Gràcies, Paco.

Arran del traspàs d’en Paco Solé, hi ha hagut un munt de reaccions lògiques que a Utrans hem anat veient amb la resignació i la llàstima que comporta el fet que un amic com en Paco ens hagi deixat i, alhora, amb admiració en comprovar el reconeixement que tothom li professa.

L’homenot

No té sentit ja repassar aquí la seva trajectòria vital i professional perquè és coneguda per tothom i perquè no hi podem aportar res més. Tanmateix, sí que volem afegir-nos al clam  col·lectiu de l’agraïment a en Paco per haver coincidit a la Universitat Politècnica de Catalunya, a la Fundación Conocimiento y Desarrollo i en tantes altres ocasions professionals i personals.

Ens atrevim a dir que en Paco ha estat un homenot, en el sentit que Josep Pla en podria haver fet la seva glossa com a personatge fora d’allò habitual i que supera el conformisme, la ignorància o el negativisme.

En Paco ha estat un home vital, heterogeni, un renaixentista pels seus múltiples interessos, un activista amb grans mitjans a l’abast que s’ha implicat en tots els reptes propis del temps que li va tocar viure. I s’hi implicava per causa d’un deure moral, pel seu sentit de millora de tot allò que era col·lectiu: el desenvolupament econòmic, la qualificació professional de les persones, la cultura i el coneixement.

La sort de coincidir

En Paco sempre tractava amb qüestions serioses i àdhuc compromeses (transmetre coneixements als seus alumnes, recuperar l’ancestral receptari català, dirigir una empresa, implicant-se en organitzacions per a la transformació social…) i tothom al seu voltant mirava de demanar-li consell, de treure suc del seu coneixement i compromís.

Així, en Paco sempre sabia respondre amb humor, relativitzant les qüestions espinoses i fent comentaris intel·ligents per a respondre els assumptes que se li plantejaven, sempre sense pontificar, valorant totes les arestes i la complexitat de les coses. El temps l’havia convertit en un savi.

En Paco era polifacètic i ens ha llegat lliçons de responsabilitat, civisme i compromís, fent la seva i gaudint de la vida. A Utrans prenem nota del seu pas entre nosaltres i seguim intentant aplicar els seus consells. Molt especialment, en millorar la gestió de les organitzacions que poden generar canvis en la societat, com són l’educació o la cultura. I afinant en la gestió de les mateixes, un dels grans cavalls de batalla d’en Paco: visió, objectius, dissenyar una estratègia, dissenyar accions, proposar indicadors i gestionar persones.

Sigui com sigui, no podem més que estar agraïts perquè les nostres trajectòries han coincidit amb en Paco en molts moments.

Ha estat una gran bona sort.