Ciutats o ciutadania intel·ligent?

Al llarg dels darrers anys s’ha popularitzat el terme ‘Smart City’ per definir un horitzó d’eficiència i optimització dels processos de gestió urbana a través de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) per encarar els principals reptes socials, polítics, econòmics i mediambientals derivats del fenomen urbà.

Així, Gartner defineix com a ciutat intel·ligent aquella zona urbanitzada on diversos sectors públics i privats cooperen per assolir resultats sostenibles mitjançant l’anàlisi de la informació contextual en temps real compartida entre els sistemes d’informació i operació dels diferents sectors (Font: Gartner – Smart Cities definition, 2015).

La Iniciativa Privada: l’Smart City Expo World Congress

La ciutat de Barcelona vol posicionar-se com a referent en aquest àmbit, per exemple acollint la Smart City Expo World Congress amb experts de reputació global. En l’edició del mes de novembre es comptà amb més de 70 empreses de nova creació en els camps de l’eficiència energètica i les ciutats intel·ligents així com més de 500 ciutats d’arreu del món, entre les quals hi figuraven noms com Nova York, Tel Aviv o Viena, mostrant com volen ser en el futur i quines actuacions estan duent a terme per a arribar-hi. Aquesta implementació es basa sobretot en tecnologies mòbils. Segons les paraules del director del Congrés, Ugo Valentí, : “Els smartphones et permeten, per exemple, circular en Bicing (el servei públic de bicicletes impulsat per l’Ajuntament de Barcelona) i saber quines estacions estan plenes i quines estan buides, o evitar fer voltes per trobar aparcament. Totes aquestes aplicacions ajuden a fer una ciutat més eficient i més sostenible”. “Crec que el millor invent per a les smart cities és el telèfon mòbil”, subratlla.

El Congrés es va estructurar en diverses àrees (governança, mobilitat, societat, sostenibilitat, tecnologia i innovació i startups -4YFN-, economia circular). A banda d’això, en el marc del mateix Congrés es va organitzar el BcnRail Congress -especialitzat en mobilitat intel·ligent- i el Rural Smart Grids Congress -posant l’èmfasi en l’equilibri territorial-. Podeu fer un cop d’ulla les principals intervencions en aquesta llista de Youtube.

Iniciatives Públiques: SmartCat

El Govern Català ha volgut impulsar l’Estratègia SmartCAT per desplegar projectes de ciutats intel·ligents per fer de Catalunya una smart region, actuacions que es troben recollides sota el paraigües de l’Estratègia Europea de Creixement 2020.

Així, l’Estratègia ressalta que la implementació d’aquest tipus de solucions és limitada en l’àmbit local i sovint es tracta de proves pilot sense continuïtat temporal, iniciatives aïllades aplicades sense una visió holísitica. El document destaca com a barreres principals la poca adaptabilitat de les estructures de govern local, la poca coordinació intermunicipal i la mancança d’un lideratge polític clar. A partir d’aquí, es proposen solucions a nivell d’estructura per encarar el repte i se citen exemples en les diverses àrees temàtiques d’actuació (promoció econòmica, educació i cultura, sostenibilitat, administració, manteniment de l’espai públic, mobilitat, participació ciutadana i seguretat, entre altres), recollint també potencials mecanismes de finançament (programes europeus i col·laboració público-privada).

Origen

Inicialment, el projecte d’Smart City ve definit sobretot per les estratègies de lobbying de les empreses tecnològiques per vendre solucions tecnològiques a les Administracions Locals. A partir d’aquí, han sorgit veus que apunten que aquest procés no hauria de venir només impulsat des de les tech companies, sinó també per la ciutadania, identificant llurs necessitats i demandes socials perquè la tecnologia es posi al servei de les persones. En paraules de Genís Roca (Roca Salvatella Consultors), “les ciutats ja no volen ser smart sinó innovadores, posant el focus en la ciutadania i no pas en els enginyers”, amb una filosofia més participativa, basant-se en l’apoderament ciutadà com a paradigma. El repte, doncs, passa per transformar un tech company led process a un social demands led process, i aquí l’Administració hi ha de jugar un paper clau en la dinamització del procés de demanda i participació.

Aquest canvi de paradigma, de la Ciutat Intel·ligent a la Ciutat Innovadora, mai s’hauria de plantejar  en termes de conflicte. Ans el contrari, com una oportunitat per a ambdós actors, un win/win entre empreses tecnològiques i ciutadania. En definitiva, un procés de concertació entre oferta i demanda. Però, sobretot, una oportunitat en termes de ciutat per crear marca i erigir-se com a referent internacional per exportar solucions d’aquest tipus. En aquest sentit, no tan sols és necessari atreure les grans multinacionals tecnològiques sinó també donar peu a iniciatives d’emprenedoria amb una visió social que es poden traduir en llocs de treball, aprofitant noves àrees d’activitat econòmica com el Big Data i l’Open Data, convertint les ciutats catalanes en city labs per a aquest tipus de processos de transformació social.

El camí, doncs, ja està marcat i posar aquesta qüestió en l’agenda de ciutat pot ser clau per posicionar-se com a ciutat innovadora i millorar la vida de les persones.