Entrevista a l’Esther Hierro, Directora Creativa de Marinva

Anna: Qui és l’Esther Hierro?

Esther: Soc una persona que té una esperança, realista i entusiasta, en el món, les persones i les organitzacions. Per això em dedico, professionalment, a promoure el benestar de les persones a través del joc, del pensament i l’actitud lúdica, per tal que puguin crear allò que es proposen.

Per fer-ho cal crear la millor de les condicions laborals en l’organització, cal que s’ho passin bé, cal que puguin aprendre, que puguin comunicar-se, etc. Crec que al món hi ha moltes coses per fer i hi ha moltes oportunitats per aprofitar.

Ara mateix, sóc la Directora General de Marinva i també m’agrada definir-me com la Directora Creativa, perquè malgrat m’he de dedicar a qüestions més de gestió, m’agrada molt estar en l’operativa, especialment en la ideació dels projectes. Quan el client ens posa damunt de la taula un repte, m’entusiasma estar en aquesta primera fase per preguntar-nos com podem fer-ho realitat.

Anna: De totes les iniciatives i activitats que organitza Marinva, explica’ns breument en quina d’elles li dediques més energia i et té el cor robat!

Esther: Marinva està dedicada a la transformació cultural de les organitzacions a través d’allò que és lúdic, el joc, els jocs, el pensament i l’actitud lúdica.

Play to Growth són tres jocs de taula (dissenyats amb NetMind) per transmetre continguts en: 1) project management en la seva versió agile, 2) el business analysis, i 3)  Cobit , la presa de decisions en cascada. Però també fem servir aquests jocs per treballar competències toves a les organitzacions. Un exemple d’això és el programa Jumping Skills amb Indra, on formem prop de cinc-centes persones a l’any.

El projecte d’Indra, em té el cor robat ara mateix, perquè m’entusiasma veure les persones d’una gran companyia connectades amb la creença que el joc realment pot transformar! Te n’adones en cada sessió, de com pot arribar a canviar el clima, el mapa mental, la percepció d’un grup quan convides a descobrir i a aprendre jugant. És fascinant veure com com la gent entra i com surt després de les sessions.

I és que sense emoció no hi ha aprenentatge, i el joc és emoció. 

Un altre projecte que m’agradaria compartir i que no té a veure amb organitzacions, sinó que busca un impacte social, és un joc que hem fet per ajudar a famílies, joves i infants a trobar antídots per combatre la soledat. A través del joc, l’abordatge d’aquesta greu situació social, ens permet posar sobre la taula, des d’una altra perspectiva, què ens passa i com podem anar més enllà, trobant solucions entre tots i totes. És un dels projectes bonics i que fa que tot tingui sentit. L’hem fet per a l’Ajuntament de Barcelona i es va presentar el 17 de juny del 2022. 

Anna: T’hem  sentit a dir que el poder del joc per a la formació en competències toves és el millor per créixer com a persona i com a equip. Què feu des de Marinva per gamificar el creixement de les persones i dels equips?

Esther: En primer lloc, ens esforcem per crear un clima obert a l’aprenentatge, on qualsevol persona es pot equivocar, on hi ha confiança, on tothom es coneix i on es gaudeix. 

Després activem el procés acció-reflexió-transferència. A través del joc posem a les persones en acció, les ajudem a reflexionar sobre què ha passat i a transferir-ho a la seva vida. Aquest procés posa les persones en el centre del seu aprenentatge, perquè la persona viu i experimenta les competències. És la mateixa persona qui pot veure si aquestes competències les desenvolupa més o menys bé, perquè les ha viscudes en el procés d’aprenentatge!

Finalment, creem rutines d’entrenament. Insistim que cal fer un programa de sessions que es perpetuï en el temps. És bàsic entrenar el cervell en l’actitud lúdica, entrenar-lo competencialment.

Tot s’entrena, el benestar també s’entrena.  

Per tant, quan ens demanen una formació, ho fem des d’un aprenentatge experiencial i significatiu i, en la mida del possible, que s’allargi en el temps, per tal de posar-ho en pràctica en situacions reals o, si més no, en espais “laboratori” on les persones puguin provar, de forma segura, allò que han aprés.

Estem segures que provoquem impacte. Fins ara, més enllà dels qüestionaris de satisfacció -que ens puntuen força bé!-, no tenim més indicadors. Per això,  justament ara estem en primeres converses amb una prestigiosa universitat per tal de veure com el podem mesurar aquest impacte.

Anna: Els projectes de Marinva arriben a gent ben diversa, però quins són els trets que tenen en comú? Quines són les competències que cal reforçar més? Ho podem generalitzar, preguntant què li falta a la societat? 

Esther: Crec que, en general, a la societat li falta propòsit, propòsit vital. I nosaltres, a través del joc i de la seva profunditat,  ajudem a les persones a fer-se preguntes poderoses en entorns segurs i d’obertura. De fet, una de les nostres propostes de formació ajuda concretament a connectar el propòsit vital de les persones amb el propòsit de l’organització. 

De les competències toves, nosaltres en diem competències poderoses (soft skills – power skills).

Ens trobem amb gent molt competent tècnicament, però que han d’entrenar competències com l’adaptació al canvi, el treball en equip la tolerància a la pressió, que són les que calen per viure en aquests entorns líquids que ens ha tocat viure.

Una assignatura pendent és  l’autoconeixement, perquè crec que les persones ens coneixem molt poc. Què sé fer? Què vull fer? Quina és la meva missió èpica en aquests moments? Què és important per a mi? Què he après? Des d’on ho he après? Estem molt lluny de poder respondre a aquests interrogants en el nostre quotidià. Però des del clima que crea el joc, és possible fer-se-les i fins i tot respondre-les!  

Anna: Breument: punts forts i punts febles de les <<persones adultes>> (visió Petit Príncep) a l’hora de formar-se en competències toves a través del joc?

Esther: El recorregut de millora o punt feble és que estem desconnectadíssims del nostre <<jo, infant>>, del nostre <<jo curiós, creatiu>>, el “<<jo>>que no té por. És l’infant que és al món pel simple plaer de ser-hi i que vol transformar el món pel simple plaer de transformar-lo.

Aquesta desconnexió suposa que, quan proposen aprendre des d’una activitat lúdica, reps respostes tipus <<jo sóc un adult seriós i els adults seriosos no juguem>>. Però en el moment que reconnectes amb aquest <<jo infant>> que és dins teu, se t’obre un univers i hi entra un aire fresc impressionant. Quan algú ens dóna la mà i ens fa confiança, ens hi enganxem i ja no ens volem deixar anar.

Crec que part de la potència de Marinva és que seguim connectades amb el joc de la nostra infància, i aquest vincle entre infants i adults el tenim ben clar: per això no som fum,  som de veritat. Quan jugo i faig jugar busco aquests infants, els valoro i els convido a venir amb mi, oferint la mà que tothom necessita per retrobar-se amb la seva essència que, moltes vegades, és invisible als ulls.