La coherència en l’oferta dels ensenyaments terciaris o superior

El món de l’educació terciària o superior ha estat tradicionalment separat entre la formació professional i la formació universitària. És més, en termes generals no hi ha consciència que la formació professional també pugui ser educació superior, i es percep que la formació universitària està “per damunt” i té més prestigi social que no pas la formació professional.

Una anàlisi comparada aprofundida de diversos sistemes educatius a nivell internacional, des de l’Estat Espanyol fins a Austràlia, posaria de relleu que els diferents sistemes nacionals de qualificacions professionals atorguen a la formació universitària una posició superior en relació a les qualificacions professionals en termes d’aprofundiment i extensió dels coneixements adquirits. Ara bé, la pregunta és: i el mercat de treball, què és el que més valora? Aquí, la resposta ja no és tan clara.

Podem començar a abordar aquesta qüestió  centrant-nos en la qualitat del centre docent, el que vol dir posar a disposició de l’estudiant tota la informació i l’orientació professional. És un fet prou comú que els individus no escullin la seva formació d’acord amb les demandes del mercat de treball. Sovint hem sentit queixes d’empresaris que no poden cobrir els perfils professionals de les seves empreses al mateix temps que hi ha un munt de joves en situació d’atur o que ni treballen ni estudien. Per assignar recursos humans dins del mercat de treball tenim el sistema de formació professional i el sistema universitari. Quin dels dos és més eficient?

En relació al mercat de treball, la formació professional comporta:

• una formació orientada a un perfil professional específic que el mercat de treball està demandant
• una inserció laboral més ràpida i directa, atès que el procés formatiu ja està clarament orientat a cobrir uns determinats perfils professionals que, en principi, el mercat està demandant
• una possibilitat real de poder continuar formant-se tant dins del sistema de formació professional com accedint a la formació universitària, en una perspectiva de formació al llarg de la vida
• uns requisits d’entrada amb un nivell d’exigència moderada
• una oferta formativa àmplia i en expansió, que dóna resposta a tots els sectors d’activitat econòmica

Mentre que la formació en graus universitaris comporta:

• una formació de tipus acadèmic, àmplia i de caràcter bàsic en un camp del coneixement, que serveixen com a fonament per a l’aprenentatge posterior en el lloc de treball
• uns coneixements de caràcter generalista que, junt amb la llarga durada dels graus universitaris, fa que la persona tingui, en principi, més recursos per anar afrontant els successius canvis en l’esfera professional al llarg de la vida
• un període de transició llarg (2 – 4 anys) en el món laboral fins arribar a ser plenament competent en un lloc de treball, temps que potser requerirà d’una nova formació més específica, sent aquesta una qüestió polèmica
• uns requisits d’entrada cada cop més exigents
• una oferta formativa àmplia però no necessàriament relacionada amb el sectors d’activitat econòmica

En definitiva, la importància de l’educació terciària en relació a la vida laboral es troba en el tipus de competències. En els graus universitaris les competències professionals que s’aprenen són més genèriques i per tant més versàtils, mentre que en l’àmbit de la formació professional les competències són més específiques en relació al lloc de treball que s’ocuparà a la primera feina, ja dins el món laboral. Les competències específiques del lloc de treball que ha d’ocupar un graduat universitari les coneix millor qui el contractarà que no pas la pròpia Universitat, mentre que en l’àmbit de la formació professional, aquesta diferència no és, en principi, tant marcada.

Addicionalment, la formació professional és el camí més directe per accedir a una feina ben retribuïda, per reorientar l’activitat professional i per endinsar-se en l’educació superior en el cas de les persones adultes. També cal esmentar que la formació professional està sent impulsada pels governs, fet que n’ha augmentat el seu prestigi social tot i que encara és lluny de l’atracció que tenen els graus universitaris entre la majoria de grups socials.

En definitiva, no hi ha cap raó per mantenir separats de manera simbòlica i/o real i els dos sistemes de formació que permeten que les persones accedeixin al mercat de treball i obtinguin una retribució per anar acomplint els seus plans de vida. Tampoc hi ha cap llei que obligui a mantenir-los separats. En aquest sentit, ja hi ha de fa uns anys un moviment que vol acostar, en el nivell superior, la formació professional i la formació universitària. Aquest acostament té les següents avantatges:

• visualitza davant l’estudiant i davant la societat que dins d’un únic centre de formació es pot tenir accés a ambdues ofertes formatives, amb la que es difumina la visió que una està “per sobre” de l’altra
• permet aprofitar millor les possibilitats d’establir itineraris formatius que permetin l’alternança entre formació i treball al llarg de la vida, és a dir, la necessària requalificació professional
• visualitza davant de les empreses que en un únic centre formatiu té més possibilitats de trobar-hi tots els perfils professionals que el mercat de treball està demanant

Hi ha alguna institució educativa que estigui caminant decididament en aquesta direcció, és a dir, que estigui fent bé les coses? Podem citar el cas de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya, que està apostant per oferir formació professional i fent-ho en associació amb el món de l’empresa. Un altre cas seria la University of Vocational Technology, una institució fundada el 2008.