El MWC i la innovació pública

Les eines per a predir situacions de vulnerabilitat, estimular l’educació emocional dels més joves o millorar les cures de les persones grans són algunes de les més destacades.

Es comenta que el Mobile World Congress 2022 ha estat el de la tornada a la normalitat. Durant quatre dies, s’ha comptat amb més de 60.000 assistents, 1.500 expositors i al voltant de 600 empreses emergents en el 4YFN – 4 Years from Now, on el metavers ha estat el protagonista. Alguns xifren un impacte econòmic major del previst, inicialment estimat en 240M d’€, alhora que s’ha confirmat la capacitat de Barcelona per a acollir congressos mundials de sectors estratègics.

Però amb el que molt pocs comptaven ha estat amb la presència de la iniciativa pública, no tant pel seu paper conegut com a facilitadora i incubadora d’idees, sinó per una nova vessant caracteritzada per la conceptualització i la implantació d’eines tecnològiques en intervencions públiques o socials. D’aquesta manera, es vol donar resposta a la necessitat d’adaptar-se a un món digitalitzat, que canvia a una velocitat imperceptible, i compassar l’acció pública amb les necessitats actuals de la societat.

Alguns exemples d’innovació tecnològica en el sector públic

El dijous dia 3 de març de 2022, l’Ajuntament de Rubí presentava a l’estand de la Fundació Mobile World Capital Barcelona l’aplicació mòbil Al teu costat, solució que ofereix un espai relacional i de consulta a les persones amb diversitat funcional, a les seves famílies i a les entitats i serveis socials que treballen amb elles, a més d’informar de les activitats que s’organitzen en aquest àmbit.

En paral·lel, també van exposar-se els beneficis del BCN Inclusivament Coding, projecte social que promou la formació digital de persones en situació de vulnerabilitat, amb el principal objectiu de facilitar la seva inserció laboral. La intenció d’aquest programa és incorporar 10.000 professionals digitals en els propers deu anys, reduint així l’escletxa digital. Tot un repte.

En el mateix escenari, l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació Mobile van presentar el robot social ARI (Assistent Robòtic Intel·ligent) per a la cura i l’atenció de persones grans, amb el propòsit d’ajudar-les a recordar hàbits tan quotidians com és la pauta de la medicació o la data d’una visita mèdica, a més d’altres funcions com desplaçar-se per la casa i interactuar amb l’usuari a partir de converses bàsiques.

Igualment, la Fundació Educativa Terrassa va mostrar com els videojocs poden tenir una funció social amb Mindfulplay, un programa educatiu que utilitza la realitat virtual per a millorar l’educació emocional i l’atenció plena de la població jove, juntament amb el desenvolupament d’habilitats socials i vincles emocionals. En aquesta eina apareixen escenaris virtuals, individuals o compartits, on gaudir d’activitats de mindfulness, viatges per l’espai, naturalesa o art.

Finalment, cal destacar l’eina predictiva per a identificar situacions de vulnerabilitat a causa de l’escletxa digital, desenvolupada per Momentum Analytics i l’Associació Benestar i Desenvolupament (ABD), que permet definir amb major especificitat el perfil poblacional de les persones afectades i que no tenen accés a les tecnologies bàsiques. Alhora, l’aplicació permet que es delimiten els segments de la població més afectats a través de la informació registrada i l’aprenentatge automàtic de les dades.

El nou (i desitjat) rol implementador

Els exemples anteriors són evidències del rol que volen (i voldran) assumir les administracions públiques i altres entitats en relació a la tecnologia i els processos d’innovació, superant així el paper de mers espectadors i posicionant-se com a implementadors i agents del canvi.

En aquesta tessitura, les administracions locals tenen un protagonisme destacat, apunten els experts, pel fet que disposen d’un escenari més favorable per a incorporar aquestes tecnologies en tot el procés d’una política pública: anàlisi, disseny, implementació, comunicació i avaluació.

Aquest avantatge respon a la seva envergadura i abast, amb una forma institucional menys complexa -a diferència, per exemple, d’una comunitat autònoma o l’administració de l’estat-, una població menor i un impacte que es pressuposa més mesurable. Tot plegat, comporta un gran desafiament i la integració d’aquestes eines tecnològiques, diuen, ha de ser ordenada, transparent i responsable, fins i tot més que en el sector privat. Segons alguns experts caldria:

• Definir un marc ètic que asseguri unes bones pràctiques per part del sector, com és la transparència dels processos (dades obertes), la privacitat dels usuaris o l’ús adequat de les dades generades, principalment.
• Fer a la ciutadania partícip i incorporar la seva visió i valoracions en la confecció de les eines tecnològiques, mitjançant la cocreació i els processos propis de la participació ciutadana per atendre, així, les necessitats reals de la societat i amb una solució tècnicament factible.
• Experimentar la seva efectivitat mitjançant proves pilot que, fins i tot, poden (o han de) utilitzar espais urbans per detectar febleses o mancances de la tecnologia en qüestió i esmenar-les abans de la seva posada en funcionament.

En suma, el sector públic disposa d’un amic i aliat que a priori impulsarà unes dinàmiques més àgils i flexibles, reforçarà nous models de gestió pública -com és el Model HIP (Hexàgon de la Innovació Pública)– i, en última instància, permetrà activar respostes públiques més personalitzades i de major impacte. Ara bé, tot això suposa un gran desafiament, en especial el fet de gestionar les esmentades tecnologies i les seves aplicacions, conèixer i marcar els seus límits (ètics) i no perdre de vista el que és i hauria de ser el centre de tota intervenció pública: la persona.