Com ha de ser el sòl industrial del segle XXI?

Darrerament, des d’U·TRANS hem estat elaborant un projecte de dinamització dels polígons industrials per l’Ajuntament de Polinyà al Vallès Occidental. Els polígons d’aquest municipi estan patint des de fa anys un deteriorament important degut a una falta de manteniment important i, també, per unes instal·lacions antiquades degut a que la majoria d’aquests es van fer durant la dècada de 1970. Polinyà és un dels municipis catalans amb més sòl dedicat a indústria, en termes relatius, amb quatre polígons industrials importants: Ca n’Humet, el polígon Sud-Est, el polígon Nord-Est i el polígon de Llevant. D’aquests polígons, el de Llevant és el que té les instal·lacions en més bon estat, atès que es va urbanitzar l’any 2009. La resta, en molts casos, presenten una manca de zones verdes, senyalització, ineficiència en la mobilitat i un deteriorament important en els serveis bàsics i de les naus industrials. L’Ajuntament de Polinyà té constància de la situació de degradació que pateixen els polígons industrials del seu terme municipal i és per aquest motiu que ens ha encarregat l’elaboració d’un projecte de dinamització i desenvolupament d’un nou model econòmic per als polígons industrials.

Un problema comú

Molts municipis de la zona fa temps que pateixen una degradació per falta de competitivitat, degut a unes instal·lacions inadequades per a la possible captació de l’anomenada indústria 4.0. Concretament, més de la meitat del sòl industrial està ocupat per edificis envellits en procés d’abandonament.

Aquest problema es va accentuar degut a la crisi econòmica, on la reducció de la inversió privada en el sector de la indústria va caure pràcticament un 23% l’any 2009 segons la Generalitat de Catalunya, generant desocupació i el tancament forçat de moltes empreses, comportant que s’hagin desocupat 33 milions de m² de sòl industrial a Catalunya. A més, la crisi econòmica posava en evidència el fet que molts Polígons d’Activitat Econòmica no tenien una estratègia integrada i comuna per a la seva promoció i per millorar la seva atracció empresarial. De fet, les inversions prèvies a la crisi econòmica es centraven en la creació de nous polígons industrials obviant la possibilitat de millorar les infraestructures dels ja existents. A més, aquesta inversió, a causa de les dificultats econòmiques que han patit les administracions públiques, va experimentar un retrocés molt important que va arribar a una reducció del 39% l’any 2012 respecte l’any 2010 (Barceló, 2016:128-133).

D’altra banda, els polígons industrials catalans es caracteritzen per seguir un model del segle passat, a partir de l’ús de fonts d’energia no renovables provinents del petroli i una mobilitat basada en el vehicle privat.

Un nou plantejament de l’activitat industrial

L’elaboració d’un projecte de desenvolupament i millora de la competitivitat dels Polígons d’Activitat Econòmica de Polinyà suposava un repte il·lusionant i ens esperonava a millorar la situació d’aquest municipi, i,  conseqüentment, la dels seus ciutadans, especialment els treballadors i els empresaris dels polígons.

És per això que, en col·laboració amb en Miquel Barceló, vàrem plantejar una metodologia de treball en una sèrie de fases.

• En primer lloc, l’elaboració d’un document de diagnosi on s’exposava extensament la situació del municipi a nivell econòmic, laboral i social a través d’uns indicadors extrets de fonts oficials i institucions públiques. A més, vàrem realitzar una anàlisi en profunditat de l’estat actual dels polígons industrials a partir d’entrevistes individuals i grups d’enfocament amb empreses instal·lades actualment en els polígons. D’altra banda, vàrem iniciar una observació detinguda de la carta de serveis municipals a les empreses i les condicions urbanístiques i impositives per a la construcció o renovació de naus industrials. Finalment, a partir de l’anàlisi DAFO, vàrem concloure les principals característiques tant positives com negatives que tenien els polígons industrials de Polinyà, i que ens orientava per poder plantejar les mesures adequades en aquest cas.
• La segona fase consistia en plantejar de forma integrada el nou model econòmic i urbanístic dels polígons industrials. En aquest sentit, els models que es van plantejar consistien en transformar el concepte dels Polígons d’Activitat Econòmica (PAE) en Espais d’Activitat Econòmica (EAE). Aquest canvi es basava en dos possibles models innovadors.
  • El primer consistia en l’oferiment d’una nova carta de serveis actualitzada a les necessitats de l’era digital i de les TIC, nous espais de serveis avançats per a empreses, incentivar a la cooperació empresarial a través dels clústers, vinculació de les empreses amb els centres d’investigació i amb centres de formació i projectes d’smart environment centrats en una mobilitat sostenible, l’ús de les energies renovables i la promoció del reciclatge, la reutilització i la reducció dels residus industrials.
  • El segon model es basava en la transformació urbanística del polígons que permetés un ús més flexible dels EAE i la promoció d’activitats econòmiques d’alt valor afegit. En aquest sentit, es plantejaven unes zones urbanes integrades per a indústries de baix impacte ambiental i del sector de la tecnologia, centres de coneixement, companyies líders i capdavanteres en recerca i innovació, i la col·laboració permanent entre el sector públic i el sector privat mitjançant inversions públiques a partir de fons FEDER, per exemple.
• La tercera fase consistia en detallar de forma concreta les mesures a realitzar amb el propòsit d’implantar el nou model econòmic i industrial per als PAE de Polinyà, juntament amb la creació d’un sistema de seguiment dels resultats.

Els objectius del nou model

Aquest nou model industrial persegueix uns objectius concrets i molt rellevants per al futur econòmic i social de Polinyà:

• Atracció de noves empreses.
• Millora de la competitivitat de les empreses existents, sobretot mitjançant l’accés a serveis de qualitat i avançats
• Generació de beneficis i externalitats positives per al territori.

En aquest sentit, a U·TRANS coneixem que aquest projecte té un impacte important per a l’economia del municipi i per a la seva ciutadania. És per aquest motiu que el nostre treball ha estat guiat sota els criteris de rigor i empatia amb les empreses actualment instal·lades en els polígons industrials de Polinyà.

Barceló, Miquel (2016). CityNomics. Economía, innovación y territorio. Barcino, Barcelona.