Iniciatives transformadores basades en l’economia del coneixement

Catalunya és un territori ric en patrimoni arquitectònic industrial fruit del la seva intensa activitat en el passat. Davant la degradació d’aquest important llegat, la societat reivindica el valor d’identitat i d’ús d’aquests espais amb propostes de recuperació i reconversió. Sovint aquestes propostes es basen en la recuperació, reutilització i reconversió proactiva dels edificis mitjançant la participació d’institucions, propietaris i futurs usuaris, donant peu a una regeneració urbana mitjançant la recuperació d’espais industrials i la seva reconversió cap al desenvolupament d’activitats relacionades amb l’economia del coneixement.

El principal repte d’aquest procés és connectar diferents agents, alinear-los en un objectiu comú i assajar la seva capacitat per incidir sobre la recuperació d’antics espais industrials i la seva reconversió pel desenvolupament d’activitats on es combinen, entre d’altres, aspectes històrics, constructius, econòmics, tecnològics i socials.

Per una altra banda, aquests projectes han significat sovint una important palanca de canvi per a la transformació, regeneració i dinamització d’entorns urbans en procés de degradació i declivi.

Projectes de referència

Donada l’experiència acumulada en la conceptualització i desenvolupament d’aquests tipus de projectes de transformació, Utrans va organitzar una jornada amb l’objectiu de presentar iniciatives transformadores basades en l’economia del coneixement amb la participació de ponents que han estat protagonistes directes en alguna de les fases del procés.

Concretament, es van presentar tres iniciatives.

En primer lloc, el Campus de la Comunicació de la UPF “Ca l’Aranyó” per part d’en Jaume Badia, ex gerent de la UPF. Aquest projecte es va desenvolupar a partir d’una antiga fàbrica on es va implantar a l’edifici principal de Ca l’Aranyó el Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació del campus universitari. Actualment, aquest edifici està integrat en el districte d’innovació del 22@ de Barcelona, un referent mundial en processos de transformació urbana d’èxit. La rehabilitació del conjunt industrial fou mereixedora del Premi Ciutat de Barcelona d’Arquitectura i Urbanisme de 2008.

En segon lloc, el Node formatiu i tecnològic de Nàutica per part d’en Marc García, representant de l’Ajuntament de Barcelona, com un exemple de sinergia entre empreses, serveis, universitats i institucions. Es concep com un projecte integral que té per objectiu l’impuls de l’economia blava a la ciutat de Barcelona a través d’un Hub que incorpori la formació universitària de tercer cicle (màsters i doctorats), la recerca i transferència de tecnologia, la innovació, l’emprenedoria i l’ocupació. Tots aquests àmbits focalitzats en l’economia blava de la ciutat que esdevé un pilar emergent de creació de noves oportunitats socials i econòmiques, que tindrà en el Node Formatiu un dels principals eixos d’impuls, gràcies a posar en comú recerca, emprenedoria i transferència de serveis dels principals actors que compte la ciutat de Barcelona.

En tercer lloc, el Citilab de Cornellà “Can Surís” per part d’en Javier González, Director-Gerent del centre, un laboratori ciutadà per a la innovació social i digital. Els seus pilars són les persones, el coneixement, les idees i els projectes d’innovació socials i digitals. És un espai on tots els grups d’interès poden compartir cultura d’innovació, participar en xarxes d’innovació, aprendre a innovar per projecte i co-crear noves solucions de valor que responen a les necessitats socials amb tecnologies digitals de manera col·laborativa i oberta. L’adequació de l’antiga fàbrica de Can Surís fou guardonada amb el Premi Bonaplata 2009 en l’apartat de restauració de béns immobles i amb el Global Award for Excellence 2010 del Urban Land Institute.

Lliçons apreses

Les principals lliçons apreses dels projectes de recuperació, reutilització i reconversió proactiva dels edificis analitzats han estat les següents:

• Característiques comuns: la majoria de projectes de transformació urbana tenen lloc a edificis, espais o entorns abans obsolets dins de nuclis urbans que tenen un valor arquitectònic i patrimonial prousignificatiu.
• Preservació: Un dels objectius més importants dels projectes analitzats és el de regenerar un espai obsolet tot conservant el patrimoni industrial.
• Revitalització: S’aposta per la combinació de la revitalització urbana, social i econòmica amb la preservació de la memòria històrica.
• Identitat pròpia: Cada projecte té el seu element icònic propi, un punt cabdal que representa la identitat i l’essència de l’antic complex industrial.
• Col·laboració públic-privada: La col·laboració públic-privada esdevé crucial per poder dur a terme molts dels projectes de rehabilitació que els ens públics planegen primerament.
• Participació ciutadana: La participació ciutadana en el procés de definició del projecte incrementa la possibilitat de que aquest sigui acceptat.
• Nous usos: els resultats més freqüents d’aquestes rehabilitacions són els equipaments, la nova activitat econòmica, l’habitatge públic o privat i els espais lúdics polivalents.
• Economia del coneixement: En molts casos el destí de l’espai rehabilitat està relacionat amb la idea d’ubicar-hi nous usos vinculats al coneixement (activitats educatives, culturals, artístiques, creatives, experimentals, divulgatives, d’innovació, etc.).

Expertesa d’Utrans

Utrans té experiència en la conceptualització, planificació, desenvolupament i acompanyament en projectes d’aquest tipus i la seva principal aportació de valor es basa en la generació d’un relat vinculat al projecte, la conceptualització i disseny dels espais, l’articulació de partenariats públic-privats, o la definició de models de gestió i governança dels projectes, entre altres.