L’Explosió de la Formació Professional (FP)

Les estructures socio-professionals dels països amb un nivell de benestar i equilibri social més elevat compten amb més treballadors en els nivells mitjos de l’estructura d’ocupació i amb menys treballadors en els nivells més qualificats però també en els nivells de menor qualificació: predominen els tècnics qualificats en l’estructura socio-professional, el teixit productiu és d’alt valor afegit, existeix un nivell de fracàs escolar molt baix, pràcticament no hi ha atur i els joves majoritàriament opten per la formació professional en els seus estudis postobligatoris, no per anar a la universitat. Estem parlant de països com Dinamarca, el Regne Unit, Alemanya, Suècia, Àustria, Noruega, Finlàndia, Holanda, entre altres.

Per contra, hi ha altres països de l’àmbit igualment europeu on l’estructura socio-professional presenta unes característiques ben diferents: els treballadors es concentren majoritàriament en els nivells d’alta i baixa qualificació, perdent pes relatiu el nombre de treballadors qualificats com a tècnics intermitjos. També hi ha uns nivells d’atur elevats -per sobre del 10% de la població activa-, existeix un alt nivell de fracàs escolar en l’educació obligatòria i la majoria de joves opten per anar a la Universitat o bé desitgen ingressar al mercat de treball. Els estudis professionalitzadors no tenen massa prestigi social. En aquest grup hi hauria països majoritàriament del sud d’Europa.

Font: elaboració pròpia a partir de les dades del “III Pla de Formació Professional a Catalunya. 2013-2016”, del Consell Català de Formació Professional (Generalitat de Catalunya)

Ens estem prenent seriosament la formació professional com l’instrument que pot fer canviar aquesta realitat?

La formació professional com a solució

La formació professional (FP), tal com està estructurada a Espanya, té el següent contingut:

• Formació professional inicial. Són els Cicles Formatius de Grau Mig (de 2 cursos acadèmics de durada) i els Cicles Formatius de Grau Superior (també de dos cursos de durada). Bàsicament, al Grau Mig s’hi accedeix des de formació obligatòria, i al Grau Superior s’hi accedeix des del Grau Mig i també des del Batxillerat. El Grau Superior és formació superior, tal com ho són els Graus Universitaris, però fins fa pocs anys han restat exclosos dels Campus Universitaris. L’oferta dels Cicles Formatius és molt extensa i s’estructura per famílies professionals.
• La formació per a l’ocupació, que va destinada a joves que no han superat amb èxit l’educació obligatòria i a persones que -per les raons que sigui- necessiten un reconeixement oficial de la seva qualificació professional. La formació per a l’ocupació s’estructura en cursos relativament curts la superació dels quals permet tenir el títol anomenat Certificat de Professionalitat. L’oferta dels Certificats de Professionalitat és molt extensa i s’estructura per famílies professionals.
• La formació permanent, que va dirigida majoritàriament a treballadors en actiu i les empreses poden bonificar-se el cost de la formació amb els pagaments que les empreses fan a la Seguretat Social. La formació s’organitza privadament i les empreses la poden contractar

Pot tota aquesta oferta millorar l’estructura socio-professional del país? D’entrada, la formació professional compta amb molt menys prestigi social que la Universitat, i les famílies la veuen encara com l’opció per als alumnes que fracassen en la seva etapa obligatòria. A més, la universitat competeix amb la formació professional enlloc de complementar-se, i això és un error de política educativa majúscul que ningú s’atreveix a abordar.  De fet, el novembre de 2017 la Comissió Europea va fer un toc d’atenció a l’Estat Espanyol pel baix nombre d’estudiants d’FP en comparació amb altres països de la UE, on de fet el percentatge d’alumnes de 15 a 19 anys més que dobla (29%) la mitjana espanyola (12%).

Les noves tendències per a l’esperança

De tota manera, quatre fets permeten entreveure un possible canvi fonamentat en l’alta ocupabilitat que generen els estudis d’FP inicial, com ho demostra l’estudi anual sobre la Inserció Laboral dels Ensenyaments Professionals de 2016. Per famílies professionals, les que gaudeixen de major grau d’inserció laboral són la fabricació mecànica (67%), les indústries alimentàries (66%), la marítimopesquera (64%), l’agrària (63%), hosteleria i turisme (62%) i instal·lació i manteniment (61%).

Font: Informe ‘Inserció Laboral dels ensenyaments professionals (2016), elaborat pel Departament d’Ensenyament i el Consell General de Cambres de Catalunya

Els fets als quals fèiem al·lusió anteriorment són:

Inici del desplegament de la Formació Professional Dual. L’estudiant esdevé també un aprenent: la formació es duu a terme al centre educatiu i a l’empresa, que treballen de forma coordinada i es corresponsabilitzen de la formació de l’alumne. El centre imparteix els coneixements imprescindibles, mentre es deixa el gruix del coneixement pràctic mitjançant el treball a l’empresa. Aquest model s’inspira en el cas d’Alemanya, on un 40% dels estudiants d’FP intercalen estudis i pràctiques en empreses. A Catalunya es començà a implantar aquest model l’any 2012. Segons recull l’estudi del CTESC “La FP Dual a Catalunya”, el seu grau d’inserció assoleix el 70%, té un 76% de contractacions a temps complet (55% en l’FP tradicional) i un 52% cobra més de 1.200€ bruts mensuals (27% de titulats d’FP tradicional). Malgrat tot, només un 4,3% del total d’estudiants d’FP (5075 alumnes) cursava aquesta modalitat el curs 2015/2016.

La consolidació de l’oferta privada. En els darrers anys també ha crescut l’oferta d’FP per part d’operadors privats de l’oferta, fins al punt que ha esdevingut un nínxol de mercat més enllà dels agents tradicionals del món de l’educació (ordres religioses, cooperatives, centres públics, etc.). Seguint el model de la formació a distància també s’ha  trobat una oportunitat de negoci atesa la forta demanda. Aquí pot esmentar-se els casos de iFP (Innovación en Formación Profesional) i  el d’Ilerna, que actualment és l’empresa líder a Espanya en FP a distància. Igualment,  la UOC ofereix FP d’ençà 2016 en una iniciativa conjunta amb Jesuïtes Educació, disposant actualment d’oferta de vuit cicles formatius de grau superior.

Els campus integrats de formació professional. Algunes universitats estan optant per desdibuixar les fronteres tradicionals entre formació universitària i formació professional, incorporant aquesta segona en l’entorn universitari. Es tracta d’una tendència que preveiem que s’accelerarà durant els propers anys atesa l’alta ocupabilitat dels perfils tècnics. El cas del Campus Professional de la UVic-UCC és paradigmàtic, oferint FP en els sectors agroalimentari, de les TIC i sanitari.

Les estructures de suport a la consolidació de la Formació Professional (FP). Més enllà dels poders públics, són molts els actors a qui cal agrair el seu esforç per a recolzar la formació professional:  la Fundació Barcelona FP, el Consell General de Cambres de Catalunya, la Fundación Bertelsmann i la Alianza FP Dual.

En definitiva, la formació professional és l’oportunitat per millorar l’ocupabilitat de les persones, proveir els perfils professionals que les empreses demanden i també per millorar la distribució de l’estructura socioprofessional del país, mancada de tècnics mitjos qualificats. U·TRANS té en aquesta aposta una de les seves línies d’expertesa.