Innovació Oberta i Desenvolupament Local

En articles previs hem analitzat com el que entenem per desenvolupament local ha hagut de readaptar-se als nous paradigmes del moment. Comencem el nostre article d’avui amb una cita literal d’una guia sobre el foment de la innovació local l’any 2008:

Des de l’àmbit municipal i comarcal també s’ha apostat per la promoció econòmica local, mitjançant la contractació de tècnics i, en algunes ciutats més grans, amb la creació d’instituts de promoció econòmica. L’enfocament d’aquestes activitats es va originar quan l’atur era el principal problema social dels municipis. En conseqüència, el servei encara segueix relacionat amb la informació i l’assessorament generalista als ciutadans, durant el procés de cerca d’un lloc de treball. Els vivers d’empreses i els serveis d’incubació (assessorament en plans de negoci, ajuts i subvencions,…) són noves activitats que s’incorporen per fomentar l’auto-ocupació. La promoció del comerç tradicional i la difusió dels actius turístics més propers són també objecte d’atenció per part d’aquests organismes.

Es tracta de serveis pensats per als ciutadans, definits en termes de “benestar social”, “cohesió”…, que generen milers de consultes, alts nivells d’assistència als cursos de formació, als seminaris especialitzats i a les diverses activitats de sensibilització: convocatòria de premis, dia de l’emprenedor, jornades gastronòmiques… Tanmateix, és justament l’èxit d’aquestes activitats el que fa difícil l’evolució cap a una política d’innovació adreçada a un públic molt diferent: els empresaris amb un major potencial d’innovació. Es tracta d’ajudar els bons a ser encara més bons, perquè d’aquesta manera la comunitat en surti beneficiada.

ACCIÓ. Guia per elaborar plans d’innovació en l’àmbit local, 2008

Tot i tractar-se d’una guia anterior a la forta crisi de 2008–2013, l’experiència professional d’U·TRANS ens obliga a certificar que aquestes paraules no han perdut vigència: la immensa majoria dels sistemes locals (institucions) de promoció econòmica estan encara massa ancorats en el paradigma de l’ocupació, enlloc de centrar-se en el paradigma de la innovació.

Breument, el paradigma de l’ocupació fa que les institucions centrin esforços en la persona sense feina per millorar la seva ocupabilitat: formació, accés a informació de subvencions, suport a la microemprenedoria, foment del treball autònom, entre altres. El paradigma de la innovació centra els esforços en aconseguir que els actors socials, econòmics i institucionals es coordinin per embastar i executar projectes de creació de valor a partir dels valors clau del propi territori: primer es crea riquesa per, posteriorment, repartir-la.

Ningú no discuteix la radical importància del desenvolupament econòmic local, greus problemes socials així ho justifiquen. Per tant, podem afinar un xic?

El paradigma de la Innovació Oberta

Postulada pel professor Henry Chesbrough fa més d’una dècada, la innovació oberta va ser concebuda com una alternativa de creació de riquesa per a grans corporacions industrials, que havien liderat els processos d’innovació en base a un sistema d’innovació tancada. Breument, la diferència entre ambdós sistemes d’innovació consistia en:

Fins fa poc, l’R+D interna es considerava un actiu estratègic i només les grans empreses amb recursos importants i programes de recerca a llarg termini podien competir. Les grans empreses van fer internament la major part de la seva recerca i innovació, però actualment han sorgit noves empreses que no porten a terme cap o ben poca recerca pròpia i que han innovat gràcies a les recerques que altres han fet. Algunes de les grans empreses que inverteixen molt en recerca s’han adonat que alguns dels seus resultats en recerca, malgrat ser molt brillants, no tindrien cap utilitats per a elles, altres projectes de recerca han estat abandonats però  els resultats d’aquests projectes han estat rentables per a noves empreses. El professor Chesbrough planteja que s’està produint un canvi de paradigma en la manera com les empreses innoven, en la manera com es traslladen al mercat les noves idees que van apareixent, en la manera com les empreses comercialitzen el coneixement.

