Periòdicament, els organismes internacionals, creats pels estats per assolir determinats objectius a nivell global, fan programes plurianuals per assolir-los. Aquest és el cas de Nacions Unides, que el 2015 va endegar el procés per a l’assoliment dels 17 objectius que han de transformar el món fixant-los a l’agenda global i que ja estan oficialment operatius d’ençà la resolució del 25 de setembre de 2015 de l’Assemblea General de Nacions Unides.

Com tothom sap, el compliment de les resolucions de Nacions Unides depèn molt, en la pràctica, de la bona voluntat dels actors internacionals per excel·lència, que són els estat. Però res impedeix que altres actors de la societat civil i també administracions locals o regionals col·laborin per forjar estratègies i projectes que tradueixin els objectius en realitats que incrementin la qualitat de vida i les oportunitats per a les persones.

Desenvolupament local i sostenibilitat.

S’han establert un total de 17 objectius que en ells mateixos defineixen què és la sostenibilitat: no només ens diuen quins són aquests objectius sinó com hem d’aconseguir-los. Tradicionalment, quan s’ha parlat de desenvolupament des d’organismes internacionals de manera implícita hom pensava que es fa referència a països en vies de desenvolupaments que encara presenten carències molt bàsiques com per exemple que amplis sectors de la seva població restin exclosos de l’alimentació, la sanitat o la formació més elemental. Això ha estat així, però en parlar de desenvolupament sostenible ja s’està al·ludint -ara de manera explícita- a tots els països del món. Perquè, per exemple: és sostenible un sistema econòmic que posa en circulació grans quantitats de plàstic que després acaben formant part de la cadena tròfica dels animals marins? És sostenible un sistema econòmic que posa grans traves a l’ús d’energies netes i que, per tant, contribueix al canvi climàtic? És sostenible una societat en una meitat pot arribar a sentir-se intimidada per l’altra per raó de sexe o gènere? És sostenible un sistema econòmic, social i financer que manté sempre una porció significativa de la seva població exclosa del mercat laboral? És clar que no. Per això, el concepte de desenvolupament local sostenible apel·la a tota la Humanitat, sigui quin sigui el seu actual nivell de vida o renda.

La llista dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) és llarga però val la pena entretenir-se a llegir-la. Qualsevol dels targets fixats per a cada objectiu pot ser adaptat a escala local, en cada territori. La voluntat subjacent d’aquest programa de Nacions Unides és confiar que si totes les organitzacions i entitats treballen alineadament, l’impacte global serà real i en clau positiva. El programa no diu què ha cal fer i si ofereix un marc comú per a la reflexió crítica de la meva empresa, de la meva associació, del meu barri, del meu poble, de la meva comunitat de veïns, de la meva família, del meu país… a partir del qual puc elaborar projectes i accions de la més diversa índole encaminades cap a uns objectius comuns.

Entre els riscos, pot passar que el programa ODS esdevingui una moda, una marca a la que tothom s’hi apunti però que no signifiqui cap canvi en la manera de treballar, pensar, consumir, fer, desplaçar-se, relacionar-se, aprendre, treballar, etc. Això, però, depèn de tots nosaltres, perquè el aquest programa és només un esquema a partir del qual començar a treballar i en el que empreses, administracions i ciutadania hi som cridats a participar.

Monitoritzant l’avanç

Responent la iniciativa OSD llançada per Nacions Unides el 2015, ja estan sortint diverses propostes de monitorització dels avanços que s’estan produint. Aquí cal esmentar la Red Española para el Desarrollo Sostenible que ha publicat l’informe Mirando hacia el futuro: ciudades sostenibles. Los Objetivos de Desarrollo Sostenible en 100 ciudades españolas (2018). Cal confiar que aquesta i altres iniciatives vagin empenyent els actors socials, econòmics, polítics i institucionals cap a l’adopció d’estratègies de desenvolupament local orientades en els ODS. Ben segur que això provocarà que, per exemple, les administracions locals programin les seves polítiques públiques en desenvolupament local tenint en compte els ODS de Nacions Unides per al 2030.

També cal destacar altres iniciatives que deriven directament dels ODS com per exemple el concepte de “resiliència urbana” entès com la capacitat mesurable de qualsevol sistema urbà, amb els seus habitants, de mantenir la continuïtat a través de tots els xocs i tensions, tot adaptant-se i transformant-se positivament cap a la sostenibilitat. Igualment, destaca la celebració del dia mundial de les ciutats el dia 31 d’octubre de 2018, promogut per Nacions Unides i que té per motiu la construcció de ciutats resilients i sostenibles.

Entrada anterior

Repensant el suport a l’emprenedoria

Desembre 10, 2018

Deixa un comentari