Com vèiem en l’article anterior (Qui paga realment la recerca?), en els països desenvolupats són els agents privats (empreses i institucions privades sense ànim de lucre) qui suporten la inversió en R+D. A través d’aquest article volem analitzar el paper de les polítiques públiques que es duen actualment a terme per tal de fomentar l’R+D a les empreses i altres agents del món privat.


L’R+D privada a Catalunya i Espanya

L’Estratègia de Lisboa (l’antecessora de l’Estratègia Europa 2020) fixava que, per a 2010, almenys dos terços de l’esforç econòmic per a l’R+D fos d’origen privat. Tot i que estem lluny d’assolir-los, a Catalunya el pes del sector privat (empreses + institucions privades sense ànim de lucre) ha anat augmentant de manera progressiva fins al 57,5% de 2015. La dada global d’Espanya es manté en nivells encara inferiors, en el 46% segons les dades de l’OCDE.

Si ens centrem a fer una anàlisi sobre l’estat de l’R+D a les empreses catalanes prenent com a referència el Baròmetre de la Innovació a Catalunya 2016 (3a edició), elaborat per ACCIÓ, es constata com una quarta part de les empreses catalanes de 9 o més treballadors adquireixen o desenvolupen R+D. En el cas del sector industrial, el percentatge arriba al 39’4%. Segons es dedueix d’aquest informe, els bons resultats de la inversió en R+D a les empreses catalanes semblen clars: un 56% van augmentar els recursos destinats a la recerca entre 2014 i 2015, mentre tan sols un 6’9% els van retallar.

Podem constatar que, malgrat la inversió en R+D s’hagi mantingut a la baixa durant el període de crisi econòmica, sí que és cert que els diversos nivells d’administració han potenciat diversos mecanismes de suport a la iniciativa empresarial en R+D. Analitzem-ho:

 

Vies de finançament de l’R+D a les empreses a nivell català

D’una banda, en el cas de la Generalitat, ACCIÓ és l’òrgan que centralitza la majoria d’ajuts públics. Es preveu que, al llarg del 2017, el Govern haurà destinat fins a 43M€ en programes de suport a la innovació empresarial (l’any 2016 en van ser 35). Alguns programes que destaquen en aquest sentit són:

ACCIÓ també gestiona part dels fons FEDER, en plena coherència amb l’estratègia d’especialització intel·ligent en R+D de Catalunya (RIS3CAT):

D’altra banda, també existeixen altres iniciatives que, des del món privat, volen impulsar la innovació tecnològica, en particular a les pimes catalanes. Aquesta és la finalitat de MÉS PIME, un centre d’excel·lència impulsat primordialment per PIMEC i Eurecat que vol oferir metodologia, coneixement i innovació tecnològica permanent, cofinançant fins al 50% els seus projectes. La mateixa PIMEC ofereix també assessorament per aquelles empreses que inverteixin en R+D+i.

 

Vies de finançament de l’R+D a les empreses a nivell estatal:

L’òrgan estatal que centralitza el finançament a l’R+D en empreses és el Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial (CDTI), adscrit al Ministeri d’Economia i Competitivitat. Les seves funcions estan específicament centrades a donar suport a les empreses per a aquelles transformacions que impliquin la innovació en àmbits com ara el finançament, la internacionalització i altres serveis de valor afegit a través de múltiples instruments. Durant 2015 el CTI va finançar directament 1.016,55M€, en bona part gràcies a fons europeus, en projectes d’R+D en empreses. Va executar més del 15% de la R+D total de les empreses espanyoles.

A més de proporcionar el finançament, el CDTI pot emetre l’Informe Motivat per a les desgravacions fiscals per a activitats d’R+D, que tenen per objectiu premiar l’esforç de les empreses en el desenvolupament d’activitats innovadores, permetent minorar la quota íntegra de l’Impost de Societats fins al 100%, incrementant-ne la competitivitat i incentivant la millora contínua dels seus productes i processos. El potencial de deducció fiscal d’aquest incentiu pot ascendir fins al 59% de les despeses en projectes d’R+D i d’un 12% en projectes qualificats com IT.

 

Vies de finançament de l’R+D a les empreses a nivell europeu: Horitzó 2020

Horitzó 2020 és el programa comunitari destinat al finançament de projectes transnacionals en recerca i innovació. A través de l’SME Instrument s’ofereixen subvencions a fons perdut a petites i mitjanes empreses amb projectes propis (individualment), innovadors de gran impacte i potencial de creixement internacional. El pressupost total és de 3.000M€ durant tot el període de programació actual (2014-2020), i es reparteix en convocatòries periòdiques, cada 3 mesos aproximadament.

Durant el primer any i mig del període de programació a Catalunya se’n varen beneficiar més de 50 pimes, el 5% de les que varen rebre ajuts en el total de la UE, que varen rebre entre 50.000€ i 2’5M€ per dur a terme estudis de viabilitat i finançar les seves activitats d’innovació i desenvolupament per poder portar els seus projectes al mercat.

L’SME Instrument planteja dues fases d’accés per a totes les pimes:

  • FASE 1: Estudi de concepte i viabilitat. Especialment recomanada per a aquelles pimes que vulguin definir i consolidar el seu model de negoci sobretot en el mercat europeu, més que en el local. Es proporcionen ajuts de 50.000€ per tal d’avaluar riscos, explotar la propietat intel·lectual, fer estudis de mercat o de disseny i validar la viabilitat del projecte, entre altres.
  • FASE 2: R+D, demostració i aplicació comercial. Destinada a desenvolupar el projecte i fer-ne el bridge to market a través del coaching per tal de maximitzar les opcions d’èxit. Ofereix ajuts del 70% per a projectes entre 0’5 i 2’5M€.

 

Valoració:

Durant els darrers anys, l’administració ha impulsat vies de finançament per facilitar l’R+D a les empreses. No obstant, també és cert que -com en molts altres àmbits- trobem a faltar que les pròpies agències no hagin elaborat una avaluació ex-post de la implementació de les seves polítiques públiques, i més encara si es tracta de subvencions a fons perdut. Aquesta és una tasca clau a l’hora de prioritzar una o altre política pública.

Ara bé, des de l’àmbit acadèmic existeixen diverses publicacions de la Càtedra d’Innovació i Empresa de la Universitat Rovira i Virgili (URV) a través de les quals s’ha analitzat l’efecte directe d’aquestes subvencions sobre la capacitat innovadora de les empreses, entre altres.

Com a conclusió, cal que l’administració segueixi implementant aquest tipus d’ajuts alhora que n’augmenti quantitativament la dotació, així com també que avaluï els resultats de l’impacte assolit.

Entrada anterior

Qui paga realment la recerca?

Setembre 5, 2017

Deixa un comentari