Situació actual

La reducció del finançament públic a les universitats no és un fet conjuntural ni a Espanya ni a Europa. Les tendències internacionals van totes en la mateixa direcció: diversificació de les fonts finançament. Aquelles que no ho facin poden tenir dificultats de finançament estable i permanent. Universitats Europees de prestigi de països com Alemanya, França. Holanda, Suïssa, Suècia, van començar a apostar de forma significativa pel fundraising a principis del segle XX i actualment estan recollint els fruits de l’aposta.

En aquests països, el context general sobre el Fundraising universitari era el mateix que existeix actualment a l’Estat Espanyol:

  • No hi havia cultura de captació de fons
  • La captació de fons dins del propi àmbit universitari patia una imatge negativa
  • No existien professionals qualificats en la captació de fons en l’àmbit universitari
  • Els graduats se sentien molt poc identificats amb les seves Universitats: no havien rebut serveis durant els seus anys com a estudiants; no hi havia cap vincle des de la seva graduació, no hi havia serveis d’ alumni

Actualment, les universitats espanyoles encara no estableixen el mecenatge com a activitat prioritària i estratègica de la institució, i el seu entorn socioeconòmic és fins i tot reticent vers el mecenatge universitari i es poden sentir arguments com ara: per què he d’aportar a les Universitats?; jo ja pago els meus impostos!; les universitats ja reben un import significatiu de finançament a través de l’Administració!.

No obstant això, el teixit empresarial requereix i demana Talent, Recerca, Innovació, Emprenedoria. Això requereix una vinculació del sector empresarial amb la Universitat a través de la seva contribució a la viabilitat de projectes que, sense la seva aportació, no es podrien desenvolupar. I aquesta contribució no supleix l’aportació pública.

Els Programes de Mecenatge han d’esdevenir un element clau en les Institucions d’Educació Superior per captar fons i emprendre projectes amb impacte en l’entorn socioeconòmic. El mecenatge ha de ser un punt de trobada entre el sector acadèmic i el teixit productiu per vehicular la captació i assignació de fons a finalitats específiques d’interès mutu i per a la societat.

 

Quines claus per desenvolupar un Programa de Mecenatge?

A mode de Guia, es poden avançar les següents pautes:

  • Les institucions universitàries han de ser conscients que començar és el més dur.
  • Generar una cultura de filantropia a la Universitat requereix paciència, tenacitat, capacitat de frustració i poder de persuasió.
  • Ha de ser una activitat prioritzada de la Institució i sota el lideratge del Rector.
  • Dissenyar, testejar i implementar el programa (silent phase) requereix temps i recursos abans que els resultats siguin visibles.
  • És necessari un període mínim de 3-5 anys, juntament amb el suport financer i humà apropiat, perquè una Unitat de Mecenatge pugui començar a donar els seus fruits.
  • Pot ser convenient començar amb passos petits, perquè algunes institucions universitàries poden no tenir els recursos per fer a l’inici totes les inversions necessàries i, per tant, han de demostrar la importància i el valor de el Programa abans que es facin inversions substancials.
  • Repte: saber comunicar el paper diferencial de la Universitat en cada projecte i l’impacte social que generarà.
  • LaInstitució ha de donar reconeixement als donants i involucrar-los de forma permanent.

En definitiva, la finalitat d’un Programa de Mecenatge és generar una font estable de finançament per poder atendre objectius i aspiracions de futur de la Universitat que produeixin un impacte extraordinari sobre l’entorn socioeconòmic i que, d’altra manera, no hi seria.

 

 

 

Entrada següent

Polítiques actives d’ocupació?

desembre 23, 2019

Deixa un comentari