Totes les entrades

Publicat el 19 d'octubre, 2016 a Centres d'R+D+i

La Recerca: del laboratori al mercat. Eines de la UE per a facilitar-ne l’impacte

Per Pol Solà
6 minuts de lectura

Els sistemes estatals d’R+D de la Unió Europea tenen un problema a l’hora de reconduir els resultats de la recerca en un impacte a la societat a través de la transferència de coneixement científic i les solucions de recerca aplicada a la societat a través del mercat. Certament, es destinen esforços ingents a promoure la recerca. No obstant, encara avui en dia és tot un repte consolidar-la en innovació.

Com la Unió Europea està tractant de resoldre aquest problema? A través de quines polítiques i instruments financers dirigits a reduir l’escletxa entre recerca i innovació en el marc dels sistemes nacionals d’R+D?

Estratègia Europa 2020

Europa 2020 és l’estratègia de creixement en el marc del model d’economia social de mercat que, a deu anys vista, s’ha marcat la Unió Europea. El Pla presenta 3 prioritats que es reforcen mútuament, i que en total comprenen set iniciatives principals que tenen com a missió canalitzar els avenços en una estratègia de creixement intel·ligent, sostenible i inclusiu, proveint un marc de treball a partir del qual la Unió Europea i les autoritats nacionals concretin llurs esforços en polítiques públiques concretes a través de les quals es puguin assolir els resultats estimats.

eu2020

Si entrem en detall, veiem com a través de la línia ‘Innovation Union’ es pretén donar un nou enfocament a les polítiques d’R+D i innovació en el repte de cobrir la bretxa existent entre els resultats fruit de la recerca (output) a l’impacte general en la societat (outcome). Fem un cop d’ull a algunes de les eines de finançament previstes per aquesta línia.

 

1.   Horizon 2020, EU Research and Innovation Programme

El programa Horizon 2020, amb una durada prevista de set anys (2014-2010), té la finalitat d’assegurar-se que Europa produeixin una classe científica de referència muncial, eliminar barreres innecessàries a la innovació i posar facilitats als sectors públic i privat per treballar de manera conjunta a l’hora de transferir la innovació. El pla preveu tres principals àmbits d’actuació:

· Excellent Science reenforça i extén l’excel·lència de la base científica i consolida l’European Research Area (ERA) per tal de fer el sistema de recerca i innovació de la UE més competitiu a escala global. Els seus principals sistemes de subvenció són implementats per l’European Research Coundil (ERC),el programa Marie Skłodowska-Curie i les crides Research Infrastructures Calls.

· Industrial Leadership està dedicat a accelerar el desenvolupament d’aquelles tecnologies i innovacions destinades a sustentar els negocis del dia de demà, i ajudar a aquelles PIMEs europees innovadores a consolidar-se com a multinacionals de referència. Alguns dels instruments financers que preveu són Leadership in Enabling and Industrial Technologies (Nanotechnologies, Advanced Materials, Advanced Manufacturing and Processing, and Biotechnology; Information and Communication Technologies; Space); access to risk finance i Innovation in SMEs programme.

·  Societal Challenges vol tractar aquelles preocupacions ciutadanes més exteses entre la ciutadania europea i d’arreu del món. Abasta les activitats de recerca al mercat amb un nou enfocament en les activitats relacionades amb la innovació, com el pilotatge, la demostració, bancs de proves, i el suport a la contractació pública i la resposta del mercat. Els temes tractats són:

  1. Salut, Canvi Demogràfic i Benestar
  2. Seguretat Alimentària, Agricultura i Silvicultura Sostenibles, Activitats d’Investigació Marina, Martítima i d’Aigües Interiors i Bioeconomia
  3. Energia Eficient, Segura i Neta
  4. Un Transport Intel·ligent, Verd i Integrat
  5. Canvi Climàtic, Medi Ambient, Eficiència en la Gestió dels Recursos i Matèries Primes
  6. Europa en un món canviant – Societats Inclusives, Innovadores i Reflexives
  7. Societats Segures – protegint la llibertat i la seguretat d’Europa i dels seus ciutadans

Societal Challenges inclou també entre les seves línies prioritàries establir enllaços amb les activitats de l’European Innovation Partnerships (EIP) entre les parts interessades dels sectors públic i privat. En l’actualitat, Catalunya és un membre actiu de l’EIP on Active and Healthy Ageing, que involucra agents clau que treballen en base a interessos comuns per trobar solucions innovadores que responguin a les necessitats de la població d’edat avançada.

Entre altres iniciatives caldria destacar l’European Institute of Innovation and Technology (EIT), que recull el ‘triangle de coneixement’ compost pels negocis, l’educació i la investigació per construir iniciatives de partenariat transfrontereres i dinàmiques: les Knowledge and Innovation Communities (KCIs). Les KICs tenen la missió de desenvolupar productes i serveis innovadors, crear noves empreses i formar una nova generacio d’emprenedors. Existeixen cinc línies de KCIs: (i) Climate KIC; (ii) EIT Digital; (iii) EIT Health; (iv) EIT Raw Materials; (v) KIC InnoEnergy. Enguany s’estableixen dues noves KICs: (vi) EIT Food; (vii) EIT Manufacturing. També inclou activitats transversals sobre economia circular, l’internet de les coses (IoT) i ciutats intel·ligents I sostenibles. Catalunya participa com a node en les línies d’EIT Health and KIC InnoEnergy.

 

2.   European Structural and Investment Funds 2014-2020

La reforma dels Fons d’Inversió Estructurals Europeus (ESIF) per al període 2014-2020 té per objectiu maximitzar la seva contribució a l’Estratègia Europa 2020. Aquesta és la raó per la qual arreu de tot Europa s’estan dissenyant estratègies d’especialització intel·ligent (Smart Specialisation Strategies, RIS3) amb l’objectiu d’establir un marc de treball que porti els governs regionals a identificar accions i programes en recerca i innovació. El Govern de Catalunya hi dóna duport per a la generació i desenvolupament de projectes d’innovació a través de l’Estratègia per a Especialització Intel·ligent de Catalunya (RIS3CAT).

Com a conclusió, podem veure com la UE està aplicant solucions per reduir aquesta bretxa a través de l’economia del coneixement i el Partenariat público-privat. Aquest és el nou full de ruta per a la innovació, no només per als actors claus com els sistemes d’R+D sinó també per als governs regionals i locals que cerquin accés als nous fons d’ESIF.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

4 × 2 =

Segueix llegint

Veure-les totes

Ludisme tecnològic o Panòptic Digital? El debat entre la Smart City i la Democratic City

Pol Solà
octubre 2016 0 minuts de lectura

L’impacte local de la nova política de desenvolupament regional

Pol Solà
novembre 2016 0 minuts de lectura