensenyament obligatori. Això, sumat al desconeixement personal (preferències i competències personals) i del mercat de treball, redunda en les altes taxes d’atur juvenil.
• Els principals agents en orientació professional haurien de ser els centres d’educació secundària. Ara bé, els seus professionals o desconeixen la importància social d’aquesta funció o estan sobrepassats de feina en el seu dia a dia.

Actualment, la funció social de l’orientació professional la porten a terme diferents agents de manera poc homogènia i mancada de coordinació. Malgrat tot s’està anant en la bona direcció. Alguns d’aquests agents són entitats del Tercer Sector, sindicats, serveis municipals d’ocupació, centres educatius o mateix Servei d’Ocupació de Catalunya i el Departament d’Educació. Fins i tot, hi ha iniciatives privades que fan aquesta funció.

Catalunya és un país que vol seguir sent industrial. Per contra, el pes del sector secundari és a la ratlla del 20% del PIB o lleugerament per sota, i no aconsegueix remuntar. Pregunteu a les empreses de la construcció, a les d’instal·lacions i manteniment industrial, al sector metall-mecànic o al tèxtil, quin és el seu principal problema. En l’actualitat, la resposta és la manca de vocacions industrials, la manca de personal.

La realitat és que pocs joves opten per qualificar-se en àmbits professionals com a paleta, soldadura, matriceria, lampisteria, perfils tècnics industrials, electricitat, pintura o conducció de vehicles industrials. O com a persones operàries de la indústria tèxtil, llauners/es o calderers/es. Les raons poden ser múltiples, però tot plegat hipoteca el futur de la indústria.

És una realitat que els Cicles Formatius de les famílies professionals que serveixen la indústria tenen serioses dificultats per cobrir la matrícula. És el cas d’Edificació i obra civil, Electricitat i electrònica, Fabricació mecànica, Fusta, moble i suro, Instal·lació i manteniment o Tèxtil, confecció i pell.  

En els darrers anys, la resposta dels responsables públics ha vingut de Barcelona Activa, l’Agència de Desenvolupament Local i Ocupació de Barcelona i de l’Agència Pública de Formació i Qualificació Professional.

L’orientació professional com a política pública es fonamenta en tres pilars:

• L’auto coneixement. Seria una funció desitjable de l’educació obligatòria que els estudiants es coneguessin com a persones, els seus gustos i competències personals.
• El coneixement del mercat de treball. És quelcom que pot començar a treballar-se des d’edats inicials, amb les metodologies adequades. Als setze anys, qualsevol estudiant hauria de conèixer què demana el mercat de treball i quin és teixit productiu industrial del seu entorn territorial.
• El coneixement del sistema de qualificació professional. L’oferta de Formació Professional és una gran desconeguda, especialment en els centres educatius de secundària que no tenen aquesta oferta formativa postobligatòria.

Una autèntica política pública en orientació professional hauria de vetllar per a articular aquests tres pilars de manera efectiva. Potser així s’evitarien els alts nivells d’atur juvenil, de fracàs escolar i de manca de bones perspectives per a la indústria del país.

La gran oportunitat en orientació professional consisteix en què, pràcticament, tot està per fer. Caldria un Pla Nacional d’Orientació Professional o una llei específica que hi destinés les metodologies i els recursos necessaris.

L’orientació professional ha d’anar més enllà de les persones que no tenen feina o que estan situacions personals de vulnerabilitat. Cal que arribi a tots els joves. Igualment, ha de passar a ser un objectiu fonamental de les autoritats educatives, i no només del Servei d’Ocupació de Catalunya (persones que cerquen feina). Ni dels governs municipals que, a més, legalment no tenen cap obligació de prestar serveis d’orientació professional.

En conclusió, en orientació professional el país està a les beceroles. Ara bé, els següents recursos fan evident que hi ha instruments útils i que una bona orientació professional és possible:

• Orientació i canvi professional de Barcelona Activa.
• Programa d’Orientació Professional Autoaplicat d’Educaweb
• Servei d’Orientació Professional del Servei d’Ocupació de Catalunya
• Orientació 365 de l’Agència Pública de Formació i Qualificació Professionals de Catalunya
• Acompanyament a l’alumnat del Departament d’Educació i Formació Professional
• Informa’t, activitats per a trobar el teu itinerari acadèmic