El 24 de maig de 2018 ha tingut lloc la reunió de la Comissió de Formació del Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona (Pacte Industrial RMB). L’objectiu principal ha estat donar a conèixer l’estudi que s’ha elaborat des de la Fundació Barcelona Formació Professional (Fundació BCN FP) sobre  formació professional dual.

Val a dir que ambdues institucions no tenen competència legal per legislar, regular o finançar l’organització de la formació professional a casa nostra però, malgrat tot, són entitats on hi conflueixen diverses organitzacions públiques i privades que tenen un interès propi en la formació en general i en la formació professional en particular. Per tant, de manera regular, aquestes dues entitats organitzen presentacions i fòrums on fan públic el seu coneixement i propostes sobre com caldria organitzar la formació professional a Catalunya i a Espanya, atès que el marc regulador és fonamentalment el mateix. És a dir, tant la Fundació BCN FP com el Pacte Industrial RMB fan una funció a mig camí entre el grup de pressió i el laboratori d’idees per orientar l’acció pública i la presa de decisió dels responsables de les administracions competents en matèria de formació professional.

 Les assignatures pendents de la formació professional

Montserrat Blanes, directora de la Fundació BCN FP, va centrar el debat afirmant que, arrel de l’anàlisi prospectiva que han fet durant 2017 demanant l’opinió a múltiples actors implicats en la formació professional (operadors de l’oferta, empreses, administracions públiques responsables, organitzacions empresarials), els reptes per als propers deu anys en l’àmbit de la formació professional són reptes de sistema, és a dir, inherents a la pròpia organització de la provisió de la formació professional. Concretament:

  • La innovació pedagògica. Tot fa pensar que la formació professional ha quedat al marge dels darrers moviments de renovació pedagògica que hi ha hagut a Catalunya, i que per tant l’adquisició de coneixements i actituds encara segueix els mètodes d’antany. Aquesta seria una gran paradoxa, atès que la formació professional és en ella mateixa innovadora si vol formar adequadament els professionals que el mercat de treball demana
  • L’orientació professional continua sense estar ben articulada, el que provoca que molts joves desconeguin les possibilitats de formar-se seguint Cicles Formatius -per exemple- i les oportunitats que això genera. Novament, apareix encara l’estigma de desprestigi social que acompanya la formació professional, contra el qual no s’acaba de trobar la(es) fórmula(es) per lluitar-hi
  • La relació entre centre educatiu i empresa, qüestió fonamental per entendre les dificultats amb les que es troba la formació professional dual. El grau d’entesa al que cal arribar entre els professorat del centre i els possibles formadors en el lloc de treball costa d’assolir, i l’aplicació de les normatives de contractació, retribució i avaluació dels alumnes encara grinyola

Contra aquest panorama poc engrescador, des de la Fundació BCN FP es reacciona obrint el zoom elaborant informes estadístics per a l’àrea de Barcelona i analitzant models de formació en alternança (terme emprat per referir-se que hi ha diversos models de formació professional dual) a Europa, fent visites de treball in situ.

La formació professional dual a Europa i a Catalunya

L’investigador de la Fundació BCN FP, Àngel Tarriño, ha presentat l’estudi d’anàlisi comparativa entre diferents models nacional de formació professional dual, amb l’objectiu de fer llum sobre l’estat actual de la formació professional dual a Catalunya i les seves futures possibilitats de desenvolupament i consolidació.

