D’ençà la creació el 1987 de la comarca del Gironès, ha conegut una consolidació com a espai de gestió local però potser encara li manca un autèntic sentit territorial i un cert grau d’auto reconeixement com a espai geogràfic d’identificació de projectes i de presa de decisió col·lectiva. L’àmbit del Gironès està fortament connotat a nivell territorial per la presència de la ciutat de Girona, de la seva conurbació i de la seva àrea metropolitana immediata, per la presència de municipis grans i petits en pes poblacional, el que dificulta la visió comarcal de reptes col·lectius i, per tant, el seu abordatge definint projectes d’intervenció impulsats des de l’escala local.

El desenvolupament local, eix vertebrador de la intervenció pública.

En termes generals, els Consells Comarcals s’han anat omplint de contingut buscant la seva oportunitat en el mar de les competències locals, donant suport als municipis i assajant noves àrees d’intervenció que tinguessin sentit en termes de creació de valor públic. Així, a tall d’exemple, un bon nombre de Consells Comarcals han trobat la seva justificació en la prestació de serveis socials, bé coordinant-los o bé fent una funció substitutòria en aquesta funció, quan els ajuntaments no poden prestar-les principalment per falta de massa crítica.

El desenvolupament local és una d’aquestes competències o funcions locals que des dels Consells Comarcals té sentit impulsar. En termes generals, els ajuntaments han assumit aquesta competència centrant-la -fonamentalment- en la recerca d’ocupació per als col·lectius amb dificultats d’inserció social, el suport al comerç i l’emprenedoria. Ara bé, dins del foment del desenvolupament local hi ha molt camp per córrer, i quan s’obté el finançament per endegar un Pla es genera una bona oportunitat.

El Pla Gironès Futur 2025.

Metodològicament, el procés d’elaboració del Pla ha seguit les següents fases:

  1. Elaboració del diagnòstic territorial, per detectar les seves dinàmiques i identificar reptes
  2. Obtenció d’informació qualitativa mitjançant entrevistes en profunditat a informants clau
  3. Constitució del Grup Impulsor del Pla, amb personalitats rellevants de la comarca, representatives de la ciutadania, el sector privat, el sector públic i l’àmbit del coneixement (model de la Quàdruple Hèlix) per fer aportacions i validar els continguts del Pla
  4. Validació de les primeres propostes del Pla en el Consell Assessor, que aplega els i les alcaldesses de la comarca (òrgan ja existent abans del Pla)
  5. Redacció de la primera proposta de continguts del Pla Estratègic i validació per part del Grup Impulsor i per part del Consell Assessor
  6. Redacció definitiva del Pla Estratègic i del Pla de Comunicació

La redacció d’ambdós documents ha tingut lloc al llarg de l’any 2018

Valoració del procés.

L’obtenció del diagnòstic és una fita important, però l’experiència demostra que també n’hi ha d’altres. Per exemple, dins d’un pla estratègic, és molt important comptar amb un relat que aporti sentit a l’àmbit territorial definit -en termes de passat, present i futur-, que creï identitat i que comuniqui dins i fora de la comarca els objectius col·lectius que es volen assolir en clau de desenvolupament local. Igualment, també és important que el Pla compti amb una estructura intuïtiva  en relació als eixos estratègics, els objectius, els projectes i les accions a emprendre.

Al llarg del procés de redacció del Pla Gironès 2025 també ha quedat clar que els projectes i accions han de ser executat, en primer lloc, pels tècnics i per les tècniques de desenvolupament local del Consell Comarcal i dels municipis del Gironès, allà on n’hi hagi. Altres aspectes del Pla a destacar són:

  • Es fan constar els principis inspiradors (guies estratègiques) que indiquen com cal treballar les accions del Pla Estratègic. Tant important és concretar accions com intentar crear un estil de treball, una manera de fer que identifiqui l’esperit i la voluntat del Pla, les actituds i la dinàmica de treball. En aquest sentit, el Pla estableix les següents guies estratègiques: context (cal crear un context en el que els actors implicats en el Pla desenvolupin el seu màxim potencial col·laborant entre ells), confiança (col·laborar creant un entorn de confiança i amb un rol facilitador), associació (dissenyar projectes d’intervenció col·laborant sempre amb agents externs de de l’inici dels projectes) i transversalitat (trencar la dinàmica administrativa de treballar per àrees sense connexió entre elles i cercar sempre la col·laboració externa)
  • Les accions que defineixen els projectes no estan descrites amb exactitud, perquè sempre cal atorgar un marge de discrecionalitat i responsabilitat operativa als i les professionals
  • Les accions i projectes que són nous i, per tant, cauen fora dels la tasca habitual del Consell Comarcal tenen una previsió de finançament de caràcter extraordinari i, per tant, caldrà aixecar un finançament específic a través de fonts de finançament alternatives
  • El Pla compta amb un sistema d’avaluació i retiment de comptes dels resultats obtinguts en la tasca d’assolir els objectius marcats. Més concretament, caldrà explicar els resultats obtinguts a 4 nivells: Consell Assessor, Grup Impulsor, mitjans de comunicació i ens finançador. Cal emprar maneres de comunicar que siguin atractives i dinàmiques, fent palesos els resultats obtinguts mitjançant infografies i documents gràfics aptes per ser difosos a les xarxes socials. El sistema d’avaluació i retiment de comptes es fonamenta en els indicadors de resultats que el Pla vagi establint i la seva valoració sempre correspon a instàncies diferents als tècnics i tècniques de desenvolupament local
  • El pla de comunicació és una peça fonamental perquè allò que no es coneix, de fet és com si no existís. Té per objectiu comunicar amb la ciutadania i posar en valor els resultats que vagin assolint-se, establint alhora pautes de comunicació per millorar l’impacte de les accions desenvolupades

En definitiva, el Pla Gironès 2025 es concep com un punt de sortida i els seus grans objectius són dos: 1. alinear esforços i 2. generar major impacte per assolir un nivell de desenvolupament local més robust i sostenible.

Entrada següent

Nous membres a l’equip d’U·Trans

Abril 16, 2019

Deixa un comentari