L’aposta per la creació de centres de recerca propis i regits per criteris d’excel·lència, rendiment de comptes i autonomia de gestió ha contribuït a fer que la qualitat de la recerca a Catalunya la situï entre les regions capdavanteres a Europa. Ara bé, aquest alt nivell en la recerca no es tradueix en una alta valorització socioeconòmica dels seus resultats; manca la capacitat de generació d’activitat econòmica. Segueix havent-hi una desconnexió entre recerca i empresa, i un gap entre els indicadors d’excel·lència científica i els d’innovació.

Des del Govern de Catalunya s’està posant en funcionament diferents polítiques i instruments per tal d’afavorir la creació i la consolidació d’un ecosistema empresarial nou, d’alt valor afegit i intensiu en coneixement, basat en els resultats provinents dels diferents centres de generació de coneixement del nostre sistema de ciència i innovació. La finalitat és aconseguir la generació de llocs de treball d’alta qualificació i una millora significativa de les activitats innovadores que han d’actuar com a motor de l’economia catalana en els propers anys.

En aquest sentit cal remarcar, com ja es comentava en actualitzacions prèvies, l’Estratègia RIS3CAT, que promou l’R+D+i com a motor de transformació del teixit productiu i preveu la valorització del coneixement i la transferència innovadora com un dels instruments bàsics per aconseguir aquest objectiu.

Així, a partir de l’Estratègia RIS3CAT s’estan llançant, entre altres, les següents iniciatives:

  • Comunitats RIS3CAT, impulsades des de l’Agència per a la Competitivitat de l’Empresa (ACCIÓ). Es tracta d’agrupacions d’empreses, agents del sistema d’R+D+i, organitzacions clústers i entitats de suport a l’empresa que impulsen plans d’actuacions en l’àmbit de la recerca, el desenvolupament i la innovació per a la transformació econòmica de les activitats productives dins els set sectors líders definits en l’Estratègia RIS3CAT (indústries alimentària; química, energia i recursos; mobilitat sostenible; disseny; culturals; salut i ciències de la vida i sistemes industrials). Les comunitats tenen com a objectiu promoure estratègies de transformació econòmica per als àmbits mencionats a mitjà i llarg termini a partir de la incorporació de l’R+D+I i de l’aplicació de les tecnologies facilitadores transversals a les activitats productives per generar noves oportunitats científiques, tecnològiques i econòmiques. A finals d’octubre es va obrir la convocatòria d’enguany, que romandrà oberta fins al 31 de gener.
  • Programa Indústria del Coneixement, impulsat des de la Secretaria d’Universitats i Recerca (SUR). Aquest programa pretén afavorir la creació i desenvolupament de noves empreses fruit de la recerca que es porta a terme des de les universitats, centres de recerca, centres tecnològics, fundacions hospitalàries i institucions sense ànim de lucre per crear spin-offs de base científica. El programa està estructurat en tres fases: llavor (fase I), producte (fase II) i mercat (fase III). El passat 22 d’octubre es va obrir la convocatòria d’enguany per les fases I i II, que ha romàs oberta fins el 21 de novembre.

En l’àmbit internacional, cal remarcar l’esforç de posicionament que està realitzant Catalunya en l’àmbit d’innovació gràcies a la seva participació en importants iniciatives europees com:

  • Participació a l’EIT-Health, la Knowledge Innovation Community (KIC) de l’European Institute of Innovation and Technology (EIT) especialitzat en l’àmbit la vida saludable i l’envelliment actiu. EIT Health té ubicat un dels 6 nodes a Barcelona.
  • Participació a KIC InnoEnergy: KIC especialitzat en l’àmbit de l’energia sostenible. KIC InnoEnergy té ubicat un dels 6 nodes a Barcelona.
  • Reference Site a la European Innovation Partnership on Active and Healthy Ageing (EIP on AHA).

En conclusió, podem afirmar que encara queda un llarg camí a recórrer en l’àmbit de la valorització socioeconòmica dels resultats de la recerca a Catalunya, malgrat que ja s’estiguin posant les bases per a què així sigui. És per això que resulta de vital importància seguir persistint i contribuint a superar el que es coneix com la vall de la mort (“the valley of death”, el punt mort on es queden molts projectes de recerca que no arriben a sortir al mercat, amb l’objectiu de generar valor a la societat.

Deixa un comentari