Les organitzacions sense ànim de lucre són una realitat ben present a les societats occidentals, tot i que l’impacte social de la seva tasca sovint queda difuminat perquè la seva activitat i els resultats que obtenen no acostumen a ser notícia, i els mitjans de comunicació no els donen prioritat. Sempre són més conegudes les accions i els impactes de les grans empreses -la borsa, els beneficis empresarials, l’ocupació- o dels governs -el pressupost, les normatives, les obres públiques- que no pas els d’aquestes organitzacions.

Així, entre l’àmbit de l’empresa i l’àmbit de l’estat les organitzacions sense ànim de lucre sembla que els costa comunicar la raó que justifica la seva existència, i potser també per això la societat les identifica de maneres diverses: organitzacions no governamentals, societat civil, Tercer Sector. Precisament, la denominació “Tercer Sector” defineix les entitats que no han estat creades per una administració pública i que no busquen lucrar-se amb la seva activitat, en contraposició al sector de l’empresa privada (que per definició es regeix per criteris mercantils) i al sector públic (que, tot i no tenir ànim de lucrar-se, ha estat impulsat per alguna administració pública).

El més important d’una ONG és la seva missió. Això ho ha de condicionar tot. Més encara quan durant els darrers anys les ONG han hagut d’entrar de ple en la professionalització de la seva tasca, precisament per assolir la seva missió social: cal incorporar personal professional, a més del voluntari, per garantir l’impacte de l’organització de manera continuada, ja sigui oferint serveis oberts a la població, captant fons de finançament, creant consciència social i/o sensibilitzant a l’entorn d’una qüestió determinada o bé desenvolupant accions de lobby davant els decisors públics per provocar canvis legals.

Els àmbits de treball de les ONG són ben diversos: atenció a la població en risc d’exclusió social, generant oportunitats d’inserció social i laboral dels col·lectius més vulnerables, acompanyament en la infància i adolescència, grups de suport mutu a persones amb malalties o familiars, promoció i oferta d’educació en el lleure, atenció i seguiment de les necessitats socials bàsiques, cooperació internacional i del desenvolupament, defensa dels drets i llibertats, etc.

Allò que fa radicalment diferent una ONG és que no ofereix un bé o un servei per justificar la seva existència. El producte final de les ONG són éssers humans diferents perquè aquestes organitzacions són artífexs d’un canvi en les persones, destinatàries últimes de la seva acció. Totes elles irrompen de manera significativa en els individus i col·lectius, acompanyant-los en els seus esforços per redirigir o reorientar el seu projecte vital. Per aquesta raó, allò que eventualment podríem definir com a “producte” d’una d’aquestes ONG és un pacient que conviu amb la seva malaltia i és partícip de grups de suport mutu, un infant que ha après, un jove que s’apodera i no pren el camí de l’exclusió social, una persona adulta que es respecta a si mateixa, un ancià ben atès al qual s’escolta i segueix prenen decisions amb criteri o una persona aturada que aconsegueix trobar feina i/o comença a formar-se en un nou ofici. Tots aquests casos hauran tingut més o menys èxit, gràcies a la intervenció d’una o altra ONG, una vida humana diferent. Així, la implicació personal dels professionals i els voluntaris de les ONG es viu amb molta intensitat, i és quelcom que cal saber gestionar.

Un dels reptes que cal abordar des de l’àmbit més institucional d’aquestes ONGs és la comunicació el seu impacte, que sempre anirà en funció de la seva organització, la gestió de la mateixa i la capacitat de captar fons.

 

Factors que intervenen en la comunicació de l’impacte de les ONG

Factors que intervenen en la comunicació de l’impacte de les ONG

 

Aquests són els pilars que permeten assolir la missió de l’ONG i per això cal que el seu personal professional, els seus voluntaris i el seu personal directiu treballi de manera alineada i, molt important, amb una adequada política de comunicació externa.

En un món de recursos escassos i de demandes socials creixents, les ONG més innovadores cerquen suports externs –en comunicació, en models de gestió, en redisseny organitzatiu, en models de captació de fons- per poder-se concentrar en la seva missió i generar el màxim impacte. U·TRANS ha detectat aquesta necessitat i ja estem col·laborant en diversos projectes per donar resposta a aquests reptes del Tercer Sector.

Deixa un comentari