L’estudi mostra molta informació i pròximament serà publicat i es lliurarà el document del mateix. Mentrestant, avancem algunes de les idees que segons el nostre criteri són força destacades:

  • La qualificació professional a Espanya és forta en el nivell superior (per sobre de la mitjana europea) i en el nivell elemental (també superior a la mitjana europea), mentre que el nivell intermig -que correspon als diversos nivells tècnics- a Espanya és clarament inferior a la mitjana europea. La solució a aquesta situació passa per la formació professional, però la situació sembla que es cronifica. Les causes d’aquesta situació són clares: majors nivells d’abandonament escolar, menor prestigi socials dels estudis tècnics intermitjos, menor inversió pública vers la formació professional, taxes més elevades a Espanya de sobrequalificació
  • Alhora, com que la població jove estudiants no mostra en termes agregats una clara preferència per als estudis industrials, moltes empreses -especialment en el camp de la indústria- tenen problemes seriosos per cobrir perfils tècnics qualificats. La dada: es calcula que el 2025 el 64% dels llocs de treball seran per a tècnics professionals però només el 24% dels joves estudia formació professional actualment
  • Alemanya i Suïssa van començar fa més de 40 anys amb la formació professional dual, i està implantada tot i que hi ha molta pime (una de les dificultats que hom al·lega perquè es desplegui a Catalunya) i les associacions empresarials i gremis juguen un paper fonamental en la planificació, finançament i avaluació del sistema dual
  • Per contra, Holanda presenta un model centralitzat però és també un cas d’èxit reconegut. Cinc ministeris planifiquen el sistema de formació professional i s’ha fet una reforma radical. La formació professional s’oferia en uns 900 centres docents i ara estan agrupats en 40 centres, que funcionen com campus en els que l’empresa està integrada
  • Per al cas de Dinamarca, la formació professional està organitzada per agrupacions locals d’agents socials, on es troben l’àmbit de la formació i el de l’empresa. Destaca també l’existència d’un batxillerat mixt que tant permet anar a la Universitat com a la formació professional, i així l’estudiant pot retardar la decisió uns anys
  • Els casos de França i Espanya són models similars, centralitzats: l’estat crea el marc legislatiu bàsic i els agents socials tenen un paper consultiu, en el que el nivell de l’Administració Local no té cap incidència
  • En relació a la implantació de la formació professional dual a Espanya, només el 21% dels centres de formació professional ofereixen itineraris duals i només el 3,3% dels joves que fan formació professional és en règim dual

Igualment, en format de preguntes i respostes, es van posar sobre la taula força temes relacionats amb la formació professional dual: perquè l’administració educativa no té a Catalunya un ens específic que reguli i fomenti la formació professional dual? Fóra convenient que hi hagués un contracte específic per a la formació professional dual? Quina és la millor manera d’avaluar la els resultats de la formació professional dual?

El tancament: fem volar la imaginació?

Finalment, per tancar la reunió de la Comissió de Formació Pacte Industrial RMB, Ma Rosa Fiol, de l’Associació Empresarial de l’Hospitalet i Baix Llobregat, llança una inspiradora proposta que suposa una disrupció en ella mateixa. El sistema de formació de les persones s’hauria de reestructurar de dalt a baix de manera que assegurés una formació mínima obligatòria i comuna per a tota la població. A partir d’aquí, els blocs educatius de batxillerat, formació professional inicial, formació per a l’ocupació, formació continuada i formació universitària s’haurien de dissoldre. A canvi, es tractaria d’organitzar i oferir una ampli rang de formacions -imaginem que de durada relativament curta, homogèniament distribuïda en el territori i amb distints nivells d’aprofundiment- vinculades a un camp del coneixement o a una activitat productiva a les que s’hi podria accedir lliurement per anar creant cadascú el seu propi itinerari, fins allà on volgués.

No seria aquesta una opció vàlida per a moltes persones i empreses? Davant de problemes que s’arrosseguen de fa més de 40 anys, com per exemple la fusió de la formació professional inicial amb la formació professional per a l’ocupació o del fet que les empreses presenten dificultats continuades per trobar els perfils professionals amb la qualificació adequada a les seves necessitats, no seria aquesta una alternativa?

Gràcies per fer-nos conèixer i pensar!

 

Entrada anterior

Com atrau el talent l’administració pública?

Març 16, 2018
talent a l'administració
Entrada següent

The Creative Jam

Juny 11, 2018

Deixa un comentari