Els deures del govern català en matèria d’Educació Superior

El Sr. Jordi Baiget ha estat nomenat Conseller d’Empresa i Coneixement dins del nou Govern Català del President Puigdemont. A partir d’ara, recau sota la seva responsabilitat de dirigir el Sistema Universitari Català, format per 12 universitats.

En termes d’impacte, parlar de Sistema Universitari vol dir parlar de formació superior, de formació dels recursos humans d’un país, de captació de talent, d’ocupabilitat i perfils professionals, de recerca, de transferència dels resultats de la recerca a la societat, de formació al llarg de la vida, d’internacionalització, de cultura, de coneixement, de productivitat…. i un llarg etcètera de qüestions que permeten a una societat crear riquesa i benestar, difondre-la i relacionar-se més i millor en un món cada cop més canviant, complex i interconnectat.

Cada societat necessita un sistema d’educació superior potent i amb impacte. Potser per aquesta raó, els governs seriosos solen tenir un departament o ministeri específic que assumeix aquesta responsabilitat.

Ara bé, és evident que una qüestió tant rellevant per al futur d’un país com és el govern i la gestió del seu sistema universitari no és fàcil ni evident. Per això pensem que Conseller Baiget sabrà apreciar els següents breus comentaris, en els que intentem centrar els principals reptes que el Sistema Universitari Català ha d’abordar si vol ser una eina real de servei a la societat.

• Resoldre el debat de si els estudis universitaris han de durar 4 anys, 3+2 o 4+1, i fer-ho en el sentit de permetre diferents durades posant en el centre de la decisió l’ocupabilitat dels titulats universitaris, i no pas segons les dinàmiques internes de la Universitat.
• Definir una oferta on hi hagi major presència de graus generalistes, que impliqui una reducció de les vies d’entrada al sistema universitari- en nombre de Graus- alhora que es facilitin majors oportunitats d’especialització (menys opcions d’entrada, majors opcions de sortida).
• Recuperar els nivells de despesa pública en formació superior anteriors a 2007, com a mínim.
• Internacionalitzar el Sistema Universitari Català, molt més enllà dels programes habituals ja consolidats com per exemple el programa Erasmus.
• Vetllar per l’ocupabilitat dels titulats superiors, especialment els graduats universitaris, aprofitant millor les sinergies amb el món empresarial.
• Acostar decididament les diferents modalitats de l’educació superior, que inclou la formació professional i la formació universitària, apostant per campus integrats de formació superior.
• Afavorir que les universitats posin en marxa els seus propis esquemes de captació de fons, per assegurar encara més la seva futura autonomia financera.
• Racionalitzar el nombre de Graus que ara s’ofereix, facilitant que els que tenen una escassa demanda trobin la seva fórmula per esdevenir més atractius.
• Potenciar un major pes específic –en nombre d’alumnes, per exemple- de la formació de postgrau front a la formació de Grau.
• Aconseguir que les universitats fidelitzin els seus exalumnes i en captin de nous mitjançant programes de formació al llarg de la vida.

Finalment, desitgem molta empenta, sort i encert al nou Conseller.