Ciutat i creativitat: per què cada cop les ciutats guanyen més pes?

En el llibre “Triumph of the City. How urban spaces make us humans”, publicat l’any 2011, Edward Glaeser es pregunta: per què, cada cop més, els éssers humans preferim viure en ciutats?. La resposta clau que hi troba es basa en la densitat urbana, que segons la seva tesi, proporciona el camí més clar de la pobresa a la prosperitat. La nova edat d’Or de les ciutats, doncs, està al caure.

A diferència dels segles XIX i XX, però, aquesta nova revolució urbana té lloc sense un procés d’industrialització, i es basa en un factor clau, la producció d’idees. I és que la interacció humana es veu reforçada a la ciutat, que esdevé una nova àgora on els ciutadans s’agrupen i reuneixen físicament per produir i consumir gràcies a una major proximitat física.

Glaeser defineix la ciutat com l’absència d’espai físic entre les persones i empreses. Més específicament, entre persones i organitzacions. El fet és que la proximitat s’ha tornat encara més valuosa, fins i tot en el moment on el cost de les connexions de llarga distància ha minvat gràcies als canvis tecnològics. Segons l’autor, “les ciutats han crescut ja que el canvi tecnològic ha incrementat el retorn del coneixement, que es produeix més intensament quan les persones que estan en proximitat d’altres persones”. És més, la raó per la qual les empreses accepten els elevats costos de treball i el sòl urbà de les ciutats és perquè produeixen avantatges en la productivitat que fàcilment compensen aquesta despesa o, millor dit, inversió.

Seguint les tesis de Richard Florida, Glaeser corrobora també que les ciutats juguen un rol encara més clar com a node d’enllaç entre les cultures i els mercats a través de la concentració de talent i l’aglomeració d’empreses i ciutadans qualificats. Així, les ciutats  creen  la seva capacitat d’innovació a través de la disseminació del coneixement.

En efecte, les ciutats encara són més importants amb l’arribada de la societat del coneixement. No existeix una lliga de quines són les ciutats més competitives, però sí que és cert que de manera inevitable han sorgit alguns rànquings. Un exemple és the fDi Strategy Awards del Financial Times. Podem trobar exemples de ciutats que ens serveixen com a referents en aquest sentit, tals com Barcelona, ​​Amsterdam, Edimburg, Manchester, Nottingham, Chicago, Londres, Eindhoven i Tel Aviv.

Des d’U·Trans som conscients del fet que ciutats i regions són el referent físic dels nodes de la societat del coneixement. Són l’espai on convergeixen i interaccionen la producció, la creativitat, la generació de coneixement, la formulació de les necessitats i les solucions més innovadores. Així doncs, és necessari que ciutats i regions adoptin aquesta perspectiva quan discutim sobre el seu futur per posicionar-se a nivell global.