Entrevista a la Barbara Andreatta del MOB Barcelona

Anna: Qui és la Barbara Andreatta?

Barbara: Vaig estudiar Ciències Polítiques i ja em queda una mica lluny. Ara soc mare, i això és importat, perquè el meu punt de vista ha canviat en diversos temes. No sé definir gairebé la meva feina, però m’encanta i em sento afortunada. Em considero una freak i curiosa: m’apassiona la tecnologia, les persones, tot el que és diferent.

En el meu c.v. professional he fet moltes feines diferents i diverses coses i no sabria encasellar-me, però sóc tot això.

Anna: De totes les iniciatives i projectes que organitza el MOB, explica’ns breument en quina d’elles li dediques més energia o et té el cor robat!

Barbara: Ara estic reactivant l’ecosistema i la comunitat del MOB, perquè durant la pandèmia de la Covid-19 ens hem adonat que les relacions personals són l’ecosistema mateix. Cal reactivar-lo, tornar-lo a posar en marxa dins i fora del coworking. Cal parlar amb molta gent que ha canviat, i també han canviat les seves empreses. El meu repte, ara, és crear la xarxa i que funcioni, tant a nivell de persones com també amb les organitzacions. 

I dins de MOB, recentment hem llançat el projecte The Store of Future Things, per experimentar com seran les botigues  en el futur.

El que sembla de primeres un espai buit,  s’omple amb Realitat Virtual (RV) i Realitat Augmentada (RA). Un espai d’experiència física i digital impulsar per la Cecilia Tham des de la seva empresa Futurity Systems.

Resulta d’interès, no només el seu contingut, sinó també el procés que s’ha seguit per fer-ne una realitat. Les persones que fan la RV són una empresa exMOBBer i qui fa la RA, actualment, són MOBBers, i estan innovant fent galeries d’art virtuals al carrer. És interessant per com s’ha fet i pel contingut. I també és important perquè és un experiment sociocultural i econòmic, doncs intentem vendre de maneres diferents.

Això costa perquè estem acostumades a comprar en botigues o en línia, i els nous llocs o formats on es pot comprar costa que hi entrem, i per aquesta raó també és un experiment sociològic que mira cap al futur.

Hi ha dues experiències: la de RV t’has de posar les ulleres (val a dir que ja no són com les primeres: ara són més ergonòmiques i el detall de la imatge és molt millor!). I la part de RA és a través del mòbil, i et van apareixent els objectes que pots veure en els seus 360º. 

En el MOB  també estem treballant amb la innovació social: l’objectiu és fer del MOB un espai inclusiu, divers i segur per a tothom.

Volem un canvi en la cultura de la comunitat del MOB, que comença per un canvi de la percepció personal, d’un mateix, per després transformar la manera de com un/a es relaciona amb els demés. Per fer-ho possible, vam fer un «codi de conducta», però la interpretació de la norma que implica una llei i tot seguit un càstig, no ens ajuda. És un laboratori de com millorar la nostra comunitat, i que puguem entendre millor els i les altres. La Covid19 ens ha fet canviar la percepció que tenim de nosaltres mateixes i la que tenim cap els altres.

Anna: T’hem sentit a dir que crear comunitat i sentiment de pertinença és la prioritat, abans que crear grans coworkings espectaculars. Què feu des del MOB per tenir cura d’aquest esperit comunitari?

Barbara: Ara estem tornant a funcionar, cuidant la vessant més humana de les persones. Compartim experiències: esdeveniments, moments a la cafeteria, escapades, creant ocasions i punts de trobada… qualsevol instant és l’idoni per compartir i intercanviar.

Perquè a la feina és on hi passem la majoria del temps. És important el benestar de les persones tant a nivell físic com emocional.

I en compartir espais al MOB cal potenciar els beneficis d’estar en un ambient sociable on es pugui compartir idees. També respectant aquelles persones que, per la raó, que sigui, no vulgui compartir.

El que fem des del MOB per tenir cura de la nostra comunitat és posar-hi paciència, temps i fent prova i error.

Anna: El MOB acull gent ben diversa: podem dir que són nòmades digitals? Quin valor diferencial intenteu aportar com a MOBbers de Barcelona? Què us identifica?

Barbara: Sí, tenim perfils molt diferents. Hi ha nòmades digitals i existeixen, certament, que viuen 3 mesos a París, 3 mesos a Bcn, 3 mesos a Nova York, etc.

Ara bé, també hi ha professionals autònoms que han vingut de fora i han escollit Barcelona com a casa seva. També són un perfil molt interessant perquè et permeten un interacció en el llarg termini i estant molt disposats a aportar en el lloc on viuen.

També tenim el perfil de treballador/a en remot, que amb la Covid-19 s’han fet més presents. Tenen la llibertat de treballar en més d’un projecte i, alhora, necessiten sortir de casa (perquè és petita o perquè volen veure gent, per exemple). D’altres, vénen a Barcelona per una setmana o per quinze dies, però són professionals que ja tenen casa seva en una altra ciutat d’Europa.

I, finalment, també tenim el perfil de la start up local. Tenen el mèrit de ser una o dues persones amb una idea i amb recursos limitats (temps i diners, principalment) i venen al MOB per créixer aquí.

Anna: Com t’imagines que seran els espais on treballa el talent d’aquí a 5 anys?

Barbara: Seran més flexibles (hi pot ser només dues hores…). El mercat de treball s’està flexibilitzant, i caldrà que la possibilitat d’usos d’espais com el MOB s’escurci. També hauran de ser espais més tecnològics i connectats on es puguin fer reunions i esdeveniments virtuals com skyboots. La connectivitat serà total, fins al punt que es podran fer tallers i reunions hologràfiques. 

Ara bé, la meva esperança -optimista- és que aquestes espais estiguin realment orientats a les persones. Que tinguin cura de l’ambient, de la vegetació, la il·luminació, etc. Que els edificis siguin sans perquè tot el que és físic al final afecta al benestar, tant la part psicològica com emocional de la persona.