El POST-COVID19: Territoris i organitzacions resilients

A l’abril de 2020 hem estat vivint una experiència nova i torbadora, desitjant que al llarg del mes vinent -maig 2020- aquesta dura realitat es vagi relaxant. Però col·lectivament no ens fem massa il·lusions perquè el nou futur que tenim per davant no sembla massa afalagador. Hard Times, ho podríem titular, emulant la novel·la de Charles Dickens.

Ara bé, no deixa de ser un temps estimulant, també. Les grans empreses consultores han reaccionat com no podia ser d’altra manera: venent estratègia en un futur post-COVID. Reproduïm a continuació algunes de les webs d’aquestes grans consultores internacionals:

Com no podia ser d’altra manera, des d’U·Trans també estem amoïnats pel futur més immediat i volem estar al costat de les empreses, universitats, centres de recerca, administracions públiques i entitats del coneixement que confien en nosaltres per ajudar a donar una resposta ràpida, contundent i estratègica a l’actual situació. El focus ha de reposicionar-se cap al curt termini perquè ara l’horitzó és la immediatesa.

 La resposta és el Pla de Resiliència

Ajuntaments, Consells Comarcals, Diputacions, Universitats, entitats del tercer sector…. totes aquestes organitzacions tenen una innegable dimensió territorial perquè la seva missió és incidir en un entorn social, polític, econòmic i ciutadà que es concreta en la intervenció particular en un o altre territori. En aquest moment de crisi i desconcert provocat per la crisi de la COVID19, des d’U·Trans proposem una nova metodologia de treball per abordar la nova situació i ajudar aquest tipus d’organitzacions a definir una resposta col·lectiva i ràpida posant el focus en el post – COVID19. Aquesta resposta s’articula a un doble nivell:

• El Pla de Xoc: Cada una de les esmentades organitzacions prepara una resposta inicial, immediata, de manera reactiva, amb l’objectiu de minimitzar l’impacte de l’aturada econòmica i social. Per exemple, els centres educatius adopten de manera abrupta i inesperada l’ensenyament en línia. O els centres culturals d’una vila o ciutat assagen actes culturals i exposicions virtuals. Els ajuntaments del país, que reben una forta pressió per part de la seva ciutadania, estudien el seu pressupost per mobilitzar nous recursos i relaxar la seva política fiscal. Els centres de recerca posen la seva mirada en les fonts de finançament europea, preparant-se per postular-s’hi. Les empreses fan expedients de regulació temporal de l’ocupació amb l’esperança de recuperar l’activitat tant aviat com sigui possible. Els particulars arriben a acords puntuals entre ells per assegurar la continuïtat dels negocis, com a ara ajornaments en els pagaments o rebaixes en els lloguers. Aquestes mesures són imprescindibles i cal valorar-les molt positivament. Però també són clarament insuficients perquè són incomplertes en elles mateixes: no són mesures que incloguin la reflexió i que plantegin accions col·lectivament definides en el curt termini que permetin el pas cap a un territori post – COVID19. Per aquesta raó, cal fer alguna cosa més.
• El Pla de Resiliència: Permet definir una estratègia en el curt termini, per aplicar-la en els propers mesos, per exemple amb l’horitzó desembre 2020. El Pla de Resiliència es serveix d’una metodologia de treball que implica actors públics i privats en la definició de la nova estratègia en el curt termini, i en garanteix la col·laboració público-privada en el seu desplegament al llarg dels propers mesos. El Pla de Resiliència, però, té una característica metodològica doble: posa el focus en la resolució de la situació actual de crisis i ha d’estar definit en poques setmanes, en un termini de temps extraordinàriament curt. Contempla accions centrades en la sortida de la crisi perquè la pregunta fonamental que planteja és: què cal fer a partir d’ara que abans no fèiem per sortir de l’actual crisis?

El Pla de Resiliència, per tant, es fonamenta en la ràpida recollida d’opinions als stakeholders d’una organització o més rellevants d’un territori per elaborar, primer, un diagnòstic de l’actual situació creada i, en segon lloc, per definir un pla d’accions consensuades l’execució de les quals haurà d’implicar actors públics i privats de manera col·laborativa. En definitiva, el Pla de Resiliència ha de ser l’eina que permeti co-crear la resposta a l’actual crisi per passar a ser un territori post-COVID19

Finalment, volem remarcar que el Pla de Resiliència no té per objectiu tornar ràpidament a la situació anterior sinó també dibuixar un escenari de futur immediat i desitjable en el que ja podem anar concretant solucions com l’acceleració de la digitalització (tele-estudi, tele-treball, administració electrònica) i la sostenibilitat (electrificació versus carbonització, solidaritat ciutadana, mobilitat), entre moltes altres.

En definitiva, passat el primer moment de paràlisis, desconcert i mesures de caràcter reactiu, cal passar a la pro activitat i fer-ho ben de pressa. Perquè la supervivència de territoris i organitzacions és en joc, perquè el temps juga en contra i perquè, com sempre ens agrada dir, la millor manera de predir el futur és creant-lo.