Entrevista con Barbara Andreatta del MOB Barcelona

Anna: ¿Quién es Barbara Andreatta?

Barbara: Estudié Ciencias Políticas y me queda ya un poco lejos. Ahora soy madre, y esto es importante, porque mi punto de vista ha cambiado en diferentes temas. No sé bien como definir mi trabajo, pero me encanta y me siento afortunada. Me considero una freak y curiosa: me apasiona la tecnología, las personas, todo lo que es diferente.

En mi C.V. profesional he realizado muchos trabajos diferentes y no sabría encasillarme, pero soy todo esto.

Anna: De todas las iniciativas y proyectos que organiza el MOB, explicanos brevemente en cuál de ellas le dedicas más energía o te tiene el corazón robado!

Barbara: Ara estic reactivant l’ecosistema i la comunitat del MOB, perquè durant la pandèmia de la Covid-19 ens hem adonat que les relacions personals són l’ecosistema mateix. Cal reactivar-lo, tornar-lo a posar en marxa dins i fora del coworking. Cal parlar amb molta gent que ha canviat, i també han canviat les seves empreses. El meu repte, ara, és crear la xarxa i que funcioni, tant a nivell de persones com també amb les organitzacions. 

Y dentro del MOB, recientemente hemos lanzado el proyecto The Store of Future Things, para experimentar com seran las tiendas en el futuro.

El que sembla de primeres un espai buit,  s’omple amb Realitat Virtual (RV) i Realitat Augmentada (RA). Un espai d’experiència física i digital impulsar per la Cecilia Tham des de la seva empresa Futurity Systems.

Resulta d’interès, no només el seu contingut, sinó també el procés que s’ha seguit per fer-ne una realitat. Les persones que fan la RV són una empresa exMOBBer i qui fa la RA, actualment, són MOBBers, i estan innovant fent galeries d’art virtuals al carrer. És interessant per com s’ha fet i pel contingut. I també és important perquè és un experiment sociocultural i econòmic, doncs intentem vendre de maneres diferents.

Això costa perquè estem acostumades a comprar en botigues o en línia, i els nous llocs o formats on es pot comprar costa que hi entrem, i per aquesta raó també és un experiment sociològic que mira cap al futur.

Hi ha dues experiències: la de RV t’has de posar les ulleres (val a dir que ja no són com les primeres: ara són més ergonòmiques i el detall de la imatge és molt millor!). I la part de RA és a través del mòbil, i et van apareixent els objectes que pots veure en els seus 360º. 

En el MOB también estamos trabjando con la innovación social: el objetivo es hacer del MOB un espacio inclusivo, diverso y seguro para todos.

Volem un canvi en la cultura de la comunitat del MOB, que comença per un canvi de la percepció personal, d’un mateix, per després transformar la manera de com un/a es relaciona amb els demés. Per fer-ho possible, vam fer un «codi de conducta», però la interpretació de la norma que implica una llei i tot seguit un càstig, no ens ajuda. És un laboratori de com millorar la nostra comunitat, i que puguem entendre millor els i les altres. La Covid19 ens ha fet canviar la percepció que tenim de nosaltres mateixes i la que tenim cap els altres.

Anna: Te hemos oído decir que crear comunidad y sentimiento de pertenenci es la prioridad, antes que crear grandes coworkings espectaculares. ¿Qué hacéis desde el MOB para tener cura del talento y de este espíritu comunitario?

Barbara: Ara estem tornant a funcionar, cuidant la vessant més humana de les persones. Compartim experiències: esdeveniments, moments a la cafeteria, escapades, creant ocasions i punts de trobada… qualsevol instant és l’idoni per compartir i intercanviar.

Perquè a la feina és on hi passem la majoria del temps. És important el benestar de les persones tant a nivell físic com emocional.

Y en compartir espacios en el MOB hace falta potenciar los beneficiosde estar en un ambiente sociable donde se puedan compartir las ideas. También respetando aquellas personas que, por la razón que sea, no le apetezca compartir.

Lo que hacemos desde el MOB para tener cura del talento y de nuestra comunidad es dedicar paciencia, tiempo y hacer prueba y error.

Anna: El MOB acoge gente muy diversa: ¿podemos decir que son nómadas digitales? ¿Qué valor diferencial aportáis como MOBbers de Barcelona? ¿Qué os identifica?

Barbara: Sí, tenim perfils molt diferents. Hi ha nòmades digitals i existeixen, certament, que viuen 3 mesos a París, 3 mesos a Bcn, 3 mesos a Nova York, etc.

Ara bé, també hi ha professionals autònoms que han vingut de fora i han escollit Barcelona com a casa seva. També són un perfil molt interessant perquè et permeten un interacció en el llarg termini i estant molt disposats a aportar en el lloc on viuen.

També tenim el perfil de treballador/a en remot, que amb la Covid-19 s’han fet més presents. Tenen la llibertat de treballar en més d’un projecte i, alhora, necessiten sortir de casa (perquè és petita o perquè volen veure gent, per exemple). D’altres, vénen a Barcelona per una setmana o per quinze dies, però són professionals que ja tenen casa seva en una altra ciutat d’Europa.

I, finalment, també tenim el perfil de la start up local. Tenen el mèrit de ser una o dues persones amb una idea i amb recursos limitats (temps i diners, principalment) i venen al MOB per créixer aquí.

Anna: ¿Cómo te imaginas que seran los espacios en los que trabaje el talento dentro de 5 años?

Barbara: Seran més flexibles (hi pot ser només dues hores…). El mercat de treball s’està flexibilitzant, i caldrà que la possibilitat d’usos d’espais com el MOB s’escurci. També hauran de ser espais més tecnològics i connectats on es puguin fer reunions i esdeveniments virtuals com skyboots. La connectivitat serà total, fins al punt que es podran fer tallers i reunions hologràfiques. 

Ara bé, la meva esperança -optimista- és que aquestes espais estiguin realment orientats a les persones. Que tinguin cura de l’ambient, de la vegetació, la il·luminació, etc. Que els edificis siguin sans perquè tot el que és físic al final afecta al benestar, tant la part psicològica com emocional de la persona.