Entre els mesos d’octubre de 2017 i juny de 2018, a U·TRANS hem tingut l’oportunitat d’acompanyar el municipi de Tossa de Mar en re-pensar la participació ciutadana i engegar un nou procés de participació real i portat a la pràctica amb un mètode rigorós, co-dissenyat amb la ciutadania des de l’inici.

És una moda? És una novetat? És un estil?

La resposta a aquesta pregunta hauria de ser “No, és participació”, recuperant el sentit primitiu de la paraula: tenir o prendre part en una cosa, tenir quelcom de comú amb una cosa. De participació ciutadana ja fa anys que se’n parla molt i s’han pres moltes iniciatives, però el balanç de tot plegat no està clar. De fet, una de les primeres conclusions a les que hom podria arribar fent balanç és que la majoria de municipis encara són a les beceroles. És dolent, això? Doncs no necessàriament, perquè el camí recorregut permet que qui decideix iniciar ara un procés de participació ciutadana ho pot fer aplicant les lliçons apreses, no inventant la roda de nou i sense cometre errors clamorosos, especialment de plantejament inicial o de concepte.

A cada situació particular, el seu mètode

De fet, aquesta va ser la situació amb la que ens vàrem trobar a Tossa de Mar quan a la tardor de 2017 vàrem començar a treballar en un projecte de participació ciutadana.

Amb els antecedents que ens van explicar, vàrem optar per implementar una metodologia de treball que consolidés una nova manera d’enfocar la participació i que suposés un abans i un després en el que s’havia fet fins ara a Tossa. En primer lloc, vàrem establir les següents fases de treball:

  • Reformular: procurar l’enllaç entre l’antic model i el nou
  • Impulsar: identificar el mapa d’actors de Tossa per constituir el Grup Impulsor com a espai de coproducció i lideratge del procés
  • Construir: Dissenyar el procés de participació ciutadana de manera col·laborativa
  • Executar: Implementar el procés de participació ciutadana a partir del Pla Treball acordat amb el Grup Impulsor
  • Monitoritzar: sessions de treball per fer el seguiment del procés
  • Avaluar: Avaluació dels impactes obtinguts i elaboració de conclusions

En segon lloc, es va fer evident després de les primeres sessions de treball que fins aquell moment, Tossa de Mar no havia comptat amb una metodologia estructurada per als seus processos de participació i que, per tant, els resultats havien estat força irregulars i que existia una certa desorientació sobre quin enfocament donar a tot plegat. Més concretament, les “lliçons apreses” que se’n podien desprendre del camí recorregut fins aleshores serien:

  • Havien existit processos de decisió col·lectiva però que es movien en una dinàmica de mobilització més que no pas en un procés estructurat de participació ciutadana
  • Existia la percepció que els processos de decisió col·lectiva havien produït uns resultats que posteriorment no havien estat tinguts en compte pels responsables polítics a l’hora de prendre les decisions
  • Hi havia hagut força mancances de comunicació, el que havia redundat en que alguns ciutadans no havien tingut l’oportunitat real de participar
  • La participació incrementa quan existeix la sensació que els canvis afectaran la ciutadania, per una qüestió de proximitat

Els resultats obtinguts

L’oportunitat volgué que calia prendre una decisió sobre el futur ús de l’antic edifici de l’ajuntament, ja que aquest es traslladarà en un futur proper a una nova ubicació. Quin nou ús havia de tenir l’edifici antic de l’ajuntament?

En un primer moment es van recollir gran quantitat de propostes que finalment van ser sintetitzades en les següents usos:

  • Un annex per ampliar l’Institut de Tossa de Mar, on es pugui impartir Batxillerat i un Cicle Formatiu de Grau Mitjà en Turisme
  • Habitatge de lloguer social, destinant l’espai a crear habitatge social de lloguer per a joves
  • Aparcament per a vehicles, responent a la necessitat d’aparcar al centre de la vila especialment en els mesos de major afluència
  • Centre Cívic o Ateneu atès que a Tossa no n’hi ha cap i reforçaria la interacció entre la societat a través d’activitats diverses
  • Parc urbà, perquè el centre del poble necessita ser esponjat i disposar d’un entorn natural urbà de qualitat
  • Sala d’exposicions per donar un nou impuls al concurs de pintura ràpida de Tossa, com un nou emplaçament per fer lluir el patrimoni

La participació era oberta a tossencs i tossenques de més de 16 anys, i calia estar empadronat. Es van habilitar 4 punts de votació presencial i assistida i es posà en funcionament una app per facilitar la participació en línia. Igualment, es van elaborar materials gràfics de suport i un pla de comunicació per a xarxes socials. La participació ha estat del 3,43% sobre el total del cens, amb aquesta distribució:

  • Centre Cívic: 48% dels vots
  • Annex Institut 18% dels vots
  • Parc Urbà 18% dels vots
  • Habitatge Social 13% dels vots
  • Sala d’Exposicions 2% dels vots
  • Aparcament 2% dels vots

Quina valoració cal fer-ne?

Certament, hom pot considerar que el percentatge de participació fou fluix, però cal matisar-ho en el sentit que és un percentatge similar al que s’obtenen en processos similars en altres municipis. Igualment, a Tossa es partia pràcticament de zero i, per tant, els resultats són un bon punt de sortida. Malgrat tot, però, la societat civil no va acabar de mobilitzar-se i en aquest sentit encara hi ha força a feina a fer.

D’altra banda, cal destacar que el procés ha estat coliderat per la ciutadania a través del Grup Impulsor, que restarà a partir d’ara com a instància estable que col·laborarà amb l’Ajuntament en la definició de nous processos de participació. En definitiva, Tossa de Mar està en posició d’iniciar el camí d’emprar la participació ciutadana com a instrument per a la definició de polítiques públiques, enfocament que sempre hem defensat a U·TRANS i amb el que seguim treballant en altres municipis.

Entrada anterior

El sector marítim us saluda

Juny 28, 2018
Entrada següent

Com ha de ser el sòl industrial del segle XXI?

Juliol 12, 2018

Deixa un comentari