La innovació oberta combina idees externes i externes per a crear estructures i nous sistemes de funcionament per definir nous models de negoci. Aquest model de negoci utilitza tant idees i innovacions de dins i fora de l’empresa per generar valor, al mateix temps que defineix mecanismes interns per reclamar alguna porció d’aquest valor. La innovació oberta pressuposa que les idees internes també poden ser conduïdes al mercat a través de canals externs, per fora dels negocis actuals de l’empresa, a fi de crear un valor addicional

Innovació Oberta i Desenvolupament Local: perquè no?.

Aquí cal partir de la definició del primer economista que la va teoritzar, Schumpeter: en parlar d’innovació feia referència a la producció de nous béns, a la introducció de nous mètodes de producció, a la creació de noves formes d’organització o l’obertura de nous mercats de productes o factors.

D’altra banda, es comença a ser conscient de la necessitat de definir models de negoci viables, cosa que  permet connectar les activitats tècniques (de recerca o producció) amb les comercials al llarg del procés d’innovació i retenir una part del valor generat al territori. Segurament cal seguir insistint en la idea clau que és subjacent a tot el paradigma de la innovació oberta: cal buscar el millor model de negoci per a la nostra innovació, sigui aquest intern o extern a la nostra empresa o iniciativa de concertació territorial. I, si no existeix, caldrà permetre que un nou projecte o territori assumeixi el repte de trobar un model de negoci viable.

Poden els territoris aprendre quelcom i actuar inspirant-se en el paradigma de la innovació oberta? Doncs sí, i de fet ja fa dies que s’explora el camí de la innovació aplicat al desenvolupament econòmic local. Establir el paralel·lisme empresa = territori i R+D empresarial = riquesa territorial pot semblar un triple salt mortal, però hi ha indicis que fan evident que els territoris, les seves administracions locals, el seu teixit empresarial i la societat civil ja han iniciat aquest camí. Algunes accions fan evident que els territoris ja estan treballant en clau d’innovació oberta:

• Alguns territoris comencen a actuar en la lògica del model de concertació territorial de la Quàdruple Hèlix, quan les administracions locals, les empreses i les seves associacions (gremis, clústers, patronals, cambres), les entitats ciutadanes, els professionals i el sector del coneixement (centres de formació, centres de recerca) col·laboren per fixar estratègies de creació de valor i projecció internacional. HibriturSelva n’és un bon exemple
• Adoptar models d’intel·ligència en l’acumulació, gestió i explotació de les dades que genera l’activitat econòmica és clau per innovar. Això val tant per a un municipi turístic, per a una associació de botiguers o per gestionar la mobilitat. Les TIC en si no aporten res si no es treu profit de les dades que genera la pròpia activitat econòmica. L’exemple de Calella amb l’Smart Tourism Destination va en aquesta direcció
• Alguns territoris són conscients de la necessitat d’activar i cuidar el seu talent local. Seguint els postulats de Richard Florida i la classe creativa, el territori que no sàpiga treure profit del seu talent és un territori mort. Tot i no ser una tasca senzilla, ja s’estan implementant metodologies per activar i articular el talent local, com per exemple la Xarxa d’Innovació Social de la Comarca  o la mateixa xarxa de FabCafè que s’està estenent per l’àrea metropolitana de Barcelona
• La recerca de fonts de finançament alternatiu a les tradicionals de préstecs bancaris i subvencions públiques és una necessitat en un entorn d’innovació oberta. Calen fórmules de finançament més àgils i que cerquin la implicació del finançador en el projecte, amb un clar enfocament cap a l’economia social, col·laborativa i el finançament col·lectiu. Alguns casos com Verkami, Ship2b o Gicoop són coneguts, però quin és el seu potencial en el camp del desenvolupament econòmic local?
• Algunes administracions públiques comencen a preocupar-se per l’impacte real de la seva activitat de recerca, i perquè el decalatge entre món acadèmic i mercat no sigui un autèntica vall de la mort. Així, els casos de la Universitat Oberta de Catalunya i de la Universitat de les Illes Balears fan evident pel famós bridge to market i per trobar estratègies d’acceleració dels resultats de la recerca

La iniciativa ciutadana ha sabut donar resposta als efectes negatius de la crisi econòmica i de les mancances estructurals de la societat. Les polítiques de desenvolupament econòmic local més exitoses són aquelles que han sabut canalitzar i facilitar aquestes iniciatives ciutadanes acollint-les, finançant-les i difonent-les.