L’impacte local de la nova política de desenvolupament regional

El desenvolupament econòmic de ciutats, territoris i regions és sempre una àrea d’interès públic, de debat acadèmic (en els camps de la ciència regional, l’economia regional i la geografia econòmica, entre altres ciències socials)  i de controvèrsia política. És d’esperar, perquè en definitiva s’està parlant de proporcionar a la ciutadania les mateixes oportunitats d’accedir a un lloc de treball digne i de viure en un entorn adequat per al seu desenvolupament.

Els fons que vénen d’Europa

De manera més genèrica, els instruments de la política regional de la Unió Europea (UE) són l’expressió de la política de cohesió, que té per objectiu l’impuls al creixement i l’ocupació a les regions europees, reduint les disparitat entre elles. Els instruments concrets que fan possible aquesta política són, entre altres:

• El Fons Europeu per al Desenvolupament Regional (FEDER).
• El Fons Social Europeu, centrat a millora l’ocupabilitat dels treballadors i treballadores de la Unió Europea.
• El Fons de Cohesió, destinats a la construcció d’infraestructures en els Estats amb un PIB per càpita per sota de 90% de la mitja de la Unió Europea.

FEDER ha estat, tradicionalment molt centrat en la realització d’obra pública per a la millora dels equipaments i les infraestructures tant en àrees rurals com urbanes. Ara bé, aquest enfocament va canviar d’arrel en el plantejament que des de la UE es va fer del Programa FEDER 2014 – 2020. Ara el paradigma és l’especialització productiva intel·ligent i el plantejament que es demana que facin els territoris i les ciutats deriva de l’estratègia RIS3, inspiradora dels Plans Operatius que han de desenvolupar les regions de la Unió Europea per optar als fons FEDER 2014 – 2020.

Què és RIS3?

RIS3 vol dir Research and Innovation Smart Specialisation Strategy. Un projecte o actuació RIS3 implica generar una agenda integrada de transformació econòmica territorial que prèviament ha detectat les prioritats, reptes i necessitats clau del seu territori per aprofitar-ne els punts forts, els avantatges competitius i el potencial d’excel·lència en la perspectiva de la societat del coneixement.

RIS3 implica identificar el potencial productiu del territori i generar projectes de desenvolupament integral, és a dir, projectes en els quals tots els agents socials, econòmics i de l’Administració Pública prenguin compromisos per tirar-los endavant. L’objectiu és donar suport a la innovació (tecnològica, social), estimular la co-inversió amb el sector privat i entrar en dinàmiques de treball col·laboratives.

RIS3 és una pura estratègia de col·laboració entre empreses privades, entitats de la societat civil, centres de recerca, universitats i centre de formació, professionals i administracions públiques per compartir coneixement i generar noves oportunitats de creixement econòmic a partir del potencial local.

L’especialització intel·ligent: el cas català i espanyol

Les instàncies públiques encarregades de la implantació de l’estratègia RIS3 són les Comunitats Autònomes. Per al cas català, el Govern de la Generalitat va dissenyar l’estratègia RIS3CAT, com a mètode de transposició de les directives europees cap a territori, amb una doble lògica d’especialització sectorial (les anomenades Comunitats) i d’especialització territorial.

Per a aquest darrer cas, a partir de la corresponent convocatòria pública, els territoris liderats per Ajuntaments de grans ciutats o bé per Consells Comarcals, van iniciar la implantació de l’estratègia RIS3CAT:

1. Definició del procés de concertació territorial, amb la identificació dels agents
2. Diagnòstic de necessitats i potencialitats del territori en la perspectiva de l’especialització productiva intel·ligent
3. Definició de projectes segons els requeriments concrets de la Convocatòria
4. Presentació de la documentació, procés que va acabar el passat 5 de setembre de 2016
5. Resolució de la Convocatòria, prevista per al proper mes de març de 2017

El nombre de projectes RIS3CAT de base territorial liderats per Ajuntaments i Consells Comarcals ha estat de 35, i en aquests moments el Govern Català n’està revisant els expedients.

En definitiva, des d’U·TRANS podem afirmar que aquesta ha estat, ara per ara, un procés apassionant, innovador i no gens fàcil, però que estem convençuts que no hi ha alternativa al  paradigma de la Quàdruple Hèlix per seguir apostant pel desenvolupament econòmic local.