L’acrònim STEM, encunyat per la National Science Foundation (NSF) dels EUA, designa les quatre grans àrees de coneixement on treballen científics i enginyers (Science, Technology, Engineers i Mathematics). Parlem de disciplines que són un motor fonamental en economies tecnològicament avançades i és per a això que es vol fomentar l’educació en STEM, per a augmentar-ne la competitivitat i mantenir la capacitat d’un creixement sostenible a llarg termini.

Una visió comparada

El desequilibri entre oferta i demanda en vocacions STEM a Europa suposa que ja actualment hi hagi llocs de treball que no es puguin cobrir per manca de professionals qualificats, i que -si es manté la tendència- es perdi l’oportunitat de cobrir noves places en l’àmbit TIC. Concretament, segons el Comissari Europeu del Mercat Digital Únic Andrus Ansip -i malgrat el ràpid creixement del sector TIC, que crea uns 120.000 llocs de treball anuals-, l’any 2020 a Europa hi faltaran més de 800.000 treballadors qualificats.

Si bé les darreres dades disponibles d’Eurostat (2012) ens indicaven que Espanya se situava lleugerament per sobre de la mitjana tant en graduats en STEM (23’4% Espanya; 22’9% mitjana UE) com estudiants (26’4% a Espanya respecte 25’7% UE), durant els darrers anys la caiguda d’alumnes matriculats a les universitats espanyoles en graus STEM ha estat constant.

% of STEM graduates in Europe

Si fem una ullada a les dades que ens proporciona el Ministeri d’Educació, veiem com la caiguda percentual ha estat de més del 3% en 7 anys, i encara és més accentuada si l’analitzem des del punt de vista demogràfic, és a dir, comptant la caiguda de la natalitat en les darreres generacions, que de ben segur que en els propers anys accentuarà els efectes de la manca de graduats en STEM.

Alumnes STEM matriculats en universitats espanyoles

Un altre aspecte que marca diferències respecte a Europa és la manca de titulats en Formació Professional de Grau Superior (CFGS) –a Espanya només representa un 23’9% de la força laboral, mentre a la resta d’Europa és el 48’4% segons CEDEFOP-. I és que una bona part dels CFGS que s’ofereixen a Catalunya (un 28%) se centren en disciplines STEM, en famílies com informàtica i telecomunicacions; indústria, mecànica, electricitat i electrònica i transports, aeronàutica i nàutica, i sovint són aquests perfils els més demandats. Destaquen, sobretot, perfils com els d’analista i dissenyador de software i multimèdia i d’administrador de sistema i xarxes, que han vist com la seva contractació s’ha triplicat des de 2014.

 

Ocupabilitat i manca de graduats a Catalunya

Precisament a Catalunya la situació es veu reforçada per la posició de Barcelona com a pol d’innovació al sud d’Europa gràcies a esdeveniments de referència global en TIC com l’Smart City Expo o el Mobile World Congress. Malgrat això, estudis com les Enginyeries en Informàtica, Telecomunicacions o Industrial i el Grau en Matemàtiques compten amb percentatges d’inserció laboral superiors al 90% al cap de 4 anys que els universitaris els finalitzin (dades de l’Estudi de l’AQU 2014) però, per contra, a algunes Facultats els costa cobrir totes les places que s’ofereixen. El cas més evident seria el de l’Enginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió, que amb un grau d’ocupabilitat del 94,7% només va cobrir el 38% de la seva oferta, d’acord amb les dades de preinscripció universitària de juny de 2016.

El desequilibri encara és més elevat en el cas de les dones: malgrat que accedeixin en major proporció que els homes als estudis superiors, ho fan en un percentatge més reduït en disciplines STEM. Per exemple, l’única universitat catalana on hi ha més homes que dones és la UPC, que tan sols comptava amb un 25% de matriculades en graus i enginyeries. La situació era encara més flagrant en algunes Enginyeries com l’Elèctrica, de Sistemes TIC o Mecànica, on les dones no suposen ni el 10% d’inscrites.

 

STEM no és atractiu per als alumnes? Quines solucions podem trobar?

En definitiva, ens trobem amb què en un context de revolució tecnològica en què la demanda de professionals STEM és creixent, l’oferta s’estanca -també per raons demogràfiques- i sobretot existeix una manca de perfils tècnics provinents de l’FP de Grau Superior, molt més accentuada que a la resta de la Unió Europea.

És molt difícil esbrinar quines són les causes més concretes d’aquesta manca de vocacions, que és estesa en molts països de la UE. Fallen els sistemes d’informació per als joves? La metodologia i els plans d’estudi són els adequats? És una qüestió de prestigi social?

El que sí que sabem, però, és que les mesures més efectives passen per la promoció de les disciplines STEM des del sistema educatiu, com també replicant els seus alts nivells d’ocupabilitat entre els seus potencials estudiants.

El desequilibri entre oferta i demanda en els estudis de caràcter cientificotècnic a Catalunya ha portat al Govern a l’elaboració del Pla STEMCAT per al foment de les vocacions científiques i tecnològiques i en la creació d’un grup de treball per a definir-ne els continguts. STEMCAT vol adreçar la situació de base, des del sistema educatiu, impulsant les matèries de caràcter cientificotècniques que ja s’han vingut impulsant des de fa temps. Alguns exemples de programes previs a aquest són mSchools, que vol ajudar alumnes i docents a integrar la tecnologia mòbil a l’aula de manera eficaç; bitbot.cat, encaminat difondre l’oferta extraescolar d’activitats en l’àmbit de la programació i la robòtica a Catalunya; Ciència i Aula, impulsat per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació i diverses administracions i que pretén fomentar les vocacions STEM en el marc de l’ensenyament a les escoles amb activitats innovadores o, en darrer lloc, Impulsem la Robòtica. Fruit de la col·laboració entre la Fundació “la Caixa” i el Departament d’Ensenyament, vol afavorir l’aprenentatge competencial de tecnologies creatives fonamentades en l’ús de dispositius electrònics programables. Fins i tot empreses privades com Telefónica també han promogut iniciatives (Desafío Telefónica, a través de la seva Fundació) per promoure el coneixement STEM al sistema educatiu.

El Pla STEMCAT vol tenir incidència tant entre el professorat -fomentant-ne la formació permanent en les disciplines mencionades- com estimulant la participació de les empreses a l’escola i la promoció de les disciplines STEM a la societat. Sense oblidar la perspectiva de gènere, i vetllant especialment per a fomentar-les entre les noies.

A U·TRANS treballem per al foment de les vocacions STEM col·laborant amb la UPC Manresa (EPSEM-UPC).

Entrada anterior

Un ideal, un projecte, un lloc

Març 27, 2017
Falansteri

Deixa un comentari