Endavant amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible

No fa encara un any (18 de desembre de 2018) vàrem publicar un post reflexionant sobre els 17 ODS de Nacions Unides. És convenient recordar que els 17 ODS són una agenda amb horitzó 2030 i que són uns objectius amb un elevat nivell de concreció i que les administracions públiques, les empreses privades i les organitzacions de la societat civil poden decidir a quin objectiu desitgen contribuir a partir de la seva missió social o de la seva política de responsabilitat corporativa.

Quin és el camí recorregut fins ara?

El cert és que s’està produint un avanç en el sentit que marquen els ODS: per exemple, el passat dia 19 d’agost de 2019 la Business Roundtable proposava que les empreses han de tenir un propòsit, que va més enllà de procurar beneficis per als accionistes, i que han de procurar pel bé dels seus clients, treballadors, proveïdors, comunitats i territoris en els que operen. Cal un compromís amb tots els stakeholders afectats per l’acció de l’empresa. Doncs aquesta és la mateixa idea que garanteix l’èxit en l’aplicació dels ODS perquè es tracta de mirar més enllà de les quatre parets del nostre negoci o de la nostra organització. Com puc contribuir als ODS?

El passat dia 16 de setembre de 2019 es va presentar al Cercle d’Economia el segon informe “Contribució de les empreses espanyoles als Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Observatori dels ODS”, (una iniciativa de la Càtedra Lideratges i Governança Democràtica d’ESADE amb la col·laboració de la Fundació Bancària “La Caixa”). En aquest informe, les principals conclusions que planteja són:

• Avançar en la implementació dels ODS no és fàcil perquè cal establir aliances en un marc de col·laboració intersectorial i multinivell, el que sempre comporta costos de transacció
• Les empreses espanyoles cotitzades estan molt lluny d’assumir el repte dels ODS quatre anys després d’haver estat formulats: els progressos observats en el report no financer respecte de l’informe anterior (2018) són insubstancials i insuficients, tenint en compte l’ambició i la magnitud del repte que suposa l’Agenda 2030
• Entre altres qüestions que són indicadors de l’adaptació dels ODS, el compromís amb el nou paradigma de l’economia circular encara és marginal a les empreses, és urgent incrementar el nombre de dones en posicions directives i cal aprofundir en les polítiques mediambientals

Per tant, en primera instància, i seguint la metodologia d’analitzar les memòries de les 141 empreses espanyoles cotitzades i l’aprofundiment en les trajectòries i els mecanismes d’integració dels ODS -sistemes de governança de la sostenibilitat dins les empreses- , certament pot semblar que els resultats són decebedors atès que només 32 els vinculen a l’estratègia de l’empresa. Per això, aquest segon informe aprofundeix en com poden establir-se les aliances (ODS número 17) amb l’objectiu de generar impacte. L’informe detalla els avenços en la contribució de les empreses cotitzades espanyoles als ODS en governança (transparència i rendició de comptes; foment dels drets humans a la cadena de valor; col·laboracions i aliances estratègiques), societat (feina decent i inclusiva, gènere, polítiques d’equitat i d’inclusió, treball infantil i forçós), economia (el valor econòmic generat i distribuït , digitalització, economia circular), medi ambient (consum energètic i eficiència, energies renovables, gestió de residus, consum d’aigua, emissions, polítiques mediambientals).

L’informe, finalment, també aborda la governança de la sostenibilitat i la seva vinculació amb els ODS i també avalua l’assoliment dels ODS en una petita mostra de 12 pimes, de gran valor qualitatiu.

En l’aire de la jornada de presentació va quedar palès que encara hi ha força camí per recórrer i que les empreses encara es mouen en la visió dels ODS com una moda o com un nou cost que cal assumir, davant una visió nova que s’obre camí i que veu els tradicionals costos empresarials des d’una visió més àmplia i des d’una perspectiva més global i a llarg termini: els ODS com a una estratègia empresarial de futur que ha d’assegurar la generació de valor a llarg termini.

Com accelerar  l’adopció dels ODS en empreses, administracions i organitzacions?

El cert és que els informes publicats fins avui en relació a l’adopció dels ODS per al sector públic són iguals de decebedors que els del sector privat en termes de resultats assolits.

Com acostuma a passar en totes les empreses i organitzacions, una tasca nova, una funció nova requereix destinar-hi un nou recurs -temps, diners, coneixement- per poder-s’hi dedicar. Aquest és el primer i més important escull, atès que les empreses acostumen a experimentar serioses dificultats per reassignar uns recursos quan encara no és clar quin ha de ser-ne el retorn; és aleshores quan només es veu un cost. Per tant, per evitar que l’intent d’empreses i organitzacions per treballar sota un esquema ODS fracassi és necessari fer una tasca de descoberta o conscienciació dels avantatges a llarg termini que comportarà la seva adopció. Un cop establert aquest consens, serà més fàcil destinar-hi uns recursos.

En segon lloc, caldrà decidir en quin(s) ODS cal posicionar-se en funció de l’orientació sectorial de l’activitat de l’empresa o dels objectius socials de l’organització: fabricar algun producte, comercialitzar-ne un altre, vendre un servei, assolir una finalitat social o cultural, entre molts altres. Cal posar el focus en algun dels ODS.  A continuació, cal posar l’activitat ordinària de l’empresa en relació amb els objectius concrets en els que es descomposa l’ODS que hem triat, identificant el grau de coherència o matching entre uns i altres.  És a dir, cal analitzar quines accions s’estan portant a terme a l’empresa o organització, quins impactes positius genera entre els stakeholders de l’empresa

En tercer lloc, cal adquirir -mitjançant algun tipus de metodologia de gestió estratègica- un compromís públic de noves accions que s’emprendran per a un millor assoliment dels ODS triats. Cal fixar compromisos públics, objectius concrets, indicadors d’impacte, posar-ho per escrit, compartir-ho al si de l’organització i difondre-ho (comunicar). L’objectiu no és altre que fer visible què aporta la meva empresa o organització en l’assoliment dels ODS.

En definitiva, no es poden imposar els ODS en una organització, cal que tothom n’estigui convençut i cal complicitat per fer els canvis possibles. Cal fer-se la pregunta de fins a quin punt són assumibles els costos els costos de l’empresa per adoptar els ODS però plantejant-ho en la doble perspectiva del curt i el llarg termini. Per exemple, si l’empresa decideix retribuir els treballadors per sobre del que paga el mercat, tindrà uns costos superiors ara però uns avantatges en el mig – llarg termini derivats del prestigi social de retribuir bé les persones: d’aquesta manera, l’arbre de decisions incorpora qüestions socials, ambientals o simbòliques més enllà dels factors econòmics que impacten positivament en els nostres grups d’interès.