Per participació ciutadana cal entendre la posada en marxa de procediments a través dels quals la ciutadania pot expressar la seva opinió sobre determinades qüestions de proximitat que afecten la quotidianitat de la seva comunitat, barri, poble, ciutat o territori.

D’uns anys ençà, els governs municipals han posat en marxa aquests processos per orientar la seva acció de govern i legitimar-se, és a dir, guanyar credibilitat i consens.

El debat sobre la participació ciutadana fa anys que dura, sovint acompanyat de certs recels: que si és una moda fugissera, que si sempre participen els mateixos, que qui ha de decidir són els polítics perquè per que això els hem votat, que l’oposició política pot cooptar el procés o que els grups de pressió locals hi poden influir, etc. Ara bé, simplement aquests darrers recels decauen si s’apliquen eines TIC que obren fàcilment la participació a tota la ciutadania.

Justificació

En qualsevol cas, la participació ciutadana és un element que ha entrat amb força en el que podríem anomenar la governança de ciutats i territoris. Sembla lògica la consolidació d’aquests processos participatius per diverses raons:

  • Cal dissenyar polítiques públiques des de la proximitat i no només a partir de…
    • els programes electorals dels partits guanyadors, elaborats a corre-cuita per uns quants militants locals quan vénen les eleccions.
    • les intuïcions i coneixement dels regidors i regidores amb responsabilitat de govern.
    • les influències dels poders locals: grups de ciutadans més ben organitzats, empresaris, botiguers, propietaris de sòl i immobles.
    • les oportunitats generades per altres instàncies de govern regional o nacional.
  • Incorporar les opinions de la ciutadania durant una legislatura -4 anys- orienta les prioritats i la intensitat de l’actuació municipals, i també permet proposar noves polítiques públiques des de zero.

Apostant per la participació ciutadana

Quan els ajuntaments es plantegen accions vinculades a la participació ciutadana, sorgeixen molts dubtes. Tot i que existeix la voluntat d’eixamplar i aprofundir aquests processos, el més normal és que els responsables polítics i els tècnics locals experimentin dificultats, bàsicament de manca de recursos de dos tipus:

  • De temps: apareix una nova funció per implementar però, evidentment, no es pot desatendre cap de les que ja s’estan executant. Això suposa una nova càrrega de treball que difícilment pot ser assumida dins d’una mateixa jornada laboral i existeixen dificultats a l’hora d’incorporar nou personal per abordar aquesta matèria
  • De coneixement: per fer participació ciutadana amb garanties cal saber-ne, i això requereix un procés d’aprenentatge. Cal experimentació, cal conèixer altres experiències i cal formar-se (o assessorar-se).

Des de la perspectiva dels tècnics locals, cal reconèixer que els recursos són sempre finits i que, per tant, gairebé mai s’inicien processos de participació ciutadana en condicions òptimes: falta temps, falta personal, falta coneixement, falta pressupost. Ara bé, el personal tècnic local i l’equip polític també sap que això no és cap excusa per aturar-se.

Tipologies de processos de participació ciutadana

Com es formalitza aquest procés de recollida d’opinions per implicar la comunitat local en el procés de presa de decisió? Respondre implica entrar en les tècniques de participació ciutadana, aquí n’enumerem algunes a tall d’exemple:

  • Recolzar-se en la societat civil present al territori per recollir propostes de qualsevol tipus -integrals o sectorials- amb el compromís per part del govern local d’incorporar les aportacions en el disseny de futures polítiques públiques: reformes de l’espai públic, qüestions urbanístiques, organització de serveis, mobilitat, joventut, etc.
  • Pressupostos participatius, on es defineixen accions i s’assigna un pressupost per a la seva implementació, amb diverses variants:
    • Recollida de propostes oberta a tota la ciutadania, a les que cal assignar un pressupost durant un període determinat de temps (anual, bianual, trianual) per atendre les accions proposades per la ciutadania. Tècnicament, el procés és: 1. Recollida de propostes, 2. Presentació presencial de les propostes ja estructurades, 3. Votació presencial i online per prioritzar i Implementació
    • Una variació de l’anterior procediment pot ser que des del govern local es proposi un nombre limitat de possibles accions per implementar -amb el seu corresponent pressupost compromès i termini d’execució- i que la ciutadania les prioritzi. Tècnicament, el procés és: 1. Presentació de les propostes estructurades, 2. Votació presencial i online 3. Implementació
  • Elaboració d’escenaris de futur, on es crea i comparteix una certa idea col·lectiva sobre el futur de la ciutat o el territori, bé sigui de manera integral definint horitzons, bé sigui de manera sectorial (educació, medi ambient, sectors productius, etc.). Aquí les tècniques poden ser força diverses: elaboració del mapa d’actors, identificació d’informants clau, entrevistes, establiment de taules sectorials de debat, grups focals, elaboració de plans d’acció.
  • Possibilitat de fer arribar propostes d’actuació concretes a l’agenda local, que són assumides pel govern local. Cal organitzar una “Assemblea Oberta” o similar, on els veïns i les entitats poden fer propostes. Cal un mecanisme de selecció i priorització abans d’entrar a l’agenda local per ser implementades
  • Referèndums o consultes ciutadanes, per tal d’orientar o determinar l’acció pública en una determinada qüestió del municipi. Normalment, acostumen a ser qüestions d’elevat impacte local i de transcendència més enllà d’un mandat: la construcció d’un gran equipament (un port, per exemple), la construcció de nous vials (per exemple, la variant d’una carretera), la construcció d’un gran equipament (per exemple, un teatre o un gran centre comercial), etc. Normalment, no es comprometen a inversions.
Participació ciutadana

 

Ara bé, més enllà d’aquestes tècniques de participació ciutadana, cal dir que les bones pràctiques en aquesta matèria passen per incorporar instàncies de participació permanents en el disseny de les polítiques públiques i també en la seva implementació.

A U·Trans ens creiem els processos de participació i apostem per crear les condicions òptimes per generar polítiques públiques després de preguntar, votar, consultar i prioritzar. I ens preocupem per passar del paper a l’acció.

Deixa un comentari