ls reptes del segle XXI no poden ser resolts individualment. Avui en dia, podem dir que la diferencia apareix en la capacitat de construir grans acords col·lectius a través de diversos agents econòmics, socials i, especialment, ciutadans.

És clar que els desafiaments tals com la revolució digital, l’emergència climàtica o les desigualtats socials han d’enfocar-se de manera global, però l’impacte s’ha de generar, sens dubte, a escala local. I aquí és on entren en joc els laboratoris ciutadans i el seu objectiu d’impulsar respostes innovadores sota una logica col·laborativa.

Ciutat, Democràcia, Innovació i Futur

Entesos com centres per a la innovació ciutadana, els laboratoris ciutadans ( o labs) esdevenen espais de trobada relacionals que lideren projectes a través del pensament computacional, el disseny creatiu i la cocreació centrada en l’usuari. Aquí, doncs, és la ciutadania qui es veu integrada en el centre del procés, amb un rol clau de subjecte actiu, des del primer moment de creació i consens fins la implantació de la resposta innovadora, passant pel seu disseny. Així mateix, no només s’impulsa una innovació tecnològica i social al territori, sinó que s’apropa al públic uns recursos, un coneixement i una informació essencial per facilitar la cohesió dins la comunitat.

Per aquesta raó, els mètodes de construcció de sinergies d’aquests nous espais de trobada responen a tres fases diferenciades:

 

Els laboratoris ciutadans com a instrument disruptiu davant les crisis

Les crisis comporten canvis i escenaris fora d’allò esperable; trenquen la sensació de control habitual sobre el dia a dia i la manera de realitzar les nostres responsabilitats. Generen danys i requereixen de nous recursos, de noves formes de fer i de noves respostes.

Però, la disposició d’aquests espais on es dona lloc a la novetat i la innovació, és una feina que ha de venir feta en temps d’estabilitat i pre-crisi, quan apareix la possibilitat de dotar-los de continuïtat i consistència, i així evitar realitzar les tasques a correcuita i sense cap estratègia darrera. En aquest cas, els laboratoris ciutadans són espais on els processos d’innovació es veuen <institucionalitzats> i funcionen amb una lògica estratègica darrera ja establerta, al mateix temps que incorporen la innovació ordenada, de forma natural, dins les respostes elaborades. 

Identificació de les necessitats del territori

Cada territori disposa d’uns recursos propis que és necessari integrar quan es vol donar una resposta col·lectiva. S’han d’identificar aquelles característiques endògenes: l’estructura productiva, el motor econòmic, les dinàmiques socials, les costums, així com les oportunitats que encara hi queden per potenciar.  

És vital entendre aquells condicionants que dinamitzen el territori en qüestió. Un cop enteses les dinàmiques, es poden explorar aquelles vies que permeten l’especialització de determinats sectors, donant així als agents socials la possibilitat d’obtenir un major valor afegit.

Precisament, els laboratoris ciutadans, busquen quines són aquelles oportunitats en les que encara queda aprofundir. Són els membres del territori els qui coneixen amb més exactitud les problemàtiques existents, i doncs, és mitjançant aquesta lògica col·laborativa on es volen recollir les potencialitats que encaixen en unes dinàmiques determinades. 

Formació i talent: una aposta de futur per a la comunitat

Els laboratoris ciutadans es presenten com espais d’aprenentatge on diferents subjectes i agents socials adopten una posició activa davant d’una idea innovadora. Ser capaç d’articular una proposta educativa fruit d’un consens entre diferents actors, és tot un repte.

Per això, cal explorar quines són les voluntats que mouen els ciutadans del territori i on es pretén aplicar, esbrinant les motivacions intrínseques de la comunitat i per conseqüència, incrementant les possibilitats perquè un projecte participatiu acabi sent exitós una vegada s’ha implementat.

La relació amb el sistema educatiu és essencial, ja que una societat més formada, amb més competències i que sàpiga apreciar el talent, serà també una societat més integradora i amb menys exclusió social. 

Els reptes dels laboratoris ciutadans dins l’escenari post-COVID

  • El pas de la participació al compromís ciutadà. És possible que aquest sigui el repte principal en el que es troben immersos els laboratoris ciutadans: fer que el ciutadà passi de ser un subjecte passiu a un d’actiu, perquè sigui partícip en totes les parts del procés. Perquè això es doni, és vital transformar la cultura existent i fer entendre al ciutadà que, per tal de donar una resposta col·lectiva, la seva col·laboració és necessària en totes les etapes de la cocreació.
  • A la recerca de la integració (real) de tots els públics. Una de les principals finalitats dels laboratoris ciutadans és la de <democratitzar> la innovació, però encara falten mecanismes per a arribar a totes les dimensions de l’audiència buscada. Cal superar els biaixos que presenten, per defecte, els projectes dels labs, com són els de renta, edat i recursos temporals, i així, poder fer arribar les crides a les diferents parts de la comunitat i obtenir una integració de facto.
  • La metodologia durant la implementació. Assegurar-se que el projecte col·lectiu s’està executant correctament depèn de l’estructuració de les sessions de seguiment, on la transversalitat i la flexibilitat són clau. Per tant, per garantir el compliment dels objectius, s’ha de disposar d’eines de rigor acadèmic durant tot el procés d’execució.
  • La sistematització dels impactes i l’ordenació de les dades. Les accions han de ser monitoritzades amb els mecanismes pertinents per a veure si aquesta és bona o s’ha de modificar. En aquesta línia, els laboratoris ciutadans tenen marge de millora per a dissenyar i treballar amb sistemes d’indicadors més concrets, que permetin un control de les variables més detallat i una mesura dels impactes més específic.

A U·Trans compartim el plantejament dels laboratoris ciutadans i participem en processos urbans i territorials similars, donant suport a la concertació territorial per a la innovació social.  

 

Entrada anterior

Impacte digital i consultoria

setembre 30, 2020

Deixa un comentari