Impacte digital i consultoria

Tant en el passat mes de maig com en el mes de juny de 2020 vàrem publicar dos posts sobre el procés de digitalització que estem vivint en la nostra pràctica professional de la consultoria.

Ens agrada reflexionar en veu alta i compartir coneixements i, per tant, en aquest nou post ens proposem aixecar una mica la mirada i fer una reflexió de més llarg abast sobre la qüestió de la digitalització en l’àmbit professional i, més concretament, en la consultoria. Podem assajar una classificació del procés de digitalització viscut en les darreres dècades?

La Fase Zero.

Correspon a tot el que s’esdevenia amb anterioritat al període de 1990, moment en el que el funcionament social era plenament analògic i quan tot just s’albirava la possibilitat de comptar amb ordinadors per a l’ús personal, però encara no eren una realitat a l’abast dels i les consumidors/es. En aquest moment, però, els ordinadors personals ja existien i només una minoria de ciutadans en podia fer un ús personal, a més d’existir aplicacions en xarxes internes per a empreses i institucions per a la seva operativa interna.

Així, per exemple, en algunes universitats de l’àmbit anglosaxó, hom podia accedir a una <<sala d’ordinadors>> on els estudiants podien treballar-hi amb el seu disquet extern per, bàsicament, escriure text i imprimir documents.

La Fase U.

Va començar fa uns vint-i-cinc anys aproximadament, a mesura que es consolidada l’accés i la popularització dels ordinadors i que aquests anaven sent més potents. Estudiar o treballar <<amb l’ordinador>> començà a fer-se una necessitat ineludible, alhora que també es popularitzaven els primers <<programes>> que feien els ordinadors realment útils, com els fulls de càlcul o els programes de tractament de textos. Al mateix temps, dues grans innovacions van acompanyar aquesta primera fase: el desenvolupament de les impressores (personals, de raig de tinta, làser, en color…) i l’arribada del correu electrònic, que suposa una revolució en les comunicacions, especialment en l’àmbit laboral.

La Fase Dos.

Correspon a la fase en la que majoritàriament ens trobem ara. Aquesta segona fase està marcada per l’arribada i la consolidació de la xarxa, d’internet, així com dels buscadors que permeten accedir a la seva informació a través dels ordinadors -ara ja sí- connectats entre ells.

És, també, l’època de la digitalització aplicada a la telefonia. Així, al voltant de 2003 el telèfon mòbil estava a l’abast de la majoria de consumidors/es i la petita revolució en les comunicacions va ser l’SMS. Però en l’àmbit laboral i personal, aquesta fase està marcada molt principalment per l’ús massiu del correu electrònic. Són anys de digitalització accentuada (per exemple, en l’aparició de nombroses APPs) i, així, pels volts de 2006 – 2008 van popularitzar-se els telèfons mòbils connectats a internet. No cal aturar-se a valorar l’enorme impacte social i cultural que han tingut aquests ginys.

Alhora, el desenvolupament de programari de gestió s’ha estès a tots els àmbits de la vida i, actualment, podem fer la declaració de renda des de cada llar, jugar en línia, operar amb la nostra entitat bancària, consultar els deures dels nostres fills o comprar unes entrades des de casa per anar al teatre o volar en avió. Ara bé, algunes de les característiques definitòries d’aquesta Fase Dos també han començat a canviar, precisament, per la mateixa acceleració del procés de digitalització: el paradigma del treball presencial, del suport documental en paper, del correu electrònic o l’arxivament atomitzat de la informació que cada organització gestiona, entre altres.

La Fase Tres.

El moment temporal d’inici de la fase en la que ens trobem és imprecís de determinar, però es caracteritza fonamentalment per l’aparició de múltiples recursos digitals que transformen radicalment la manera de treballar d’empreses i organitzacions. Per exemple, en l’eliminació decisiva de l’ús del paper. O en l’assentament definitiu del teletreball, que ha estat possible gràcies a la posada massiva al mercat d’alternatives per mantenir reunions de treball a distància, les ara ja populars videotrucades.

Igualment, aquesta fase està definida per l’aparició de múltiples recursos digitals -programari- que dóna suport al món del treball i de les organitzacions: missatgeria interna, control horari, gestió de projectes, plataformes per a comunitats virtuals, entre altres, que faciliten un treball cada cop més autogestionat i flexible.

A tall d’exemple, podem destacar els recursos digitals de suport a la presa col·lectiva de decisions, que s’han estès des de l’àmbit intern de les organitzacions fins als processos públics de participació ciutadana. Tots aquests recursos canvien radicalment la manera de treballar, però hi ha un recurs que permetrà una nova volta de cargol en la digitalització i que portarà nous canvis en la manera de treballar: Drive, que obre l’etapa de les iniciatives col·laboratives reals.

Consultoria i digitalització.

Drive permet una doble funció, que suposa una novetat per a la majoria d’organitzacions: permet l’elaboració conjunta i síncrona de documents i també permet el seu arxivament en el núvol, amb el que les organitzacions poden deixar d’emmagatzemar la seva informació en maquinari que físicament es troba als seus espais físics o en domicilis particulars.

Drive permet col·laborar al mateix temps amb altres professionals o bé amb el client directament en aquelles fases del projecte que sigui pertinent, amb el que els intercanvis de documents -per la via del ja caduc correu electrònic- es pot reduir dràsticament. D’aquesta manera, es guanya en productivitat i en empatia amb el client, dues propietats interessants per a la feina del professional de la consultoria. 

En qualsevol cas, el procés de canvi digital continu i sostingut que hem intentat sistematitzar en aquest post indica molt clarament la direcció que el canvi tecnològic està imprimint a la nostra professió: supressió del suport en paper, teletreball, treball sincronitzat i una major interacció i co-creació amb els clients, generadora de confiança. 

A U·Trans aprenem i transferim el nostre coneixement i, en el cas dels processos de digitalització, comptem amb l’experiència d’haver treballat amb entitats capdavanters al país com Barcelona Activa i l’Àrea Metropolitana de Barcelona.