La inversió en ciència i recerca és un motor econòmic clau per avançar cap a la societat del coneixement. Aquells països que opten per invertir en fomentar el talent humà més enllà d’un model d’explotació dels recursos naturals, desenvolupant sistemes nacionals de recerca potents, amb una col·laboració estreta entre els sectors públic i privat i el món acadèmic, són els més immunes als cicles econòmics i els que, en definitiva, generen més riquesa a llarg termini.

 
El finançament de la recerca

En el cas de Catalunya, si fem un cop d’ull a l’origen del finançament a la recerca (dades de 2013) podem veure com el 55’18% dels fons provenen del món privat, un 33’44% d’administracions públiques i un 7’38% de fons estrangers.

financamentrecerca

Per altra banda, si analitzem les concessions de finançament europeu per a projectes de recerca, veiem com Catalunya rep el 56,6% dels ajuts europeus atorgats a l’Estat Espanyol pel Consell Europeu d’Investigació (ERC), creat dins el marc del programa de la UE Horizon 2020, el 3’3% dels ajuts atorgats per l’ERC en totes les convocatòries malgrat que Catalunya tan sols disposi d’un 1,2% de la població de l’Espai Europeu d’Investigació (ERA).

 

graficerc

Gràfic: nombre de concessions per cada milió d’habitants. Catalunya triplica les dades de la mitjana de l’ERA.

 

Els acceleradors de la recerca

En aquest sentit, al llarg dels darrers quinze anys s’han posat en marxa iniciatives per al foment d’un entorn propici per a la recerca. Una iniciativa que es posà en marxa l’any 2000 fou la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA), amb la finalitat de captar investigadors d’arreu del món i facilitar el retorn d’aquells catalans que hagin dut a terme la seva trajectòria fora de Catalunya. L’experiència al llarg dels darrers anys corrobora el seu èxit: un investigador ICREA genera set llocs de treball qualificats amb els diners aconseguits de forma competitiva. Per cada euro que costa un salari d’ICREA, els seus projectes capten 2’7€ en fons competitius. Només l’any 2015, els investigadors del centre van captar uns 56 milions d’€, la meitat dels quals provinents de fons europeus (principalment, les convocatòries de l’ERC i del programa Horitzó 2020).

Fruit dels compromisos formulats al Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació, l’any 2003 es creà la Institució CERCA, que acull més de quaranta centres de recerca, la gran majoria de les quals centrades en ciències de la salut, ciències físiques i enginyeries. La finalitat és respondre a les necessitats específiques per al desenvolupament, seguiment i finançament estructural dels centres de recerca a través d’un model més flexible que en permeti unes millors dades d’excel·lència i internacionalització, via l’avaluació periòdica de resultats i missió d’acord amb els estàndards internacionals.

 

El reconeixement

Un dels elements clau per potenciar la ciència i la recerca a Catalunya és el seu reconeixement públic. En aquest sentit, la iniciativa més mediàtica són els Premis Nacionals de Recerca, impulsats per la Fundació Catalana per la Recerca i la Innovació (FCRI) amb el suport del Govern de Catalunya per divulgar i premiar l’activitat científica. Els premis es divideixen en cinc categories: el principal és el propi Premi Nacional de Recerca en si, guardonat amb la quantitat de 40.000€, però també es reparteix en les categories de Talent Jove, Comunicació Científica, Mecenatge Científic o al Partenariat Públic Privat en Recerca i Innovació. Enguany la primera categoria s’entregà al metge i investigador Manel Esteller, director de programa d’Epigenètica i Biologia del Càncer de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Bellvitge (IDIBELL), reconegut mundialment per la seva tasca científica contra el càncer.

 

Conclusió:

Catalunya és una regió europea capdavantera a nivell científic. Així ho corroboren les dades comparatives amb la mitjana espanyola i europea, que ens demostren tant l’aposta a llarg termini per un ecosistema innovador ideal per a científics d’alt nivell com per l’elevada capacitat d’atreure inversions més enllà del sector públic. No obstant, Catalunya també té algunes febleses, entre les quals podem assenyalar la dificultat de col·laboració entre els diversos agents innovadors. En aquest sentit, un repte de vital importància és impulsar el bridge to market, és a dir, la transferència del coneixement científic i els seus resultats a la investigació aplicada i, en darrera instància, al mercat. Si bé és cert que s’han realitzat esforços ingents per al foment de la recerca, encara a dia d’avui és un repte consolidar-la en innovació.

Bridge to Market

Deixa un comentari