En l’actual context de restriccions pressupostàries que afecta les institucions d’educació superior esdevé una necessitat buscar noves fonts de finançament. A nivell macroeconòmic, mentre duri el cicle d’estancament en el creixement iniciat el 2007-08 es fa difícil pensar que s’entrarà en una nova fase d’expansió de la despesa pública. Lògicament, les Universitats són grans organitzacions molt sensibles a la qüestió del finançament i per tant la dependència en el finançament públic hipoteca programes de recerca, inversions en nous equipaments, retribucions del personal, polítiques de creixement qualitatiu, etc.

En aquest context, té sentit posar a l’agenda el repte de trobar noves formes de finançament via captació de fons d’origen privat, l’anomenada filantropia. Però ara per ara, no és aquesta una qüestió que estigui sent tractada pel sistema universitari català i espanyol de manera sistemàtica, mentre que en països d’Europa i Nord-Amèrica la filantropia vinculada als sistemes d’educació superior és ja una realitat consolidada.

La pregunta és: podem donar algunes pistes per començar a activar la captació de fons a través de programes de filantropia a les institucions d’educació superior del nostre país? Doncs bé, caldria acomplir uns requisits:

  • Hi ha d’haver la voluntat política dels responsables de la institució de titar endavant un programa de captació de fons via filantropia
  • Ha de ser una política institucional, que vagi més enllà del mandat d’un/a Rector/a, perquè un programa de filantropia sempre assolirà els seus objectius en el llarg termini
  • Caldrà articular una mínima estructura operativa amb els seus corresponents recursos:
    • Lideratge institucional
    • Tècnic de captació de fons
    • Xarxa Alumni
    • Responsables de la comunicació institucional
  • Establir l’estratègia institucional per a la filantropia (que pot anar dels grans donants fins al crowdfunding) i el programa anual d’implementació en el nivell tàctic i operatiu
  • La institució d’educació superior també haurà de prioritzar els projectes interns per als que vol captar nous fons

Resulta evident que tot aquest és un procés complex i amb moltes dificultats. Per exemple, la majoria d’universitats catalanes no tenen desenvolupada la xarxa d’Alumni, i per tant abans de parlar de captació de fons potser valdria començar a treballar en això. Igualment, els detractors de l’impuls a implementar programes de filantropia al·legaran –no sense raó- que el nostre context social no és comparable al dels països anglosaxons i que per tant aquí la filantropia és més difícil sinó impossible.

Sigui com sigui, el cert és que la reducció del finançament públic a les Universitats i altres institucions d’educació superior és un fet estructural i per tant cal diversificar les fonts de finançament. Com en tantes altres qüestions, la institució que concebi la filantropia com a una necessitat que cal començar a treballar des d’ara obtindrà una avantatja competitiva en relació a la resta.

Deixa un comentari